Aina Argueta / Jordi Llisterri –CR Aquest dimarts s’ha fet l’acte de lliurament dels premis de la Mostra de Cinema Espiritual al claustre de la Basílica de la Sagrada Família. Com es va anunciar, el guanyador de la cinquena edició del Premi Estel a la trajectòria ha estat el director Imanol Uribe, i Maria Lorente ha guanyat el primer Concurs de Treballs Audiovisuals sobre l'espiritualitat i el fet religiós.
Després de conèixer la notícia del premi, Catalunya Religió ha pogut parlar amb Imanol Uribe per valorar la decisió del jurat. Assegura que tots els guardons són motiu d'orgull: "Els valoro molt, t'animen a seguir, alimenten una mica el teu ego i s'han d'agrair". En la conversa, però, el cineasta ha puntualitzat amb quina filosofia els recull: “S’han de gaudir en el moment que els reps i oblidar-los l’endemà per no tornar-te boig i continuar treballant”.
Una història encara rellevant
D'Uribe, a la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya d'aquest novembre, s'ha pogut veure la pel·lícula Van arribar de nit. El film narra els fets ocorreguts la matinada del 16 de novembre de 1989 a San Salvador, quan sis jesuïtes i dues treballadores van ser assassinats a la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas (UCA). Una projecció que també s'ha fet coincidir amb l'any Ignasià.
Una història que, per al cineasta, "encara és rellevant". En el seu moment, va suposar l'inici del final de la guerra civil del país a causa del gran impacte de la notícia en la societat salvadorenca i la gran repercussió en la comunitat internacional. I encara avui el martiri segueix present en la família jesuïta del món. De fet, fa menys de dos anys l'agent Inocente Montano va ser condemnat per la justícia espanyola com un dels responsables del cas.
Tot i això, Uribe reconeix que el desencadenant per fer la pel·lícula va ser la novel·la Noviembre de Jorge Galán. Aquesta publicació posa el focus en la història de Lucía Barrera, l'única testimoni dels fets a l'UCA. Barrera va lluitar perquè la veritat es destapés desmentint la versió oficial dels assassinats dels jesuïtes. "La novel·la comprenia moltes coses", diu Uribe, "però el personatge de la Lucía em va fascinar des del principi". "A partir d'aquí vaig començar a estirar el fil", afirma,
En l’etapa de preproducció del film, el director i un dels guionistes van viatjar a l'UCA i, més tard, a Califòrnia. Allà va conèixer Barrera. D'ella, el cineasta afirma que el fet d'haver apostat per la veritat per damunt de tot "li va canviar la vida per sempre". Uribe ho té clar: "És un fet heroic". Amb tot, encara avui Barrera no pot tornar a El Salvador i, probablement, mai ho podrà fer. La pel·lícula explica la seva història i vol ajudar a fer-la més coneguda
Nascut a San Salvador l'any 1950, Uribe va estudiar als jesuïtes i explica que va arribar a conèixer a un dels màrtirs de l'UCA: Ignacio Ellacuría. Sobre la cruesa dels fets, Uribe ha destacat que han intentat "seguir fidelment la veritat". "O almenys, el que els testimonis recorden que va succeir", afirma.
Projectar el fet religiós
L'acte de lliurament dels premis l'ha obert el president delegat del patronat de la Sagrada Família, Esteve Camps. Ha recordat que ja fa cinc que els van proposar patrocinar aquest guardó i que aquesta edició demostra de la seva consolidació. Camps ha remarcat que les dues escultures que ofereix la basílica són peces “originals i úniques” que només poden tenir els guardonats. El guardó dels Premi Estel reprodueix l’estel de Betlem que està al centre de la Façana del Naixement, un símbol de llum i transcendència per a totes les religions. I el premi per a autors novells correspon a la tortuga de la base de la columna de Maria de la mateixa façana, que entre altres elements relliga el cel i la terra.
Els dos premiats no han pogut assistir personalment a l’acte. Han recollit els premis membres dels seus equips de producció de mans del director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, i s’han projectat un vídeo que expressava el seu agraïment. Armengol ha destacat la importància de qualsevol iniciativa que doni projecció al fet religiós. “La ignorància sobre el fet religiós no és només un problema per les comunitats minoritàries” i aquest desconeixement “és un cultiu per la intolerància”, ha dit.
El director artístic de la Mostra, Peio Sánchez, ha glossat la figura dels premiats. En el cas d’Uribe ha destacat el seu cinema sobre el conflicte basc i l’aposta per la resolució dels conflictes com l'apropament a les persones més vulnerables, o als perseguits per les dictadures. I especialment Van arribar de nit, com "una digna successora del film sobre l’assassinat de monsenyor Romero”. Sobre la el curtmetratge de María Lorente, Helix Aspersa, fet a l’Escola de Cinema 'Bande à Part', s’ha destacat que sigui una mirada oberta d’un procés de transformació espiritual que ajuda sobretot a fer-se preguntes.
A l’acte hi han assistit representats de diverses confessions religioses i el rector de la Basílica de la Sagrada Família, Josep M. Turull.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.