La Universitat Ramon Llull dedica una jornada acadèmica a l'informe de Càritas

(Conferència Episcopal Tarraconense) El dia 7 de novembre, a l’Aula Magna de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, a Barcelona, Càritas Catalunya va organitzar l’acte de presentació acadèmica de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2018. L’informe, elaborat a mitjans de 2018 per la Fundació FOESSA, s’ha realitzat a partir de 13.000 visites presencials a domicili d’arreu de Catalunya. Per mitjà de 35 indicadors, l’informe radiografia les situacions d’exclusió social que avui pateixen moltes persones i famílies que viuen a Catalunya.

A l’acte hi va intervenir Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Raúl Flores, cap de l’equip d’Estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundación FOESSA; Sandra Costa, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya; Maite Montagut, professora honorífica de la Universitat de Barcelona i investigadora col·laboradora de la Fundació FOESSA i Anna Berga, secretària general de la Universitat Ramon Llull.

Josep Oriol Pujol va donar la benvinguda a la vuitantena d’assistents a l’acte, va presentar els ponents, va expressar que FOESSA és un centre de recerca rigorós i va agrair a Càritas el treball i la denúncia.

Per part seva, Roig va agrair als presents l’assistència i el fet que dediquessin el seu temps a escoltar la radiografia de la situació de la pobresa. Es va mostrar agraït de tenir a les mans l’Informe FOESSA que ens fa veure l’efecte demolidor de la crisi. Va expressar que cal llegir-lo, analitzar-lo, treure’n conclusions i ser crítics i va anunciar que aquest Informe serà presentat el proper 20 de novembre a entitats del tercer sector i a entitats religioses, així com el proper mes de desembre en la I Escola de tardor de Càritas Catalunya. Finalment, va desitjar que també tingui repercussió en l’ampli semicercle del Parlament de Catalunya.

Seguidament, Raúl Flores, cap de l’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació FOESSA, va compartir el vídeo “La realidad que es”, en el qual es crida a descobrir la realitat i, alhora, responsabilitzar-nos-en. Va explicar que això és el que fa l’Informe FOESSA, que ens parla d’una gran desvinculació social i que no només parla de pobresa econòmica sinó també de la insuficiència relacional, ja que la imatge de l’exclusió social és més oberta, té a veure amb l’acumulació de dificultats i es concreta en la manca de participació en la vida social, la manca de drets i de recursos i la manca de capacitats bàsiques. Flores va remarcar els principals riscos socials als quals ens enfrontem: la desigualtat, la bretxa de gènere, els canvis demogràfics, la democràcia i la fatiga de la compassió. Va destacar que l’exclusió social a Espanya és de 8,5 milions (18,4% de la població total), 1,2 de milions més que l’any 2007. Finalment, Flores va introduir algunes dades de la situació social de Catalunya, advertint que l’exclusió social ja afecta gairebé 1,5 milions de persones (gairebé un 20% de la població).

Sandra Costa, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya, va desgranar les dades de l’Informe a Catalunya. Va indicar que la precarització del treball, l’exclusió residencial, la salut i l’aïllament social són alguns dels factors que agreugen la situació d’exclusió social que pateixen les persones més vulnerables de la nostra societat.

Sobre la precarització del treball va indicar que, malgrat tenir feina, un 15,8% de les llars catalanes es troben en situació d’exclusió social, i que, tot i la disminució de l’atur, encara estem per sobre dels nivells d’abans de la crisi (11,5% vs. 6,7%).

En relació a l’exclusió residencial, la representant de la Comissió d’Acció Social va afirmar que afecta a 3 de cada 10 persones que viuen al carrer, en albergs o en habitatges inadequats o insegurs. Costa també va incidir en les conseqüències que provoca l’exclusió social en la salut de les persones, afirmant que la pobresa augmenta les dificultats per accedir a medicaments, a serveis sociosanitaris o a l’alimentació bàsica.

En relació a l’exclusió per aïllament social (persones sense xarxa relacional, que viuen i pateixen la solitud) va expressar que aquesta situació ha augmentat en un 11,6 %.

Finalment va voler posar rostre a les situacions d’exclusió social, apuntant que els col·lectius que més pateixen la pobresa són les dones d’entre 45 i 50 anys, les persones migrants (una llar sustentada per una persona migrant extracomunitària té tres vegades més possibilitats de caure en risc d’exclusió), les persones a l’atur (el 84,1% de les llars sustentades per persones que busquen feina es troben en exclusió social), les famílies nombroses i les famílies monoparentals (són les més exposades al risc d’exclusió, situant-se al 38,4% i 25,7% respectivament vs. a la mitjana del 17,5%).

Maite Montagut, coordinadora del darrer capítol de l’Informe FOESSA, va parlar del canvi d’època, de les noves pràctiques socials, incidint en l’economia col·laborativa, i dels dilemes i interrogants que sorgeixen. Va afirmar que l’estat del benestar està molt debilitat i que el món és desigual i està menys cohesionat i va expressar que una bona societat depèn de la salut de la ciutadania i que es fa necessari regenerar vincles i transitar cap a un model més sostenible i just. Finalment, va assegurar, esperançada, que tota situació de crisi pot ser una situació d’oportunitat.

Com a cloenda de l’acte, Anna Berga va posar en valor l’Informe FOESSA, va agrair la tasca de Càritas Catalunya, va felicitar els ponents, va destacar que ens cal més comunitat i va encoratjar tothom a llegir l’Informe FOESSA i a treure’n les conclusions oportunes.