La Universitat Catalana d'Estiu recorda Xirinacs

(Cristianisme al segle XXI) Sota el títol ‘Deu anys sense Lluís M. Xirinacs’, Cristianisme al segle XXI ha participat a la XLIX Universitat Catalana d’Estiu per recordar la figura del lluitador pacifista. La jornada, que va tenir lloc dijous a Prada de Conflent, va començar amb el visionat del documental de Zeba Produccions, dirigit per Sergi Guix, Xirinacs a contracorrent. A continuació, Lluís Busquets i Grabulosa, autor de la biografia Xirinacs, el profetisme radical i noviolent, va exposar breument els aspectes biogràfics menys coneguts de Xirinacs i, tot, seguit, es va obrir un breu debat fins al migdia.

Després d’un descans, es va fer un minut de silenci per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, com arreu del país, i els participants van visionar una conversa de tres quarts d’hora sobre el llegat de Xirinacs entre Jaume Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i David Fernàndez, exparlamentari.

“Xirinacs carbonitzava els que el volien seguir de més a prop”

A la tarda, Lluís Planas, promotor d’El Negre (un centre d’acolliment sobre la figura de l’exsenador tres vegades candidat al Nobel de la Pau a frec de Serra Cavallera) i del Camí dels PPCC, profund coneixedor de l’entorn de Sant Amanç, va explicar el pas de la Política a la Demòtica i com Xirinacs maldava no sols perquè tot individu aconseguís la seva plenitud sinó perquè l’assolissin totes les comunitats humanes i totes les nacions del món. Començant per un camí ascètic de domini del jo fenomènic fins arribar a la transcendència noümènica (aplicava el model globalista de Xirinacs en les seves explicacions) per retornar al fenomen de la vida i de la tasca a la qual cadascú ha estat cridat

“Xirinacs era dels qui carbonitzava els que el volien seguir de més a prop”, va dir Planas. Tot seguit, Jaume Botey, president de Cristianisme al Segle XXI i amic de Xirinacs, va explicar les relacions entre Xirinacs i el seu germà Francesc, es confessà “carbonitzat” per ell. Tot i que durant tota la vida l’ha tingut de model, referent i bandera, perquè era un mirall capaç de reflectir la pròpia i fràgil imatge.

Botey va admetre haver protestat quan se li proposà de parlar d’espiritualitat, profetisme i mística en Xirinacs, però que ho feia amb molt de gust. Després de precisar aquests conceptes, va llegir fragments significatius del dietari místic de Xirinacs, Darreres espurnes, i també del més miscel·lànic, Cinc anys.

Planes i Botey es van allargar enllà del temps que els corresponia i Busquets, com a mantenidor de l’homenatge, va proposar als assistents de prescindir del visionat programat d’una conversa entre el metge forense que alçà el cadàver de Xirinacs al Pla de Can Pegot, i el seu metge personal —Botey en resumí el contingut—. Així va donar pas a l’editor Ramon Balasch, tant de la biografia com d’Amic i Amat, tres homes de Déu en diàleg, el qual trià també alguns textos del segon llibre —un en què Xirinacs explicitava com entenia qui era l’Amic i qui era l’Amat— i va explicar algunes vicissituds poc conegudes de les il·lustracions de la biografia, inicialment proposada a un pres de la Model de Barcelona.

Això va permetre un debat fins passades les sis de la tarda, que va concloure el vicerector de la Universitat Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, director del Servei d'Oncologia Radioteràpica, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-UAB, que va sintetitzar el que havia pogut escoltar durant tota la tarda i va felicitar Cristianisme al Segle XXI de part de l’UCE: “Jornades com la d’avui, dignifiquen i enriqueixen la Universitat Catalana d’Estiu”, va dir.