Autories
La UB organitza les Primeres Jornades d’Història de la religió a Occident amb experts de tot Catalunya per divulgar el paper històric de la religió. L'esdeveniment tindrà lloc els dies 8 i 9 d'abril i serà obert a tot el públic.
La Universitat de Barcelona acollirà les Primeres Jornades d’Història de la Religió a Occident en un cicle de ponències obert al públic i gratuït, amb la participació de ponents de gairebé totes les universitats públiques catalanes. L’esdeveniment tindrà lloc la setmana vinent, els matins dels dies 8 i 9 d’abril, i cobrirà una àmplia cronologia històrica: des de la tardoantiguitat fins a la contemporaneïtat.
El dia 8, les ponències se centraran en l’època moderna i contemporània, mentre que el dia 9 prendran el relleu les dedicades a la religió en la tardoantiguitat i l’edat mitjana.
Reivindicar la història de la religió a la universitat
N’hem parlat amb Coral Molí, que, juntament amb Miquel Pol, organitza les jornades. Graduada en Història per la Universitat de Barcelona, en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i actualment estudiant del màster d’Història Antiga a la University College London, Molí explica que el cicle té com a objectiu principal donar a conèixer la història de la religió a la universitat pública catalana, un àmbit que sovint resta oblidat.
Mentre “s'estudia història econòmica, història social, història política o història cultural”, la història de la religió “és una línia de recerca que a la trajectòria d'un estudiant de grau a la UB, com a mínim, no es contempla”.
Entendre la religió com a motor històric
Una altra de les motivacions de la iniciativa és posar en valor l’estudi de la religió, “sabent que la religió és un dels nervis principals del perquè històric”. Des de fets explícits com les croades fins a decisions polítiques més complexes, “hi ha moltes causes i conseqüències històriques que es desenvolupen a partir d'un perquè religiós”.
Finalment, les jornades també volen contribuir a difondre el llegat propi. Centrades en Occident i obertes a tothom, aquesta proposta “també és una forma de conèixer més el nostre patrimoni”. Segons Molí, calien unes jornades que mostressin, des de l’arrelament, com “aquesta necessitat vital de l'ésser humà, que és la religió, es va desenvolupant al llarg de la nostra història”.
Una disciplina encara poc present a la universitat
La manca de coneixement del fet religiós en les etapes educatives primerenques sovint s’allarga també a la universitat. Molí assenyala que “el punt neuràlgic de la història de la religió és el seminari Sant Pacià, i el coneix molt poca gent”.
Amb aquestes jornades, hi ha la voluntat de “posar en comú aquest coneixement” i, alhora, fer saber a les universitats públiques que “la gent interessada en la història de la religió existeix”. Així, es deixa oberta la possibilitat d’impulsar una línia de recerca en un futur pròxim. En aquesta línia, l’objectiu és que aquestes siguin les primeres jornades d’història de la religió, però no les últimes.
Un programa que recorre tota la història
Les jornades del dia 8, centrades en l’edat moderna i contemporània, s’iniciaran amb Diego Sola (UB), que indagarà sobre la religiositat interior i exterior en la cristiandat moderna. Ramon Dilla (UB) i Sara Caredda (UB) abordaran el canvi en l’ús de la imatge en els processos de canonització, situant un punt d’inflexió en el pontificat d’Urbà VIII. El bloc de l’edat moderna es tancarà amb Ignasi Fernández Terricabras (UAB), que oferirà una anàlisi historiogràfica de la confessionalització.
El bloc contemporani començarà amb Lluís Ferran Toledano (UAB), que plantejarà interrogants sobre la religiositat a la Catalunya contemporània. Tot seguit, Jordi Moreras (URV) analitzarà l’actitud actual envers el fet religiós i, finalment, Manuel Delgado (UB) explorarà la dissolució “d’allò religiós en el món actual”.
El dia 9, les jornades inclouran un primer bloc centrat en la tardoantiguitat i un segon dedicat a l’edat mitjana. Jordi Pamiàs (UAB) obrirà la jornada amb una aproximació al mite grec en el món tardoantic i cristià. El seguirà Sergi Grau (UB), que parlarà de l’eclosió de la figura dels “homes divins” en aquest període, i Raúl Villegas (UB), que analitzarà la fi de la utopia cristiana antiga a partir d’Agustí i Pelagi.
A mig matí, Daniel Piñol (UB) abordarà la mort a l’edat mitjana més enllà dels testaments. Posteriorment, Xavier Costa (UB) aprofundirà en el paper dels monestirs en l’Occident altmedieval i, finalment, Víctor Escudero (UB) clourà les jornades explicant el paper de l’escolàstica i de Tomàs d’Aquino.
Territori
