(Universitat Abat Oliba CEU) En el context dels setanta-cinc anys que transcorren des de la celebració dels Judicis de Nüremberg, s'ha celebrat la taula rodona 'Dones davant el totalitarisme'. Durant la mateixa s'ha recordat i homenatjat la figura de quatre dones que van trobar la manera de construir el seu espai de llibertat i plantar cara així al règim nazi: Sophie Schöll, Etty Hillesum, Edith Stein i Hannah Arendt.
En parlar d'Etty Hillesum la psiquiatra i professora de Psicologia, Mar Álvarez ha resumit una qualitat que van compartir les quatre protagonistes. Ha parlat de la "capacitat de mirar a l'horror cara a cara i negar-se al fet que la crueltat nazi fos l'única perspectiva de la història". Aquesta va ser, a parer seu, la gran lliçó que va deixar el pas d'Hillesum pels camps d'extermini: "amb només una persona que es resistís a la deshumanització, l'extermini ja hauria fracassat".
Sophie Schöll, membre de la Rosa Blanca, també va trobar amplis camins de llibertat on tot semblava segellat i clausurat. La seva conclusió davant l'horror que va presenciar és que la indiferència només conduïa a una desaparició estèril i insignificant. Com ha subratllat la historiadora Laura Giordano "si romans petit, penses que ho tens tot sota control, però és només una il·lusió perquè la vida sempre està a la vora de la mort". Enfront d'aquesta constatació, Schöll considerava que "quan tots els camins estan tancats" ens queda la possibilitat de triar "la manera de cremar-se". "Podem ser veles petites o torxes grans".
Edith Stein va ser una torxa gran i enlluernadora "Va oferir la seva vida com a víctima propiciatòria per a la salvació del poble jueu i alemany". A Stein "no la van matar, va morir perquè va voler", ha destacat la professora de Filosofia del Dret Carmen Cortés referent a aquesta dona que avui és santa co-patrona d'Europa (Santa Teresa Benedicta de la Creu).
Perdre la por de pensar
La ponència sobre Hannah Arendt ha estat a càrrec de la periodista Teresa Gutiérrez de Cabiedes. La vida i l'obra d'aquesta pensadora deixa un important llegat. En primer lloc, està la idea que "hi ha una cosa més nociva que la maldat humana: la irreflexió". Això li va portar a parlar de "mal banal" en comptes de la idea de "mal radical". El canvi de perspectiva va arribar a col·lació del judici al dirigent nazi Adolf Einchmann, esdeveniment que va cobrir com a corresponsal acreditada per al New Yorker. Va ser en aquest context quan es va adonar que les pitjors atrocitats poden ser fruit de la falta de reflexió i la superficialitat. La seva conclusió va ser que Einchmann no era un home molt diferent de qualsevol sinó "un perfecte buròcrata".
Arendt no va fer el que s'esperava d'una periodista jueva: presentar Einchmann com l'encarnació mateixa del mal, i va assumir per això el "martiri intel·lectual per contravenir el discurs oficial de la història. L'exemple d'Arendt ens adverteix davant la pretensió totalitzadora del pensament dominant i del políticament correcte, aspectes molt presents en l'actualitat. "A Arendt no se li va perdonar la seva honradesa intel·lectual". Enfront de la pressió de la majoria, i com va fer ella, "hem de perdre la por de pensar i contar el que pensem".
La taula rodona 'Dones enfront del totalitarisme' ha estat organitzada per la Comissió d'Igualtat de la Universitat i l'Institut CEU d'Humanitats Ángel Ayala dins de les activitats del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.