(Glòria Barrete –CR) "Qui és Dorotea de Chopitea? Aquesta senyora amb un nom tan sonor però tan desconeguda?". És la pregunta inicial que quasi tots els implicats en el documental 'Dorotea de Chopitea. Una senyora de Barcelona' que analitza la seva figura es van plantejar un cop presentada la idea. Una dona sense la qual no es pot entendre la Barcelona del segle XIX i que ara pren força i nom a través d'un documental, produït per Media 3.14 del grup Mediapro, i amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i la Societat Bicentenari Dorotea de Chopitea. S'estrena al Sense Ficció de TV3 aquest dimarts.
Conduït per la periodista Agnès Marquès, el documental explica "una història singular". La d'una dona "moguda per una profunda fe cristiana", ha recordat la periodista, que en el segle XIXI assumeix "el que avui hauria de ser la tasca de l'Estat". Uns anys d'una Barcelona "injusta, pobra, intramurs, que encara havia de créixer".
La mare dels pobres
La Dorotea, coneguda com la mare dels pobres, comença doncs a assumir tasques d'intervenció, "esgota tota la seva fortuna personal en crear unes institucions inexistents aleshores", dóna als desafavorits oportunitats, creant el que avui anomenem escoles bressols, o tallers ocupacionals pels fills de famílies desafavorides.
Una dona "avançada al seu temps", ha expressat Marquès, creant institucions que posteriorment assumiria l'Estat, "però fins i tot avançada a la mateixa Església". Un relat de 45 minuts que manté com a fil argumental el creixement de la ciutat.
Jaume Giró, de l'Obra Social "la Caixa" ha recordat que Chopitea era una aristòcrata benestant amb sensibilitat social. Nascuda a Xile, amb tres anys va venir a Barcelona amb la seva família. Als setze anys es va casar, contra la voluntat dels seus pares, amb Josep Maria Serra, un dels fundadors del Banc de Barcelona i de la Maquinista Terrestre y Marítima. "Va endegar el que més tard Francesc Moragas, fundador de "la Caixa" va continuar, l'obra social". Les bullangues i la crema de convents de 1835 la van convèncer de la necessitat de treballar a favor dels marginats.
Una història paral·lela a la de Barcelona
Una vida, la de la Dorotea, "paral·lela a la de la ciutat de Barcelona", expressa Joan Úbeda, de Mediapro. Ha calgut un gran treball de realització i de grafisme, "ja que de Chopitea només hi ha dos quadres i una fotografia, i del segle XIX hi ha molt poca imatge en moviment". El resultat, un producte de qualitat "que parla a un públic molt ampli" i que s'emetrà a TV3.
"Hi va haver poques discussions en acceptar aquest producte", ha reconegut Sígfrid Gras, adjunt a la direcció de TV3. Un producte idoni per tres motius: va sorprendre la història de generositat; com es barreja amb la història del segle XIX; i per la conductora, de TV3. "Som un servei públic, hem de transmetre els valors i comprendre la importància de persones que han contribuït a fer una societat millor".
Una senyora, "pels salesians la seva mare", ha explicat Cristóbal López, provincial dels salesians de la província de Maria Auxiliadora. Gràcies a Chopitea es van fundar els tallers salesians fa 130 anys, el pare de la congregació, Don Bosco, va venir a Barcelona i va passar un mes sencer, i es van fundar les escoles dels salesians de Rocafort i l'escola de les salesianes, Santa Dorotea.
Atreta per la tasca de Don Bosco
"Per a nosaltres ha estat una salesiana, laica, però de la nostra família, i per això l'hem volgut sempre donar a conèixer". Una senyora, "una gran senyora, amb tot el positiu", perquè es va distingir "per una qualitat humana excepcional i es va distingir per ajudar a molts". Jesuïtes, La Salle, Religioses del Sagrat Cor, Reparadores, Filles de la Caritat... però al final es va quedar amb els salesians "perquè va conèixer a Don Bosco que treballava pels fills dels obrers a Torí".
Cinc temples, quinze escoles, quatre hospitals, o set residències. López ha matisat que Chopitea no va ser una bona cristiana perquè va fer obres socials, sinó que "va fer obres socials perquè era una bona cristiana". Les arrels de tot allò que va fer era la seva fe. "Essent rica va morir pobra, ens indica la qualitat humana i espiritual d'aquesta dona".
I és aquesta generositat, sumat als dos-cents anys del seu naixement, el que va impulsar la creació de la Societat del Bicentenari. "El que no es coneix no existeix, i Dorotea no existia", ha reconegut Borja García-Nieto, president de la societat. La part civil, "de dona, de gran ciutadana, no existia", sí la part eclesial, pel procés de beatificació. Només hi ha un petit espai infantil que porta el seu nom a la Plaça Artós de Barcelona. "Aquesta dona recupera la dignitat de les persones, sobretot de dones i infants".
El documental compta amb la intervenció dels periodistes Enric Calpena i Lluís Permanyer, els historiadors Dani Cortijo, Mercè Tatjer, Roser Nicolau i Carles Sudrià, els sacerdots José Arlegui i Nicolás Echave, i l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.