Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest diumenge el programa Signes dels Temps de TV3 ha emès una entrevista al superior general dels Maristes, el català Emili Turú, coincidint amb la celebració dels 200 anys de la fundació de l’Institut dels Germans Maristes.

Turú defensa com un dels nuclis de la vocació marista "la crida a exagerar la fraternitat; si alguna cosa profètica podem aportar és aquest do de la fraternitat. Fins i tot, el nostre nom “germà” que fa referència a fraternitat”. Això es manifesta principalment en "una vida en comunitat, on s’expressa el do de la fraternitat, que després s’expandeix al nostre voltant”.

Aquesta proposta de vida els maristes volen traslladar-la a la tasca educativa, en "l'estar a prop, acompanyar, un tracte senzill, acollidor...”. I també a la "capacitat d’adaptació a les necessitats del lloc. No és arribar allà i plantar un edifici i una escola, sinó preguntar què necessita el jovent del lloc.”

"Aprenem dels nostres errors"

En aquest línia de treball que ha marcat els 200 anys del Maristes, Turú ha tornat a condemnar i a demanar perdó pels casos d'abusos que hi ha va haver en alguns dels seus centres: “Hi ha víctimes, i si hi ha víctimes, en som responsables. Per tant, hem d’assumir que hi ha coses que no es van fer bé perquè hi ha víctimes. Aprenem dels nostres errors. Jo vaig demanar, i demano encara avui dia, en nom de la institució, perdó per les persones que han pogut sofrir en una institució que els acollia per donar-los el millor i acompanyar-los a créixer.”

Però sobretot ha destacat que avui "la presa de consciència nostra ha estat molt forta i des de fa molts anys hem anat prenent mesures perquè fets que van passar en el passat no es tornin a repetir. Polítiques de prevenció, polítiques de detecció, formació...”

El superior general ha reiterat que “els abusos són una tragèdia quan passen en una escola, en un lloc on els infants haurien d’estar protegits. És encara molt més greu quan la persona que abusa és un religiós o una religiosa. Jo diria que és un doble abús. L’abús de confiança que t’han donat i, a més, apareix una figura que representa a Déu o el sagrat. Per tant, és molt el mal que es fa.”

Noves fundacions

En l'entrevista es remarca també l'expansió de la presència marista arreu del món, especialment en els països amb més necessitats socials. Turú explica que "en els últims anys hem volgut preguntar-nos on hi ha llocs de frontera on no hi ha presència d’Església i podem ser-hi. I hem fet noves fundacions amb laics i laiques.” Com a exemple "fa poc hem obert una escola a Bangla Desh per a nois i noies fills dels treballadors dels camps de te, una situació d’esclavitud moderna" o el "projecte intercongregacional amb els germans de La Salle al Líban amb refugiats, amb nens iraquians i sirians”

Aquest treball continua responent a la motivació inicial del seu fundador, Marcel·lí Champagnat, que "era una persona apassionada" i "portava al cor el desig que calia alguna cosa per a l’educació dels infants”. “Champagnat volia una Església diferent i deia que Maria l’inspiraria”.

Aquesta insipiració mariana també és important perquè ofereix "un toc femení en una Església que, desgraciadament, moltes vegades s’ha presentat solament com a masculina. En una Església amb trets molt masculins de poder i de control, va molt bé aquest toc més femení”.

L'entrevista s'ha emès aquest diumenge i es pot veure a la pàgina web de Signes dels Temps