A mitjan anys vuitanta del segle passat, a Ribera de Cardós, un bonic poble de la Vall de Cardós va sorgir un intens debat: retornar el campanar al seu aspecte original o no. La polèmica en aquest poble del Pallars Sobirà de poc més d’un centenar de veïns estava servida.
La proposta va venir de l’arquitecte municipal, que defensava que, en els seus orígens, el campanar romànic de l’església de Santa Maria estava coronat amb merlets i no pas amb una teulada de pissarra. Es tracta d’un campanar construït entre els segles XI i XII, de quatre pisos d’alçària i amb parets que arriben a tenir un gruix de fins a dos metres.
Conscients del que implicava la proposta, l’Ajuntament, d’acord amb el rector, Joan Dies – que encara ho és- va convocar una consulta ciutadana que, per un marge molt estret, es va decantar a favor de retirar la teulada del campanar.
Un cop presa la decisió, es va iniciar el procés de desmuntatge, a càrrec d’una empresa local. Ho explica sovint en Cinto Gabriel, propietari de l’emblemàtic Hotel Cardós, situat a tocar de l’església.
No en va, a més de ser un profund coneixedor de la Vall i de la seva història, és també el campaner de la parròquia. "El campanar tenia originalment una clara funció defensiva; per això és tan alt i té parets tan gruixudes". La panoràmica des de dalt abasta des de l’inici de la Vall, conegut com el “Forat de Cardós”, fins més amunt de Tavascan. "El campanar, en línia recta, és al bell mig", explica Gabriel.
"Quan es va desmuntar la teulada, el rector va veure que l’estructura de fusta es podia aprofitar, però no pas la pissarra". Els paletes van numerar totes les bigues i columnes, i es van conservar els claus i tota la ferramenta.
El desmuntatge del campanar va coincidir amb una petita ampliació del jardí de l’Hotel Cardós, amb la intenció de construir-hi una piscina i una pista de tennis. "Finalment no vam fer la pista de tennis, i vaig convèncer el meu pare d’instal·lar la teulada del campanar al jardí. Ens va costar unes 10.000 pessetes".
En Cinto Gabriel, que ara té 69 anys i continua actiu al capdavant de l’Hotel familiar, es mostra orgullós d’haver fet possible que la teulada del campanar s’hagi conservat fins avui al jardí, reconstruïda com una glorieta on es pot anar a llegir i on fins i tot s’hi celebren casaments a l’estiu.
Un penell que marca la data
"Les nits de vent sentíem un soroll que, quan érem petits, pensàvem que eren les queixes de les ànimes en pena pel fet que el cementiri envolta l’església", explica en Cinto Gabriel. En realitat, el soroll provenia del penell del campanar que, en estar rovellat, feia un soroll inquietant en girar. En el moment de desmuntar la teulada, es va haver de retirar el penell, i va ser aleshores quan es va conèixer la data de la seva construcció, ja que hi tenia inscrita la xifra 1639.
Avui, el penell —que pesa entre vint-i-cinc i trenta quilos— es conserva a la sagristia de la parròquia, mentre que la teulada del campanar es troba als frondosos jardins de l’hotel.
En Cinto, que fa visites guiades al campanar, és també l’encarregat de tocar les campanes cada cop que hi ha una solemnitat o una defunció. "Aquí encara conservem un toc diferent segons si el difunt és home o dona". El campanar parla gràcies a en Cinto i la teulada aixopluga avui els hostes de l’hotel que s’hi atansen.
