(Bisbat d'Urgell) L'arquebisbe d'Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives i Sicília va trobar-se oficialment el copríncep i president de la República de França, Emmanuel Macron, en la que era seva primera visita institucional al principat aquest divendres. A l'exterior de la Casa de la Vall, la seu antiga del Consell General d'Andorra, Vives va donar la benvinguda al copríncep francès davant el monument que commemora els set-cents anys dels primers Pareatges, acord signat el 1278 entre Pere d'Urtx, bisbe d'Urgell, i el comte de Foix Roger Bernat III, en virtut del qual es van instaurar a Andorra les bases del Coprincipat.
Tot seguit, tots dos Coprínceps van saludar personalment els consellers generals, membres del Govern d'Andorra, cònsols i consellers de Comú, i altres autoritats i representants de les principals institucions del país que els esperaven a la plaça del Consell General. Ja a l’interior de la Casa de la Vall, i en el despatx antic del Síndic, van signar al llibre d'honor del Consell i van mantenir una reunió privada, acompanyats dels respectius representants personals al Principat, mossèn Josep M. Mauri i Patrick Strzoda.
Acabada la reunió, els coprínceps van situar-se amb els consellers generals, que anaven vestits amb el gambeto i el tricorni que conformen la indumentària de gala, per a la fotografia oficial de la jornada, i, en acabar, el copríncep Episcopal es va acomiadar per tornar al palau episcopal, mentre que el xopríncep francès va assistir a una sessió especial del Consell General.
"Una institució set cops centenària"
La síndica general, Roser Suñé, va obrir la sessió amb un discurs en el qual va començar amb una reivindicació explícita dels valors del parlamentarisme. "Parlamentar és dialogar, manifestar opinions i punts de vista per assolir acords en pro del bé comú i l’interès general. En català tenim una paraula molt bonica, “enraonar”, que en altres idiomes es tradueix com a “parlar” però que incorpora el matís de cercar la raó a partir de la paraula i, sobretot, de l’escolta. En una època en què la política es veu desprestigiada, som els polítics i molt especialment els parlamentaris els responsables de reivindicar aquests valors, indestriables avui de qualsevol societat que vulgui considerar-se plenament democràtica".
La síndica es va referir també a al "principal repte" que té plantejat avui Andorra: "l'encaix tant amb l’entorn més proper, que és l’europeu, com en relació amb la resta del món", atès que cap país no pot ignorar avui dia els efectes de la globalització en tots els àmbits ni viure d'esquenes a les realitats que l'envolten. "Fa anys que Andorra ha volgut deixar de ser una excepció al cor d’Europa. Efectivament, Andorra ha emprès el camí de la cooperació i la transparència, un camí que no ha estat exempt de dificultats. El procés de transformació és lent, mentre el món avança molt ràpid. És per això que us volem agrair, des d’aquesta Cambra, el suport que ens brindeu com a copríncep", va afirmar la Síndica General.
Va concloure la intervenció agraint la visita al copríncep francès tot recordant-li que és "dipositari d'una institució set cops centenària i, a la vegada, una institució moderna que ens confereix estabilitat i la necessària seguretat per encarar, amb garanties d’èxit, els reptes que tenim damunt la taula [...]. Desitjo, doncs, que us endugueu un bon record de la vostra estada al Principat i que continueu tenint present Andorra, tant com Andorra té presents els seus coprínceps".
"Andorra és Europa"
Emmanuel Macron va respondre amb un discurs en el qual va fer especial èmfasi en les negociacions que Andorra manté amb la Unió Europea per assolir un tractat d'associació que respecti les singularitats del Principat. Va afirmar que "Andorra és Europa", no només per la seva situació geogràfica sinó perquè són molts els lligams que uneixen el Principat amb les principals institucions europees al llarg de la història.
I apel·lant a la història féu un ràpid repàs de les visites dels seus predecessors en el càrrec, des que el general De Gaulle protagonitzés la primera visita d'un copríncep francès en sis segles, així com dels successius acords signats amb institucions europees des de l'acord comercial de 1980, per concloure que Andorra no ha de tenir cap recança que l'apropament a la Unió Europea perquè no ha de suposar en cap cas "ni diluir la identitat del Principat ni renunciar a les seves singularitats", sinó que, ben al contrari, suposa continuar construint una nació forta i independent, empresa per a la qual ha ofert el seu suport institucional "des de l'estricte respecte a la sobirania del poble andorrà".
Abans d'arribar a la Casa de la Vall, la visita institucional del Copríncep Macron havia començat de bon matí amb la visita als comuns de Canillo, Encamp i Sant Julià de Lòria; i després del dinar a la Casa Museu d'Areny-Plandolit va prosseguir amb la visita als Comuns de les altres quatre Parròquies (Ordino, La Massana, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella). A totes set corporacions va signar al llibre d'or i va departir breument amb els cònsols i consellers sobre diferents qüestions específiques de cada Parròquia, i així mateix va poder saludar els ciutadans que l'esperaven al carrer.
La visita institucional del copríncep francès va finalitzar amb una al·locució pública als andorrans a la plaça del Poble d'Andorra la Vella, en la qual fou acompanyat pel Cap de Govern, Xavier Espot.
El Cap de Govern fou el primer a prendre la paraula per destacar que la visita del Copríncep era una magnífica ocasió per refermar la llarga tradició de pactes que ha marcat la història d'Andorra i per posar en valor les institucions centenàries que han fet d'Andorra un país pacífic i pròsper que sap construir la unitat des de la diversitat.
De la seva banda, el Copríncep Macron va començar agraint l'acollida rebuda a Andorra i afirmant la seva profunda convicció en la institució del Coprincipat, i, consegüentment, en les obligacions que té com a Copríncep, d'acord amb la Constitució del Principat d'Andorra, entre les quals, ha destacat, "garantir la independència" del país i la sobirania del poble andorrà.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.