Tres misses recordaran Mn. Lluís Bonet després de la seva mort

La memòria de Lluís Bonet serà recordada aquests dies en tres celebracions. La primera tindrà lloc dijous 17 de setembre, a les 20 h, a la cripta de la Sagrada Família de Barcelona. Dissabte 19, també a les 20 h, se celebrarà una segona missa a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, i diumenge 20, a les 11 h, tindrà lloc la tercera a la parròquia de Sant Cristòfol de Terrassa

El passat dia 7 d’agost de 2026 va morir Mn. Lluís Bonet i Armengol a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol on havia viscut d’ençà del 2018. Tenia gairebé 95 anys i va ser ordenat sacerdot l’any 1958; per tant, va exercir de prevere durant 68 anys i va gaudir d’una vida molt llarga i plena.

Mn. Lluís Bonet va néixer al sí d’una família amb una fe molt arrelada i sincera. Entre els amics dels pares que sovint passaven per casa hi havia el Dr. Lluís Carreras, Mn. Antoni Batlle, Mn. Higini Anglès i el Dr. Manuel Trens. Per tant hem d’imaginar-nos que el seu entorn d’infància i joventut va ser el d’una família molt religiosa i molt vinculada amb l’església catalana més propera als moviments de renovació litúrgica i l’espiritualitat promoguda pel Bisbe Torres i Bages.

En Lluís Bonet es va formar a les Escoles Virtèlia, amb un projecte pedagògic basat en un cristianisme no nacionalcatòlic i amb una concepció molt interioritzada de la importància de la llengua i la cultura catalanes i de la personalitat política de Catalunya enmig de la desfeta del país dels anys quaranta. Allà va conèixer Mn. Pere Llumà, que havia estat molt proper al Dr. Tarrés, i va ser la persona que va tenir una major influència i va ser més determinant en la seva vocació sacerdotal. També va formar part dels minyons de muntanya de l’Agrupament de la Mare de Déu de Montserrat de la Lliga Espiritual amb Mn. Batlle, una disciplina que el va marcar per tota la vida. 

En Lluís Bonet sempre es va sentir escolta. Li agradava recordar les consignes que havia après de petit i que sempre mantenia: L’escolta és amic de tothom i germà dels altres escoltes, L’escolta està sempre de bon humor i somriu i xiula quan es troba en dificultat, i tantes altres. La seva estimació per la muntanya i la seva manera de fer austera i humil són trets de la seva personalitat que sense dubte venien de la seva etapa amb
els minyons escoltes.

El primer nomenament de Mn. Lluís Bonet després del Seminari va ser de Vicari a la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet del Vallès. Mollet va ser el meu primer amor, deia. Més endavant va ser nomenat Vicari de la Parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell i Vicari de la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem de Barcelona, fins que finalment el 1974 va ser nomenat rector de la Parròquia de Sant Cristòfol de Terrassa, al barri de Ca n’Anglada, on va ser-hi durant dinou anys. Totes aquestes experiències li permeteren conèixer el món obrer i el problema social. 

Durant aquells anys va arribar a ser Vicari Episcopal de Terrassa i de Sabadell, va exercir de Consiliari de diferents moviments catòlics com la JOBAC (Joventut cristiana de barris), va impulsar la Catequesi Especial i va destacar pel seu compromís amb l’ecumenisme i l’entesa entre Pastors i Esglésies d’altres tradicions. Van ser els anys de plena maduresa de Mn. Lluís Bonet, en què es mostra com un prevere ple d’energia i compromís amb el poble de Déu. Va ser nomenat Cap Gros de Terrassa i va rebre la Medalla al Mèrit Ecumènic, dos reconeixements que li agradava recordar i que l’enorgullien molt.

"Una Església més transversal i menys jeràrquica, més sensible i propera a les necessitats i a les injustícies socials, que s’adreça al poble en la seva mateixa llengua"

Des de 1993 fins al 2018 va ser rector de la Parròquia de la Sagrada Família de Barcelona. El seu pare Lluís Bonet i Garí havia estat deixeble de Gaudí i un dels més ferms impulsors de la continuïtat de les obres del Temple, una estimació que va transmetre a tots els seus fills i al conjunt de la família. Tant el seu pare com el seu germà Jordi Bonet i Armengol van ser directors de les obres de la Sagrada Família en diferents moments. Durant aquesta etapa convé destacar la promoció de les visites catequètiques per explicar el gran retaule enmig de la ciutat, les misses que feia expressant-se en diferents llengües alhora per apropar a tots els visitants que venien de fora a les seves celebracions, la dedicació dels vitralls amb noms de Sants, Bisbats, Santuaris i ciutats Santes de Catalunya, Europa i d’arreu del món, així com l’impuls del procés canònic per a la beatificació d’Antoni Gaudí, l’arquitecte de Déu.

El sacerdoci de Mn. Lluís Bonet s’ha d’inscriure en el marc del Concili Vaticà II i les influències de Charles Péguy i d’Emmanuel Mounier. Una Església més transversal i menys jeràrquica, més sensible i propera a les necessitats i a les injustícies socials, que s’adreça al poble en la seva mateixa llengua i que no es revesteix de manera diferent. Són la generació que abandona la sotana i el clergyman per no mostrar-se com a estranys enmig de la societat. Una Església d’acció social, que trenca amb el nacionalcatolicisme franquista i adopta posicions de compromís amb el món obrer dels anys seixanta.

En Lluís Bonet va ser un home de fidelitats. Durant molts anys consecutius va estar pujant a Montserrat un cop al mes per fer un petit recés de vida monàstica amb els monjos amb els que sempre mantingué vincles d’amistat. Tampoc no va faltar mai als pelegrinatges al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes amb l’Hospitalitat. Per Nadal i Pasqua felicitava sempre totes les seves amistats per més antigues que fossin o malgrat que es trobessin en països llunyans. Sempre va mantenir el contacte amb els diversos grups de matrimoni amb els quals havia estat consiliari. I mantenia fidelment la seva presència a les misses que organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat per la Diada.

"Pregava per tothom per més diferents que fossin d’ell o de la seva manera de pensar. Tenia uns ulls bondadosos i una mirada sincera"

En Lluís va ser un home molt familiar. Va mantenir sempre viu el record i l’estimació pels seus pares. També va estimar sempre i va estar molt present entre els seus germans i nebots, tant en els moments de joia i festa familiar, com en els moments de malaltia i acompanyament. Mai no va voler sentir-se estrany entre la gent. Pregava per tothom per més diferents que fossin d’ell o de la seva manera de pensar. Tenia uns ulls bondadosos i una mirada sincera, infonia tranquil·litat i esperança davant de les adversitats. 

Mn. Lluís Bonet va ser una persona sàvia, però senzilla. Un mossèn que sabia estimar i acompanyar, comprendre i perdonar. De principis rectes, però obert a les realitats del seu entorn. Un pastor que volia sentir-se sempre còmode entre les seves ovelles. Mn. Lluís va entendre com ningú què vol dir ser la sal de la terra i la llum del món.

Oriol Bonet i Boixadera, nebot de Mn. Lluís Bonet