Vés al contingut
Catalunya Religió
David MacMillan
Foto: URL

URL David W. MacMillan, Premi Nobel de Química 2021 i professor del Departament de Química de la Universitat de Princeton (New Jersey, EUA), ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull (URL) a petició de la Universitat Química de Sarrià. MacMillan, durant el seu discurs d’agraïment, ha ofert tres màximes per a la vida.

“És un gran honor rebre un doctorat d’aquesta notable institució, i és amb gran orgull que m’uneixo a la increïble família de la Universitat Ramon Llull”, ha afirmat en rebre la distinció. Moltes persones em pregunten quines són les lliçons principals que m’han ajudat a guanyar un premi Nobel... i, honestament, no en tinc ni idea! Però he pensat que us podria explicar alguna cosa sobre qui soc, d’on vinc i com hi vaig arribar, incloent-hi tres lliçons que han estat imprescindibles en la meva vida i la meva carrera”.

A cop d’anècdota, i fent gala de sentit de l’humor, el científic escocès ha ofert tres màximes per a la vida:

  • Lliçó 1: “És genial aprendre dels altres, però sempre seguint el teu propi camí”.

“Quan era adolescent, el meu germà gran Iain (...) va ser la primera persona que vaig conèixer que va estudiar a la universitat. I ho va fer en contra dels desitjos dels meus pares, que es pensaven que era una excusa per estar quatre anys més sense treballar! (...) Però, quan es va graduar, va aconseguir una feina... amb un sou més alt que el meu pare havia guanyat mai”. Des d’aleshores, els pares de MacMillan li van insistir que havia d’anar a la universitat a estudiar el mateix que el seu germà. “Però el meu germà va estudiar Física, i a mi no m’agradava gens... Afortunadament, al nostre currículum també hi havia classes de Química, i a segon ens van explicar la Química Orgànica. Per primer cop vaig viure una classe que no era només una lliçó, sinó una revelació (...) i va acabar convertint-se en una passió. (...) És a dir, la moral de la història és que el meu germà era el millor referent que hauria pogut tenir, sense ell avui no seria aquí... però, si hagués intentat seguir el seu camí en camp de la Física, en comptes de trobar el meu, hauria estat desgraciat i hauria acabat fracassant”.

  • Lliçó 2: “Que no et venci el fracàs, és simplement una altra paraula per dir ‘experiència’”.

Com que m’agradava tant la lliga de futbol americà, la televisió dels Estats Units i la música indie americana, se’m va acudir la idea d’anar als Estats Units a estudiar el doctorat. Als 80, a la Gran Bretanya, la forma de fer-ho era contactar directament amb algun professor amb qui un volgués estudiar... vaig escriure 19 cartes a 19 professors de diferents universitats americanes. (...) Quatre mesos més tard, vaig rebre només una resposta. El professor Hal Moore, de la Universitat de Califòrnia, Irvine (UCI) em va escriure dient, bàsicament, ‘Ets un ximple. Als Estats Units no pots pretendre estudiar un doctorat a força d'enviar cartes! Aquí tens un formulari. Usa’l!’ Ho vaig fer i, uns mesos més tard, em van acceptar a l'UCI i vaig marxar cap als Estats Units. (...) M’agrada explicar aquesta història perquè, tot i que vaig fer una mica el ridícul, també va ser la manera en què vaig acabar aconseguint anar als Estats Units!”.

  • Lliçó 3: “Intenta riure cada dia. La vida pot ser seriosa, però no sempre t’has de prendre massa seriosament a tu mateix”.

Quan vaig rebre el premi Nobel, em va fer il·lusió anar-hi vestit amb un kilt. El vaig encarregar i me’l van fer arribar el dia mateix de la cerimònia... i era preciós, però extremadament estret! Vaig estar arrossegant-me tota la cerimònia, fent tot de passetes curtes i maleint el sastre... fins que, quan vaig tornar a l’hotel, amb els amics i la família, em van fer notar que estava fixat amb un fil perquè no perdés la forma durant el transport... Aquella nit celebrava que era una mena de gran savi? Vam riure moltíssim, i sempre em fa riure molt veure les fotos de la cerimònia, amb el meu kilt apretat”.

Al llarg de l’acte, les lloances al caràcter planer i afable de MacMillan han estat tant o més freqüents que als seus mèrits professionals; que inclouen la seva destacada feina en l’àmbit de l’organocatàlisi asimètrica (llegiu adjunt), per la qual va ser reconegut amb el Premi Nobel de Química de l’any 2021, i en l’àrea de la catàlisi foto-redox.

Ana Belén Cuenca, professora catedràtica del Departament de Química Orgànica i Farmacèutica d’IQS-URL, ha fet l’elogi dels mèrits de l’homenatjat remarcant la seva humilitat, empatia i entusiasme: “Dave té una infinitat d'èxits com a gran científic que és. Cert. Però també té un fantàstic i aclaparador carisma, un enorme sentit de l'humor, és un fantàstic professor i millor mentor. David és capaç de convertir una classe de química en un concert de rock, l'apassiona explicar bé un concepte químic, és un ‘ésser ensenyant’, un comunicador excepcional...”.

Josep A. Rom, rector de la URL, ha agraït MacMillan per haver acceptat aquest premi, incidint també en el seu caràcter: “A vegades, la gent opina que els professors universitaris pequem de supèrbia intel·lectual, (…) una predisposició cap a l'arrogància, a demostrar-li constantment als altres que sabem més, que pensem més, que som més intel·ligents. (…) Som tan superbs com el tòpic que ens representa? No ho crec, (…) aquest acte és la demostració que el professorat també és alumnat. Avui manifestem en veu alta que el Dr. MacMillan és algú a qui respectem, algú que ha aconseguit arribar on nosaltres no hem arribat. Aquest homenatge ens serveix per recuperar la nostra identitat d'alumnes”.

 

Temàtica
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.