“Treballar al Lloc de la Dona va ser com tornar als orígens de la meva fe”

(Ramon Bassas –CR) “El col·lectiu de dones que exerceixen prostitució està molt invisibilitzat i estigmatitzat però darrera hi ha les històries i les vides d’unes dones plenes d’humanitat, de fortalesa, de capacitat de lluita i superació personal, que, en la majoria dels casos, s’han iniciat en aquesta activitat com a mecanisme de supervivència” —diu d’entrada la Mar Galceran, coordinadora tècnica del Lloc de la Dona, al barri del Raval de Barcelona, des de fa sis anys. El centre depèn de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor.

—Jo conec les oblates perquè un dels seus fundadors era mataroní, com jo

—Sí, el benedictí Josep M. Benet Serra, amb l’educadora Antonia Mª de Oviedo i Schönthal, es van sentir cridats i enviats a ser anunci d’esperança i bona notícia en mig la realitat de les dones que exercien la prostitució i que van conèixer de ben a prop. Així que el 1870 van fer néixer la congregació, a Madrid.

—I com arribem fins al Lloc de la Dona?

—El projecte té un llarg recorregut que es remunta a principis dels anys 80 del segle XX, quan les germanes oblates s’instal·len al barri del Raval. Al cap d’uns anys de servei es van adonar que calia disposar d’un espai propi i autònom que permetés desenvolupar un programa integral d’atenció a la dona en contextos de prostitució al Raval, i és així com s’inaugura al 1996 l’actual Lloc de la Dona.

—Què hi feu?

—Funcionem com un espai obert d’acollida, de reunió i d’atenció on les dones poden sentir-se segures, reconegudes en els seus drets, escoltades i valorades. Per això donem molta i importància a la primera acollida i a l’atenció de les necessitats de les dones i les seves famílies, creant vincles de confiança i complicitat que les ajudin a reforçar la seva autoestima i autonomia. L’objectiu, aleshores, és promoure el desenvolupament integral i l’empoderament de les dones que atenem reduint les situacions d’exclusió, estigmatització i injustícia que pateixen i treballant pel reconeixement i l’exercici dels seus drets.

—Com hi arriba, una usuària, al vostre centre?

—Pot ser pel boca-orella, pel treball d’intervenció directa que nosaltres fem a pisos i clubs o bé perquè ens la deriva alguna altra entitat. El primer que fem és una entrevista de diagnòstic i d’escolta activa per tal d’identificar les seves necessitats i la millor manera de donar-hi resposta des d’una perspectiva integral i sistèmica.

—En quins projectes emmarqueu aquesta resposta?

—En tres grans àmbits. En primer lloc, l’atenció social i l’atenció a la salut, que tant passa pel suport en qüestions legals i burocràtiques com sanitàries, etc. En segon lloc, els processos de formació i inserció sociolaboral. Pensa que estem parlant, majoritàriament, de dones joves immigrants, amb estudis primaris o elementals i sense experiència en el mercat laboral formal. Un dels projectes més significatius és Dona Kolors, un taller, que compta amb 5 cosidores treballant. I, en tercer lloc, la promoció de la participació social i la socialització. A nosaltres ens sembla que la base que les causes de l’exclusió i de les situacions que generen l’exercici de la prostitució són, fonamentalment, socials i estructurals. I hem d’actuar aquí. Per exemple, un dels projectes emblemàtics és el cor Dona Gospel, fa cinc anys.

—Aquesta secció es diu “Obert per vacances” i, de fet, t’entrevistem perquè el Lloc de la Dona no tanca, a l'estiu.

—Sí, el cert és que no tanquem el centre en cap moment de l’any, més enllà dels dies pròpiament festius. Ens organitzem en torns de vacances per tal que, en qualsevol moment que una dona tingui necessitat de ser atesa o escoltada, pugui trobar una acollida i una resposta, tot i que la demanda baixa, però com molts dels recursos i serveis de la ciutat estan tancats, la nostra presència és important.

—La pandèmia no deu haver anat gaire bé, tampoc

—L’efecte és força devastador, i les ha situat en un context de major precarietat, vulnerabilitat i inseguretat. Per la reducció significativa dels ingressos, dels preus dels serveis, l’acumulació de deutes per la impossibilitat de pagar lloguers o altres deutes ja contrets fruit de les xarxes de tràfic o tracta, el tancament dels clubs… A nosaltres ens han crescut un 30% les demandes d’inserció. Amb tot, i malgrat tots aquests factors estressants, aquestes dones no sucumbeixen a la desesperança. Realment no deixa de sorprendre’m la fortalesa i capacitat de resiliència que tenen, son unes lluitadores de la vida que molt sovint ens donen lliçons d’humanitat.

—Tu, Mar, havies combinat la docència universitària, especialment a educadors i treballadors socials, l’animació pastoral i espiritual amb diversos càrrecs de gestió. Com va ser que vinguessis aquí?

—Vaig conèixer a les oblates quan tenia 17 anys i vaig començar a fer voluntariat amb elles. I va ser amb elles amb qui vaig poder fer el meu procés de personalització de la fe, descobrint el rostre del Crist encarnat en la vida de les dones que exercien prostitució i en el compromís de vida de les germanes oblates. Va ser una experiència fonamental en la meva vida que em va atrapar en el seguiment a Jesús, d’aquest Jesús que va ser bàlsam i guariment enmig del sofriment. No hi he perdut mai el contacte i quan van proposar d’incorporar-me com a professional va ser com un tornar a casa, al lloc de la meva experiència fundant, als orígens de la meva fe.