“Treballar a Càritas és un repte i un regal”

(Ramon Bassas –CR) Càritas Barcelona té tres espais polivalents actius a Barcelona l’Hospitalet i Santa Coloma i aquest setembre n’obren un quart a Badalona. “El projecte està pensat per donar resposta els dotze mesos l’any, però l’activitat cal que sigui organitzada i proposada a partir de les necessitats de la comunitat” ens informa la Mireia Milián, responsable del programa de famílies i infància d’aquesta entitat diocesana, que tampoc tanca per vacances.

La Mireia, que treballa a Càritas des de 2008, és treballadora social i psicòloga de formació, ha estat força temps acompanyant l’acció social de les parròquies, dinamitzant la tasca del voluntariat a la institució i assessorant psicopedagògicament als projectes de famílies i infància abans d’assumir la seva actual responsabilitat.

Durant el mes de juliol, els espais polivalents han estat oferint activitats de lleure pels infants. “Si no oferíssim aquest servei, molt probablement les famílies no podrien permetre’s un casal d’estiu” —reflexiona—. “La idea d’aquestes activitats és que siguin obertes a tota la família, i que no només en gaudeixin els infants, sinó també els pares. D’altra banda, estem oberts a qualsevol activitat que proposin les famílies, de manera que el projecte s’adapta a tot allò que pot ser positiu per generar comunitat”.

—Aquests espais polivalents són molt recents, com se us va acudir d’obrir-los?

—Va sorgir d’un procés de reflexió que s’inicia el maig de 2020, analitzant els punts forts i els punts febles dels nostres projectes d’atenció col·lectiva. Els professionals de l’acció social coincidien en demanar que es flexibilitzessin els projectes col·lectius, passant a atendre més persones i famílies, baixant el nivell d’intensitat en l’acompanyament i oferint espais de confort a persones que no els podien gaudir en els seus domicilis.

—I per què, aquest nou plantejament?

—Tot això es repensa per la realitat que ens estem trobant, que és la de persones i famílies amb dificultats per cobrir les necessitats materials (alimentació, habitatge...), i en moltes ocasions en situació administrativa irregular, cosa que els impedeix accedir a una feina regularitzada i a un seguit de drets socials. Un 66% de les persones ateses per Càritas no tenen una llar digna, estable o segura, i ens preocupen les situacions d’infrahabitatge i amuntegament. A més, la majoria de persones que atenem tenen una baixa autoestima per la situació que viuen, a més d’una xarxa relacional i social feble. Per tot això, creiem que els espais polivalents poden donar resposta a moltes d’aquestes problemàtiques.

—Què hi venen a fer, aquí, els usuaris? A dinar, per exemple?

—En aquests espais, no només s’hi cobreixen les necessitats materials, com podrien ser els àpats que ha de fer un infant, sinó també altres qüestions com un reforç escolar o l’acompanyament dels pares en la cerca de feina. La idea és poder intervenir en tots els nivells, i que les persones sentin que el projecte pot acompanyar-les de manera global.

La Mireia m’insisteix que aquests espais pretenen ser espais d’humanització i acollida, on les persones ateses puguin ser protagonistes de la seva gestió i “on trobin noves oportunitats de participació i de relació, esdevenint comunitats generadores de sentit vital”. I també em fa notar que cada espai és un projecte obert al barri (o districte, o ciutat), molt basat en la proximitat. “Qualsevol persona o família pot participar, sigui orientada per algun professional o per iniciativa pròpia” —diu—. “Volem fugir de projectes on solament participin persones ja ateses per serveis assistencials, i creiem que la interacció amb altra gent del barri pot ser molt positiva per les persones que participen en els espais polivalents”.

—Això vol dir que els que llegim això hi podem participar venint-hi. Em sembla molt bé!

—I tant! Mira, no només des de l’amor fratern ens en sortirem, cal teixir xarxes de suport entre tots i totes. M’agradaria que els lectors escoltin altres veus, que s’apropin i en la mesura que puguin, que caminin amb nosaltres per construir una societat més justa i igualitària.

—I tot això al costat de casa!

—És que, per mi, entrar a treballar a Càritas va ser un repte i un regal. D’ençà que vaig iniciar els meus estudis i vaig anar coneixent el món social, admirava la capacitat i flexibilitat de Càritas per crear projectes innovadors, adaptats a les necessitats de les persones més vulnerables, i volia participar-hi i aprendre. Després d’aquests tretze anys de viatge, segueixo admirant aquesta capacitat, i encara valoro més l’oportunitat de formar part d’aquesta gran família formada per les persones que confien en nosaltres, els voluntaris que aporten el seu temps, i els professionals que segueixen aprenent i desaprenent per millorar cada dia.

—Em sembla que anem al moll de l’os de la fe, per aquest camí, oi?

—Sí, el meu compromís es basa en l’amor, sobretot cap als més desfavorits. M’agrada molt la referència que fa el Papa Francesc quan ens parla del que és ser pobre. Pobre no és només aquell que no té diners, sinó també el que no té amics o família, el que pateix assetjament escolar o violència de qualsevol classe. Des d’aquest amor i compromís, sento que cal mirar com feia Jesús, amb mirada acollidora i acompanyar totes aquestes realitats, intentant generar espais normalitzats, on ajudar a créixer en valors, i empoderant a les famílies perquè puguin ser les protagonistes del seu camí.

Doncs sí, en això no hi ha vacances.