Vés al contingut
Catalunya Religió dc. 29/09/2021

(Glòria Barrete –CR) L’arquebisbat de Barcelona ha posat en marxa un pla de treball per construir les futures comunitats pastorals. Una reforma de l’estructura de parròquies que canviarà el mapa parroquial que fins ara tenia la diòcesi. Però és nou el treball interparroquial? Catalunya Religió enceta una sèrie d’articles per conèixer algunes realitats que ja treballen conjuntament. Comencem apropant-nos al Poble-sec, una comunitat de quatre parròquies que es van agrupar ja l’any 2014 per Decret.

La comunitat de parròquies del Poble-sec està formada per les parròquies de Santa Madrona, Sant Salvador d’Horta, Sant Pere Claver i la Mare de Déu de Lurdes. Malgrat que l’any 2014 el cardenal arquebisbe d’aleshores, Lluís Martínez Sistach, signa el Decret d’agrupació parroquial, el treball interparroquial ja feia anys que era una realitat. “Avui dia ja portem deu anys treballant conjuntament”, explica Joan Cabot, arxiprest de Rambla - Poble sec. En el seu cas de la realitat va sorgir la norma. Primer va ser el treball interparroquial i posteriorment el Decret. 

Feia anys que els rectors de les quatre parròquies del Poble-sec veien que els efectius personals s’anaven reduint, tant sacerdots com laics implicats. “Al final és llei de vida que les comunitats es vagin fent petites”, explica Cabot. En aquell moment tres de les quatre parròquies comptaven amb rectors que superaven els 75 anys. “Teníem sensació que ens fèiem grans, que potser en un futur no hi hauria capellans per a totes les parròquies, i alhora vèiem que la idiosincràcia del propi barri ajudava a treballar plegats”.

De la normalitat diària a la norma

Aquesta radiografia pastoral del moment va ser clau per començar primer, tímidament, a treballar conjuntament en alguns àmbits pastorals. “Va ser un procés volgut, gens forçat”, recorda Cabot. Hi havia gent que col·laborava en una parròquia o altra però que no eren d’una parròquia concreta sinó que eren “del barri del Poble-sec”. Dos anys més tard es comencen a fer reunions conjuntes dels consells pastorals de les quatre parròquies per pensar quines coses es podien fer plegats. Primer ho van fer tres de les quatre parròquies i quan a la quarta parròquia van jubilar el rector i no van posar relleu va ser quan plenament les quatre parròquies del Poble-sec caminaven ja juntes. “Tot molt natural fins que al 2012 ja es planteja fer quelcom més seriós”. De la normalitat diària va sorgir la norma en forma de Decret. 

Cabot afirma que va ser interessant i clau en el procés una assemblea feta l’any 2014 durant sis mesos, amb una sessió mensual. Es va fer un document de full de ruta amb objectius i propostes concretes. Van anar configurant la nova estructura de manera que cap parròquia tingués un àmbit pastoral sinó que totes eren en tots els àmbits. En l’àmbit de l’acció social, o de litúrgia, o de catequesi, tots tenien una comissió formada per gent de les quatre parròquies. “Totes treballen conjuntament”. Ara, reconeix Cabot, “hem aconseguit que la gent ja no es consideri d’una parròquia o d’una altra sinó que se senten del Poble-sec”.

En el cas dels rectors tenen un nomenament in solidum, vol dir que els rectors ho són de les quatre parròquies. “També ens ha costat als rectors adaptar-nos i entendre que no erem d’una parròquia sinó que ho som de totes”. Actualment són cinc rectors que tenen establert no tenir una missa fixa sinó que els diumenges van voltant. “La gent que va a missa no sap a qui es trobarà celebrant”. Això, afirma Cabot, “també ha ajudat a ser tots referent per a tots”. 

Les parròquies del Poble-sec compten també amb un consell pastoral únic. “Això va ser clau”, explica Cabot. Un element clau que Cabot creu que pot ser replicable arreu. “Independentment que una parròquia faci la resta per lliure, tenir un àmbit de coordinació entre parròquies és positiu arreu”. Cabot matisa que la fòrmula dels capellans in solidum arreu no sap si funcionaria, però que uns quants capellans d’una zona determinada puguin ser referents per a la gent “s’hauria de treballar a totes les parròquies des de ja mateix”.

"La realitat del Poble-sec no és la única fòrmula"

Ara amb el nou mapa pastoral que l’arquebisbat de Barcelona vol posar en marxa és normal fixar-se en la realitat del Poble-sec que porta deu anys treballant conjuntament. Cabot, però, demana “no ser glorificats ni posats com a exemple ni model”. Cabot defensa que cada realitat és diferent i que no cal oblidar que “no es pot reproduir fil per randa la seva experiència a tot arreu”. La situació del nou mapa pastoral, afirma, “és complexa perquè cada zona és diferent”. Cabot reconeix que al Poble-sec els capellans s’hi avenien ja d’entrada. “No cal que sembli que aquesta realitat nostra és la única fòrmula que funciona perquè no. Cal aprendre tot de tots”. 

I davant la pregunta de si treballar interparroquialment implica viure en comunitat, Cabot explica que dos rectors viuen en una parròquia, un altre viu en una altra parròquia, un altre és del barri i viu a casa seva, i un altre és religiós i viu a la seva comunitat. “No es tracta de viure en comunitats els capellans sinó de treballar conjuntament en l’acció evangèlica i pastoral”. Evidentment, afirma, “sempre estarà bé poder viure en un mateix espai, cadascú amb la seva autonomia, però viure junts”.

El futur del Poble-sec, creu, passa per ser dos capellans que acompanyin les quatre parròquies. “Més val anar preparant l’estructura que tenim i ser realistes perquè tenir cinc persones en un futur, com ara aquí, ho veiem complicat”. 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.