La transformació del conjunt parroquial de la Pietat de Vic

(Josep Maria Riba -Bisbat de Vic) El conjunt parroquial de la Pietat se situa al cor de la ciutat de Vic. Històricament, des dels seus orígens ha estat l’àmbit religiós més vinculat a la vida ciutadana vigatana, al costat de la catedral —més dels canonges— o de les esglésies de convents i monestirs —unes quantes de les quals van convertir-se, durant el segles contemporanis, en esglésies parroquials—. En els anys vuitanta del segle passat la parròquia cedí a l’ajuntament la seva capella fonda, que no tenia ús, perquè s’hi poguessin instal·lar les escasses pintures de Josep Maria Sert que s’havien salvat de la crema de la catedral de 1936.

En els anys noranta, una gran esquerda que travessava la nau central obligà a tancar-la al culte i a realitzar importants obres de restauració. Des d’aleshores, el culte parroquial s’ha desenvolupat en el magnífic cambril dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, autèntic cor del conjunt parroquial, decorat amb unes pintures murals de Marià Colomer, el darrer gran pintor barroc de Catalunya; per a l’escassa feligresia de la parròquia, que té un terme ben petit en un àmbit urbà no gaire poblat, és un espai amb cabuda suficient.

L’ajuntament buscava, des de feia temps, un espai on poder mostrar al visitant l’esplendor i els valors culturals de la ciutat, un espai que fos el punt de partença d’una visita urbana ben aprofitada. El trasllat de les pintures de Sert des de la Pietat cap al deambulatori de la catedral, un projecte somiat que aviat es farà realitat, ha deixat la capella fonda lliure, i és on l’ajuntament ha creat l’espai audiovisual «Vicpuntzero», que és una invitació a conèixer la ciutat.

El patrimoni cultural de l’Església és un bé privat d’ús públic. El bisbe, Josep Maria Guix, fa unes dècades, es feia tips de reivindicar la hipoteca social del nostre patrimoni. En el cas de la Pietat, amb la signatura d’un detallat conveni, parròquia i ajuntament hem trobat la manera de col·laborar per tal de protegir un equipament cultural de primer nivell, ple de valors religiosos, culturals i socials, i posar-lo a disposició de la ciutadania, fent compatibles els interessos legítims respectius i fomentant tots els seus múltiples valors.

Així avui la capella fonda és un punt d’acollença ciutadana; la nau central de l’església és un espai on ja fa temps que es programen exposicions i activitats culturals adients a la naturalesa de l’edifici; i el cambril dels Sants Màrtirs és el nucli espiritual, l’espai de culte, centre de la comunitat parroquial —la qual està immersa en el projecte de restauració integral de les pintures murals del cambril, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.