Tahir: “El dejuni del ramadà et sensibilitza amb els qui pateixen fam”

(Direcció General d'Afers Religiosos) Touqeer Tahir Chaudhry, nascut el 1990, és graduat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Director de màrqueting i vendes a Sitecno. President de la Joventut Multicultural Musulmana.

Al voltant del 27 de maig, començarà el mes de ramadà. Què significa?
El ramadà és únic. És un recordatori anual del que has de fer i del que no has de fer. La gent creu que ramadà és no menjar i no veure, però el ramadà és molt més que tot això. Disciplina, autocontrol, bona conducta. Hi ha persones que no mengen, no veuen i alhora menteixen: això ja no és ramadà.

És un mes molt esperat pels musulmans.
El ramadà és el millor moment de l’any. Ens fa recordar com ens hem de portar al llarg de l’any. Tots cometem errors, però arriba aquest mes que recorda com hem de viure. Ramadà és un mes per millorar, perfeccionar-se un mateix, augmentar la solidaritat sobretot amb les persones del teu voltant. I a més, el dejuni ajuda el cos a descansar.
Aquestes setmanes augmentem la solidaritat amb les persones, que no s’ha de limitar a un mes cada any. També ajuda a entendre les persones que no tenen res. Jo no menjo durant catorze o quinzes hores, però hi ha persones que això és un patiment quotidià. Durant el ramadà, el dejuni et sensibilitza amb els qui pateixen fam i aquest patiment porta a la solidaritat.

I quina importància té a nivell comunitari?
Hi ha persones molt allunyades de la religió que en arribar el ramadà es transformen en les millors persones del món. Si no ho són tot l’any, jo em quedo amb l’esforç que fan un cop l’any. La comunitat viu el ramadà de manera diferent a la resta de l’any: les rutines canvien.

Personalment, com trastoca les rutines?
Comença amb un canvi d’horaris: anar a dormir a les 11, llevar-te a les quatre o les cinc. També afecta la dieta: jo no estic acostumat a menjar més tard de les set del vespre...
Al llarg de l’any, menjo poques vegades amb la família, i en canvi al ramadà les famílies mengem junts, i esperem a ser-hi tots per començar.

Tots els col·lectius celebren el ramadà igual?
La comunitat és molt viva de nit, tot i que hi ha diferències segons els països d’origen: els marroquins gairebé no dormen fins les quatre o les cinc, mentre la comunitat paquistanesa s’allita abans i matina ben d’hora.

El ramadà és el més acomplerts dels cinc pilars?
L’islam no es redueix als cinc pilars, sinó que hi ha un 80% més que és la teva conducta, que ha de ser responsable. No només hi ha la confessió de fe, la pregària, el dejuni, l’almoina i el pelegrinatge. Podríem dir que hi ha un sisè pilar, pel qual també has de complir amb els teus deures polítics, econòmics (com no deixar diners amb interessos) i socials (com ser un ciutadà exemplar).

Hi ha diferències entre la vivència de l’islam de joves i grans?
La gran diferència és la tecnologia. Les xarxes socials afavoreixen la comunicació entre els joves. Els grans han tingut una vida molt complicada, que han fet tot el que han pogut per nosaltres. Potser no han pogut viure com els hagués agradat, però han permès que nosaltres tinguem una vida més digna. Els grans segueixen amb les seves rutines, amb el que té de positiu i negatiu.

I com cal correspondre aquest esforç de la gent gran?
La clau és que els joves tenim el deure de deixar la societat el millor possible perquè la generació següent no tingui l’excusa de dir que no hem fet res per a ells. El meu equip i jo treballem per això.

Els joves esteu ben atesos?
Abans de la Joventut Multicultural Musulmana, jo feia de pont entre les comunitats paquistanesa i àrab i altres comunitats relacionades amb l’islam. Cadascú és diferent, però la gent gran no surt del seu grup de la mesquita o centre cultural. No hi ha joves en les juntes directives d’aquests centres. Observant el cas de França o del Regne Unit, descobrim la importància de tenir-los en compte, que no se sentin ignorats i es desviïn pel seu compte.

I què fèieu per als joves?
Aleshores ens apropàvem als joves, i els preguntàvem què volien fer i quins eren els seus interessos. Els coordinàvem per arribar a més gent. També vam adonar-nos que tampoc no hi havia associacions juvenils. Aleshores vam crear una associació de joves des del Centre Cultural Islàmic de Catalunya, ubicat al barri del Clot (Barcelona). Des d’allà organitzàvem activitats com excursions i tornejos de futbol, perquè volíem començar amb activitats atractives per als joves. Quan es va estabilitzar en una cinquantena de joves, cap al 2012, vam veure una gran necessitat d’ampliar aquesta iniciativa local a tot Catalunya. Vam entendre que seria millor fer una associació independent: una plataforma oberta a qualsevol jove, no vinculada a cap centre.

Per què calia una plataforma de joves?
Quan els joves tenen entre 15 i 25 anys són molt creatius, amb ments brillants, i hem d’impulsar que puguin tirar endavant els projectes que se’ls acudeixen. Convé que no els passi el que havíem patit nosaltres, que teníem idees que no van reeixir per falta d’una plataforma, o perquè no era el moment adequat. Això va originar la fundació de la JMM.

On actua la Joventut Multicultural Musulmana?
La intenció inicial era no tenir seu per no haver d’abocar tots els esforços al manteniment del local, i la concebíem com una plataforma amb una seu virtual. Posteriorment hem creat seus físiques a Mollet del Vallès, Barcelona, Badalona, Tarragona, i properament en tindrem a Mataró, Granollers, Girona...

Quina mena de projectes promoveu?
Com a musulmans, és molt important l’educació. L’educació és el primer pilar de l’associació. No només per ser més intel·ligents, sinó per ajudar la societat. A nivell religiós, quan tens una educació és més fàcil entendre l’Alcorà i la religió; altrament, ets més vulnerable a l’extremisme. A més, estem vivint en una societat amb molta competència, i tothom ha de formar-se el millor possible.

I com hi interveniu?
Hem trobat molts joves que volen estudiar i moltes famílies que no s’ho poden permetre. Per això hem promogut algunes beques: per a la matrícula, menjar, transport, etc. L’any passat vam rebre dues sol·licituds, quan només n’havíem prevista una. I vam fer un gran esforç per trobar els recursos per donar-ne dues. Aquest any hem rebut nou sol·licituds, i això ens ha empès a esforçar-nos més i finalment hem aconseguit becar amb 1.000€ cadascú. Quan aquests joves hagin completat els estudis, la nostra part haurà acabat: que la propera generació no ens recordin per tota la problemàtica viscuda sinó per l’ajut que els hem ofert.

Focalitzeu la vostra acció entre els estudiants.
Ara mateix encarem els esforços als joves que volen estudiar, o que necessiten assessorament. De vegades, els joves trien en funció dels amics i no pas de les seves capacitats. Fem de pont, parlant amb els joves, els seus pares, i els aconsellem quina branca o carrera els convé.

Orientació acadèmica.
També assessorem joves que tenen problemes en els instituts. Per exemple, en alguna queixa per la prohibició del hijab, vam intervenir per a la resolució del cas el suport d’Afers Religiosos. Hem presentat aquest projecte al Parlament, i fem tot el que podem per als joves estudiants. La JMM té un deure no només envers els joves musulmans, sinó perquè la societat catalana, espanyola i europea sigui la millor per la generació que ve.

De vegades, el conflicte pot ser dintre de la mateixa família quan els pares immigrats no coneixen la nostra societat tan bé com els propis fills.
Depèn força de la comunitat: no és el mateix tractar amb la població paquistanesa, que va arribar sobretot cap a l’any 2.000, que la comunitat marroquina, que ja porten més temps i ha nascut aquí una altra generació. El problema no són els pares, sinó la coordinació que han de tenir pares i fills. Molts pares que no entenen què s’està impartint als instituts i han de refiar-se del que els diuen els joves. Aquests els informen en funció de si els agrada estudiar. Si no els agrada, expliquen sobretot el racisme, la discriminació... i quan els pares han de prendre una decisió, és fàcil que els convidin a deixar els estudis i provar de treballar en el seu sector. El discurs repetitiu del jove influeix molt als seus pares. Uns pares que no entenen el sistema, tampoc no es dirigiran al director o al tutor per interessar-se per la formació dels fills.

I per tant, les famílies paquistaneses necessiten espacial atenció.
Justament, la plataforma d’Estudiants Universitaris Paquistanesos de Barcelona pretén contactar amb instituts i escoles per parlar en les tutories amb joves de famílies paquistaneses. Si funciona, ho voldrem estendre a d’altres de famílies provinents de Bangla Desh, l’Índia, etc.

Sembla senzill.
Nosaltres vam reunir estudiants fa anys i no va funcionar. Respecte fa quatre o cinc anys la situació ha millorat molt, econòmicament. Komal Naz és la coordinadora i el projecte ha engegat molt bé.

El lideratge femení també és una assignatura pendent.
La nostra generació ja no ho veu d’aquesta manera. La JMM va apostar per la paritat en la junta directiva, i ara en formen part més dones que homes. El problema a les entitats paquistaneses era que al principi van immigrar més homes, perquè les famílies enviaven els qui consideraven més preparats. Però aquí, amb la nova generació, hi ha més dones liderant perquè estan més ben preparades, i a més reben el suport dels homes. Antigament no havien tingut tantes oportunitats, i quan les han tingut, les dones han demostrat estar més preparades.

I quins nous projectes teniu?
Juntament amb Mohamed Amrani, de la Xarxa de Convivència, hem impulsat un projecte de recerca i coordinació de joves amb capacitat de lideratge. Cal treballar perquè hi hagi més joves involucrats en les solucions d’allò que ens afecta. Si d’altres ens solucionen els nostres problemes, se’ns redueix la capacitat d’actuar. Cal evitar que hi hagi joves que no els importi la política i la millora del seu entorn. Cada jove ha de trobar més joves actius als seus entorns i fer que puguin liderar en un futur molt imminent aquests projectes. Els pares han fet un treball bàsic, però ara toca als joves desenvolupar els seu propi projecte. Joves líders va començar a Barcelona, i ara ho hem exportat a Màlaga, Madrid i València, on hem fet grups de joves, per implementar-ho. El 23 de maig, ens trobarem a Barcelona per presentar el projecte, i explicar com implementar-ho en les diverses ciutats.

L’associacionisme és fonamental, però després també observem que alguns col·lectius no cooperen amb les altres entitats del barri o poble.
Millorar la comunicació interna i entre comunitats passa sovint pels imams. Per a nosaltres, els imams són persones expertes, en la religió, en la convivència. Quan tens un problema, ells t’han d’orientar. I trobem imams que no han nascut aquí, que han arribat ja formats i sense dominar la llengua d’aquí. Les solucions que donen són bones per al context d’on provenen i hem d’aspirar que puguin aconsellar coneixent el context dels joves.

I com ho voldríeu aconseguir?
És molt important que hi hagi materials per a la formació dels imams, sigui a través d’un grau o un màster. Això tindria diversos avantatges. Els continguts estarien controlats i coneixeríem aquests titulats com qualsevol altre català. A més, la majoria de joves no entenem l’àrab i per tant no podem seguir la khutba. Molts joves es cansen de les comunitats perquè no s’hi senten identificats. Formant imams a Catalunya, estarem més ben preparats per atendre els joves i encaminar-los per fer una societat millor.