"Tots els cristians hem de tenir un paper actiu a l'Església i el món"

(CR) Aquest diumenge Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona, ha fet la ponència final del Congrés de Laics celebrat a Madrid. En un text de tancament l’aportació de Vadell, juntament amb la periodista Ana Medina, ha sintetitzat les aportacions que els grups de reflexió havien fet el dia anterior així com tractar les prioritats que s’han establert.

El Congrés de Laics, que ha tingut lloc aquest passat cap de setmana, ha comptat amb 2000 participants provinents de parròquies, associacions i moviments de tot l’Estat. Acompanyats per 70 bisbes, han tingut com a objectiu la dinamització del laïcat partint del protagonisme i participació dels propis laics i laiques.

Els ponents han començat recordant que “els laics som una part fonamental del poble de Déu. També els laics som deixebles missioners de Jesús. No som una cosa o l'altra. Som deixebles missioners: amb la mirada posada en Jesús, conscients de la nostra pròpia vocació i amb una vida lliurada als altres”. El paper del laïcat, renovat en la destacada experiència sinodal, és important que porti a “sortir fins a les perifèries, diàleg i trobada, viure des de l'oració i els sagraments, obertura als qui busquen, conrear les llavors del Verb, proximitat als pobres i als qui sofreixen, anunciar l'Evangeli i estar a gust amb el poble”. “ “tots els cristians estem convidats a tenir un paper actiu a l'Església i en el món, cadascun segons la seva pròpia vocació” han assenyalat. S’ha parlat també del protagonisme del laïcat. “Aquest protagonisme brolla del do de la vocació laical i es fa concret en la responsabilitat que tota vocació comporta. Quan possibilitem i exercim aquest protagonisme, desenvolupem la sinodalitat. Aquesta es fa efectiva quan tots els membres de l'Església exerceixen la seva responsabilitat en ella, segons la vocació rebuda. La responsabilitat d'uns està unida a la responsabilitats d'uns altres. Per això parlem de corresponsabilitat, que és més que de responsabilitat, perquè implica una responsabilitat compartida i exercida complementàriament. A l'Església sinodal ens necessitem tots. No podem excloure a ningú i ningú pot excloure's”. Així mateix, han dit que els agradaria veure “aquest mateix protagonisme laical en les vies de participació eclesial, sempre en clau de missió i no de poder”.

La segona part de la ponència ha tractat de donar resposta a les tres preguntes que motiven el Congrés: Quines actituds hem de convertir? Quins processos hem d'activar? Quins projectes podem proposar?, preguntes que els congressistes havien treballat prèviament. Per donar resposta, el Congrés ha plantejat quatre itineraris: l’anunci, l'acompanyament, els processos formatius i la presència en la vida pública. En cada un d’ells les preguntes claus han estat: quines actituds convertir? Quins processos activar? Quins projectes proposar? “Aquests quatre itineraris responen a una lògica interna que els relaciona entre ells: representen el camí natural del nostre procés de fe i, al mateix temps, expressen la missió i la tasca que tenim encomanades com a cristians. En els grups hem reflexionat sobre les actituds que hem de convertir, tant a nivell personal com a nivell comunitari. En un i un altre cas, sabem que la conversió té la seva font en Déu, gràcies a l'impuls de l'Esperit, mitjançant la trobada amb Jesús el Senyor”, han explicat.

Anunci, acompanyament, formació i presència en la vida pública

A continuació, ha arribat el torn de donar resposta a les preguntes plantejades. Pel que fa a actituds a convertir, asseguren que “per a ser Església en sortida veiem que hem de combatre el nostre individualisme, abandonar el derrotisme, el pessimisme i la temptació del clericalisme. Hem de comprendre que el Senyor ha volgut confiar en nosaltres i que comptem amb el seu Gràcia. En els grups de reflexió hem recordat que una Església en sortida no és possible sense reconèixer el paper de la dona a l'Església, el protagonisme dels joves en les nostres comunitats i la inclusió en elles de persones amb diversitat funcional. Observem així mateix que és fonamental passar d'una pastoral de manteniment a una pastoral de missió”. “Això exigeix obrir els nostres cors i les nostres comunitats, posar-nos en disposició d'escolta, cuidar el llenguatge, reforçar la nostra capacitat per a l'empatia, acollir; només així és possible el diàleg, premissa de tota la resta. Ser Poble de Déu en sortida suposa per a nosaltres l'alegria d'haver comprès que la nostra fe adquireix tot el seu sentit quan som capaços de compartir-la amb els qui estan al nostre voltant”.

Sobre els processos a activar i els projectes a proposar, han exposat que “activar processos suposa partir de la realitat que volem canviar i tenir clar a on desitgem arribar. Processos i projectes són necessaris perquè en ells veiem una eina eficaç de comunió. Existeixen dues premisses que han de marcar el disseny dels diferents processos que hem d'activar i dels projectes concrets que volem proposar: el discerniment com a actitud i metodologia; i la creativitat des de l'escolta a l'Esperit i com a oferta al món. A més, en els grups de reflexió s'ha destacat el valor de la parròquia com a espai necessari per al primer anunci”.

En aquesta part de la ponència s’han recollit algunes de les propostes i projectes més significatius. Sobre el primer anunci: “desitgem proposar processos com poden ser: valorar la importància del primer anunci, la narració de la pròpia vida de fe i el testimoniatge creient, en la vida diària –la família, el treball, les associacions, el barri, el poble–. En els grups hem parlat sobre la necessitat de processos d'iniciació cristiana que afavoreixin la trobada personal amb Crist. També demanem explorar formes per a acollir i acompanyar als que busquen i als qui s'han allunyat de la fe. Un altre procés senzill ens portaria a conèixer les iniciatives de primer anunci que s'estan desenvolupant en molts llocs. En referència als projectes, la proposta més significativa per part dels grups és la creació d'Escoles d'evangelitzadors i per al primer anunci”.

Pel que fa a l'acompanyament, han proposat “processos d'acompanyament com a actitud pastoral bàsica en el que fa referència a les persones i als grups. En aquest sentit, s'ha parlat de cuidar l'acompanyament de persones en situació de sofriment i vulnerabilitat, dels matrimonis i famílies, dels joves i, més en general, per al discerniment de la pròpia vocació. Els projectes associats a aquests processos que poden ajudar a desenvolupar-los són, entre altres, la promoció de Grups i Xarxes d'Acompanyants, la creació de Grups d'Acolliment en les Parròquies i la posada en marxa d'Escoles d'Acompanyament i Discerniment Espiritual. També valorem com una proposta important l'elaboració d'un Pla de Formació en l'Acompanyament.”

Sobre els processos formatius s’ha vist necessari “activar processos continuats de formació en la fe des de la infància fins a l'edat adulta en els quals el laic sigui el protagonista, incloent els sagraments com a eixos vertebradors. Entre els diferents projectes plantejats s'ha parlat de la necessitat de difondre itineraris de formació per a tota la vida, de la creació d'Escoles de Doctrina Social de l'Església i de la promoció d'Escoles de Formació de Comunicadors Cristians que ens ajudin a emetre adequadament el missatge que proposa la nostra fe”.

Finalment, pel que fa a la presència en la vida pública: “hem d'activar processos de diàleg amb la societat civil i cuidar especialment que el nostre compromís en la vida pública no quedi exclòs de l'acompanyament per part de les nostres comunitats de referència. També s'ha valorat com a fonamental articular processos de diàleg entre la fe i la ciència. Quant als projectes concrets, la promoció de fòrums i espais de trobada per als catòlics compromesos en l'àmbit de la política pot ajudar eficaçment en l'opció per la transformació de la realitat per a la construcció del bé comú”. A més, “es proposa la incorporació en la vida diocesana d'òrgans i accions específiques per a promoció de l'ecologia integral” i una de les propostes més comentades ha estat la de “promoure, potenciar, professionalitzar i estructurar els continguts de la nostra presència en elles a través de la generació de projectes evangelitzadors”.

El Congrés com a inici d'un procés

A manera de conclusió, van ressaltar en diverses ocasions que aquest és el moment dels laics. “Ho hem experimentat en el procés previ que ens ha portat fins aquí. És el nostre moment i som nosaltres els triats. Sabem que el camí no és senzill. Però alhora és il·lusionant. Hem de sortir amb el compromís compartit de continuar potenciant el paper de laïcat a l'Església que pelegrina a Espanya”, han assegurat.

A més, assenyalen que “aquest procés té ara una clara continuïtat”. “No hem acabat amb aquest Congrés, sinó que constitueix el punt de partida de nous camins. El propòsit d'arribar, en primer lloc, a tots aquests germans els nostres de les nostres diòcesis, parròquies, moviments, col·legis, institucions, als quals representem i tractar de comprendre que hi ha un camí ja recorregut, però que queda un altre més important encara per caminar i que volem fer junts, com a Poble de Déu. Hem detectat inquietuds compartides; partint d'elles, hem concretat línies d'acció; en les reflexions formulades en els grups de reflexió hem plantejat noves propostes. Ara hem de donar forma a tot això, seguint la mateixa metodologia sinodal, per a anar aprofundint de manera organitzada en els diferents desafiaments identificats”.

Per a acabar, han posat l'accent que s'ha iniciat un procés. “Un procés que continua obert i ens exigeix continuar caminant com a Poble de Déu en Sortida. Som conscients que ha estat i és un procés guiat per l'Esperit, present des del principi. Hem viscut en aquests dies una renovada Pentecosta”. “Seguim endavant”, afegeixen ja que no s'està construint per a avui ni treballant per a demà: “Estem forjant un camí per a l'eternitat”.