(Roger Vilaclara/Laura Mor –CR) Què busquen els joves a Taizé? Què els ha mogut aquest diumenge a passar més de dues hores de pregària a la Sagrada Família amb aquesta comunitat ecumènica? En entrevista al prior de Taizé, el germà Alois Löser, ha contestat a Catalunya Religió: “Això no m’ho heu de preguntar a mi, jo no puc contestar pels joves”.
Ningú no els ha preguntat els motius; cadascú té els seus. Però tothom s’hi sent acollit. Més de dues mil persones, de totes les edats, han participat a la pregària de Taizé que s’ha celebrat al temple de Gaudí amb motiu dels actes d’inauguració de la Torre de Maria. Joves i no tant joves, famílies amb nens petits, adolescents i gent gran que han omplert del tot la basílica. Com l’antic rector del temple, Lluís Bonet: “Aquesta no ens la podíem perdre”, ens ha dit mentre buscava una cadira on seure.
“Per què els joves no troben això avui a l’Església?”
Són gent de parròquia, de les escoles cristianes, del lleure educatiu i de moviments d’acció catòlica. Alguns religiosos, però també moltes persones sense cap vincle eclesial actiu. “A Taizé és evident que hi ha una recerca espiritual, del sentit de la vida. I per què els joves no troben això avui a l’Església? A casa seva, a les seves parròquies i als grups que hi ha?”, apunta el germà Alois en l’entrevista. I hi afegeix que aquesta és una pregunta que es fan. I, alhora és la raó que els motiva a “acollir-los a Taizé i aquest vespre aquí a la Sagrada Família”.
Un cop més s’ha fet evident la bona relació de Taizé amb Catalunya. Com el 2019 a la basílica de Santa Maria del Mar o a les trobades europees de joves celebrades a Barcelona, la més recent l’any 2000. Una amistat travada amb els anys, que ajuda a la continuïtat d’una espiritualitat oberta i acollidora a casa nostra. Una fe basada en la confiança, en la descoberta de l’Evangeli, el silenci i el cant, que arriba a les noves generacions.
“És bo que els infants preguin entre nosaltres”
El prior de Taizé ha fet un breu parlament, acompanyat de quatre nens i nenes, davant de l’altar. “És bo que els infants preguin entre nosaltres, ells ens han transmès la llum de crist i volem preparar un futur de pau dels més petits”, ha dit el germà Alois. Un gest que parla de l’aposta per la senzillesa de la comunitat.
El germà Alois ha agraït ser a Barcelona i ha recordat els “lligams d’amistat que ens uneixen des de tant de temps”. Ha dedicat unes paraules a Maria: "Ella sabia en qui dipositar la confiança". Per a Alois, la seva figura "ens condueix cap a Déu". "Potser és això el que indica l’estel de dalt de tot de la torre de la Mare de Déu", ha dit.
També ha parlat de Gaudí i l’ha descrit com un "arquitecte de la llum". Ha destacat el seu lligam amb la natura: “en ella hi podia copsar alguna cosa de l’absolut de Déu que tant desitjava comunicar”".
Una comunitat que sosté
Davant de l’altar, els més joves i la comunitat de monjos de Taizé que els han acompanyat, amb els germans catalans, Pere i Bernat.
“El fundador de la comunitat de Taizé, el germà Roger, tenia molta devoció a la Mare de Déu; trobava en ella un testimoni de confiança en Déu”, ha dit Anna Roig, membre de l’Acollida de Taizé a Barcelona. Roig, que ha conduit l’acte ha recordat que el papa Francesc demana que les diòcesis “hagan lío” i surtin al carrer.
El delegat de Joventut de la diòcesi de Barcelona, Carlos Bosch, ha subratllat les paraules del papa a l’encíclica Fratelli Tutti: “Ens cal una comunitat que ens sostingui, que ens ajudi i en la qual ens ajudem els uns als altres per mirar endavant”.
També ha intervingut el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha assenyalat tres signes: la creu de Jesús, la icona de la Mare de Déu i el company de Jesús, expressat en cadascun dels participants. “Som cadascú de nosaltres, Jesús posa la mà damunt de les nostres espatlles i vol acompanyar-nos”.
Abans d’iniciar la pregària, un grup de joves han fet una petita representació amb l’objectiu de manifestar que “l’obra de Gaudí és ja una pregària”, tal com ha explicat Anna Roig. El teatre visual de titelles i objectes ha escenificat la construcció de l’estel de la Mare de Déu i la passió d’Antoni Gaudí per aquesta creació. Una escena que “vincula la nostra pregària amb l’esperit de l’obra de Gaudí” i que vol expressar “com la llum i la bellesa del temple ens interpel·len avui”.
Han participat també a la pregària l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, l’abadessa de Sant Pere de les Puel·les, Esperança Atarés, la secretària general de l’escola Cristiana, Meritxell Ruiz, el rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull, l’arquitecte director, Jordi Faulí, els bisbes auxiliars de Barcelona, Sergi Gordo i Javier Vilanova, el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’ajuntament de Barcelona Khalid Ghali; Felip Roca, director de Serveis de Relacions Internacionals i Eduard Ibáñez en representació de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Podeu recuperar la pregària sencera a la Sagrada Família aquí:
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.