Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Germanes de Nostra Senyora de la Consolació) El 10 de novembre, a la Casa Mare de les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació a Tortosa, dues germanes van celebrar la seva professió perpetua: Ana Belén Soriano Diones, provinent d’Onda, a Castelló, i Thais Mor Puig, natural de Roquetes, província de Tarragona. En una eucaristia presidida pel bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, les dues joves van professar el seu compromís. “Atretes per la força del teu Amor, reconèixer-te Senyor, Déu de la meva vida”, aquestes paraules servien d’invitació a una celebració plena de gestos. Les assistents en remarquen “la bellesa i la senzillesa de cada detall”.

El desig que la Mare General, Antonia Munuera, va tenir per a cada una d’elles va ser “sigues fidel a la missió que se’t confia”. Amb aquesta exhortació les que dues religioses han retornat a les seves comunitats, Villacañas i Saragossa.

Compartim l’entrevista amb la Thais Mor Puig, una de les professants. Té 35 anys i és natural de Roquetes.  

Com vas descobrir la teva vocació?

Va ser un camí de passes petites, de resistències, d’acompanyament i de deixar-me guiar. Tenia la sensació de que a la meva vida li faltava alguna cosa, i aquesta “cosa”, sols s’omplia amb els moments que dedicava a la parròquia, per mitjà dels grups de joves i nens. Em va costar acceptar que el meu futur podia estar dintre de la vida religiosa. Era “algo” que no estava de moda i difícil d’encaixar per a algunes persones. A pesar d’això, vaig seguir buscant, fins que desprès de moltes resistències vaig veure que aquest era el meu camí: “ven tot el que tinguis i segueix-me”. A partir d’aquest moment descobria a Déu en totes les coes i es així, com poc a poc, em vaig deixar portar pel seu estil de vida.

Per què la Consolació?

Les vaig conèixer per casualitat, perquè em van invitar a una oració, i poc a poc, es van convertir en un gran exemple de vida religiosa per a mi. Per mitjà d’elles vaig descobrir a persones plenes de vida, entrega i alegria. Veia que reflectien vitalitat i molt d’entusiasme. Sempre em feia la mateixa pregunta: “com seria la meva vida aquí dins?” Al final vaig decidir que volia aquest estil de vida per a mi, les vaig anar coneixent amb més profunditat i mai em van deixar d’entusiasmar. Era allí, en aquesta vida donada als demés sense reserves, sense importar el moment, on veia que la meva vida tenia sentit.

Com han sigut aquests anys de vida consagrada?

Es un temps que m’ha servit per afiançar més la vocació i discernir si aquest era el camí que volia i tenia que seguir. Uns anys en els que he fet experiència de vida comunitària, d’apostolat, d’oració,... Un temps privilegiat que m’ha ajudat a enraigar-me com a dona consagrada, per a donar-me als demés, amb tot el que soc, fortaleses i debilitats.

Com aculls uns vots que son pera a sempre?

El primer de tot, els acullo des de l’agraïment, perquè una sempre se sent petita davant de Déu, que es el que ha elegit primer. També els acullo amb molta alegria. Es un dia i un temps de preparació que es viu amb molta intensitat, recordant els moments bons i els més complicats que m’han ajudat a enraigar la meva vocació. Moments necessaris per a poder pronunciar aquest sí per a sempre. Els acullo des del que soc, amb la meva veritat, la meva senzillesa i el meu desig profund d’entregar tota la meva vida als altres, per a ser reflex de Jesús i també de la nostra fundadora, Santa Maria Rosa Molas.