(CR) El diari de la Santa Seu, L’Osservatore Romano ha dedicat quatre pàgines i un destacat amb una fotografia a la portada de la primera torre central la Basílica de la Sagrada Família que s’il·lumina per aquest dimecres. “La Torre de la Mare de Déu”, escriu en català la portada i explica que aquest és nom tradicional de Maria en el nostre país. S’hi pot llegir un article del cardenal Joan-Josep Omella sobre la devoció josefina que ha impulsat el temple; un article d’Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora, sobre l’activitat de la Basílica; de Jordi Faulí, arquitecte director; i una entrevista a l’escultor Etsuro Sotoo. Publiquem l’article de Jordi Faulí en el que descriu amb tot detall el simbolisme i sentit dins del conjunt del Temple de la torre que coincidint la festivitat de la Immaculada es dona per acabada.
Significat i arquitectura de la Torre de Maria
Jordi Faulí. Arquitecte director de la Basílica de la Sagrada Família
Quan ens acostem a la basílica de la Sagrada Família pel nord, des de l'avinguda Gaudí, veiem a l'esquerra l'extraordinària Façana del Naixement i a la dreta la torre de l'absis, ja construïda, la torre de la Mare de Déu, esvelta, elegant, culminada amb una estrella. A la base de la torre, darrere de l'absis i al mig del claustre que envolta el conjunt de l'església, Antoni Gaudí va projectar una capella d'uns 10 metres per 10 i 30 metres d'alçada dedicada a l'Assumpció de Maria, encara per construir. La seva cúpula hiperbòlica representa un gran mantell de misericòrdia, sostingut per àngels, tal com s'explica a l'Àlbum del Temple publicat per la mateixa obra, la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, entre 1927 i 1929.
Darrere del lloc on s'alçarà la capella de l'Assumpció, veiem la façana de l'absis, mirant cap amunt, la torre real, que comença a 34 metres d'alçada i arriba als 138 metres. La capella, la façana absidal i la torre formen un conjunt d'advocació mariana de la basílica, dins del disseny general del projecte.
L’obra, del 1915 al 1936, va publicar cinc àlbums amb textos descriptius i dibuixos del projecte d'Antoni Gaudí per al temple. En els anys 1922-1925 (Gaudí va morir l'any 1926) llegim: “De l'absis sortirà una torre nolar, no la més alta, que culminarà en una estrella. Estarà dedicada a la Madonna: Turris Davidica». Poc temps després escriuran que hi haurà una estrella brillant.
Les divuit torres (les dedicades als dotze apòstols, els quatre evangelistes, a Maria i, la central i més alta, a Jesucrist) apareixen en tots els dibuixos que Gaudí va fer de l'exterior de la Sagrada Família, el primer després de deu anys de treball dels quaranta-tres que dedicarà al projecte, dels quals els últims dotze en exclusiva.
De les divuit torres, la torre dedicada a la Mare de Déu és la segona en alçada, però la de major cota lliure. Es troba sobre la cripta del temple, i el presbiteri, recolzat sobre les seves columnes centrals, que separen l'espai central de la cripta del deambulatori. La façana de l'absis, construïda per Gaudí a finals del segle XIX, s'alça sobre les set capelles de la cripta, fins a cinquanta metres d'alçada.
A continuació descrivim tot el conjunt absidal, des de la cripta fins a l'estrella amb la qual culmina la Torre de la Mare de Déu, amb especial atenció als símbols marians. Veurem els trets arquitectònics, la seva expressivitat, la simbologia de la pròpia arquitectura i dels elements artístics, i els textos que conviden a pregar. Com en les altres parts del projecte de Gaudí, l'estructura i la geometria persegueixen efectes d'elevació, continuïtat i lleugeresa. Totes les torres es dirigeixen cap al cel. A les sis torres centrals, la progressiva reducció del diàmetre es produeix gràcies a la forma i el perfil dels paraboloides, superfícies doblement corbes i regulades, que configuren cadascuna de les catorze cares.
La cripta
La planta de la cripta és neogòtica, segons el projecte del primer arquitecte, Francisco de Paula del Villar, amb set capelles al voltant del deambulatori i l'espai central. Gaudí, quan un any i mig després de l'inici de les obres es va fer càrrec de la direcció, va construir un fossat al voltant de la cripta per tal que les capelles rebin llum natural per les finestres. El fossat recull l'aigua de pluja que rep de la Torre de Maria.
Villar només construeix els fonaments i els primers metres de les columnes. A principis del segle XX es van reforçar els fonaments per poder sostenir la torre de la Mare de Déu, que no es contemplava en el projecte de Villar.
Les set capelles del deambulatori de la cripta estan dedicades a la família de Jesús. La central a Sant Josep, al costat de les capelles del Sagrat Cor de Jesús i de la Puríssima Concepció de Maria; els altres estan dedicats a Santa Anna i Sant Joaquim, pares de Maria, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, Santa Isabel i Sant Zacaries, pares de Joan Baptista. La cripta conté una bella representació de l'Anunciació. L'eix central de la torre se situa en la seva verticalitat i per tant el centre de l'estrella que la corona.
La base de la torre: la façana de l'absis
La façana segueix la disposició de les set capelles de la cripta i les dues escales de cargol que condueixen a la cripta i a les torres centrals. Gaudí la va dissenyar i construir en un estil neogòtic molt esvelt, amb els frontons de les finestres en angle pronunciat. Fins a vint metres d'alçada té la façana de les set capelles de l'absis. Els gablets de les capelles i els contraforts de l'absis culminen amb estructures d'espigues de cereals i plantes humils que van créixer al voltant del temple. Les gàrgoles que condueixen l'aigua de la pluja al fossat de la cripta són rèptils típics del lloc i simbolitzen el mal que fuig de la bellesa de la Mare de Déu. Als contraforts hi ha imatges dels sants fundadors d'ordes religiosos medievals que han donat i encara donen molts fruits en la història de l'Església: Santa Clara, Sant Bru, Sant Bernat, Sant Benet, Santa Escolàstica, Sant Antoni Abat.
Les set capelles de l'absis estan cobertes a partir de 25 metres per llanternes d'uns 24 metres d'alçada, que culminen amb símbols que representen les antífones d'advent i una "O". Així, aquests símbols de l'Advent envoltaran la base de la torre de la mare de Jesús com un semi-aureola com pinacles afilats. Cadascun constitueix una invocació a Crist present a les escriptures: O Sapientia, O Adonai, O Radix Jesse, O Clavis David, O Oriens, O Rex Gentium, O Emmanuel Rex... Aquests textos també es troben a les finestres de les capelles.
Gaudí explicava que, quan era petit, a l'escola dels escolapis on estudiava els dissabtes recitava el Petit Ofici de la Mare de Déu, i que les seves pregàries contribuïen a l'expressió litúrgica del projecte. A la tercera lliçó del Petit Ofici llegim a Sirac 24, 13-15: «Hi he crescut com un cedre del Líban, com un xiprer de les muntanyes de l’Hermon. M’hi he fet gran com la palmera d’Enguedí, com el roser que brota a Jericó, com la bella olivera de la plana; com un plàtan hi he crescut. He escampat el meu perfum com el cinamom i la ginesta, com una planta de mirra finíssima, com la resina perfumada de gàlban, ònix i estorac, i com el fum de l’encens de la tenda santa».
A la banda final dels contraforts de les set capelles de la façana de l'absis Gaudí representa en relleus de pedra, i amb una bella i dinàmica mà d'obra, les fulles i els fruits de les plantes que apareixen en aquell text bíblic: cedre, xiprer, palma, rosa, olivera, canyella i bàlsam. Al pinacle de les cinc finestres hi ha fruits de plantes descrits en el text bíblic. Aquestes plantes, amb les espigues a l'extrem de les espires dels contraforts, amb els cabdells al final de les espires de l'escala i les flors que acompanyen l'Ave Maria, formen un gran jardí de flors al voltant de la Mare de Déu.
Les finestres a la base de la torre
El cos de la torre de perfil parabòlic s'inicia a 34 metres d'alçada amb cinc finestres, de les aigües de les quals sobresurten les superfícies parabòliques del cos principal. El text de l'Ave Maria està escrit a les superfícies inicials de la torre situada entre els timpans, sumant-se així al conjunt de pregàries i aclamacions presents a les façanes, a les altres torres i a les capelles. Els trams de la pregària s'acompanyen de plantes i flors de contingut marià, tallades en pedra: lliri, narcís, lliri de la vall i gessamí.
La torre de perfil parabòlic
El cos principal de la torre està generat per catorze esvelts segments paraboloides. La seva composició geomètrica és com la de la cúpula de la Sagristia, seguint el que va establir Gaudí: les torres centrals haurien tingut la mateixa generació geomètrica que la cúpula de la Sagristia, amb adaptació al diàmetre, alçada i nombre de segments de cadascuna. torre. Així, la mateixa forma tipològica esta present a les dues sagristies (una ja construïda) i a les sis torres centrals.
Les vuit-centes finestres de la torre estan distribuïdes de baix a dalt, així com les nervadures col·locades als vèrtexs o cantonades de la torre, que la delimiten. Són de granit blau, perquè recorden el mantell de la Mare de Déu tal com es representa habitualment, tal com li cantem en el Virolai a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, escrit per al poeta i sacerdot Jacint Verdaguer, contemporani de Gaudí: “Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau".
La torre està coberta de pedra sorrenca com la de les torres del Naixement i de la Passió. Es van utilitzar panells de pedra tensada i comprimida. Així, les filades de pedra s'uneixen per barres d'acer que les creuen i els donen la força i la rigidesa necessàries per suportar el pes de la torre i els assots del vent. El conjunt es completa amb una estructura vertical invisible d'acer i formigó armat a les cantonades o nervadures, que dona unitat al conjunt. Les superfícies parabòliques formen un gran espai de 60 metres d'alçada, receptacle de la llum que entra per les finestres de la torre i dirigit cap a la base des de la gran claraboia situada a 75 metres sobre el presbiteri i l'altar i que conté una representació de Déu Pare, qui presideix el conjunt de les naus de la basílica. La Torre de la Mare de Déu és l'única que comunica directament amb les naus interiors, l'única que dona llum a l'interior de l'Església, sobre l'altar. El Magnificat es llegirà a les grades del trifori de l'interior de l'absis.
El cim de la torre
Al final del cos principal de la torre una superfície de pedra hiperbòlica recull les catorze superfícies parabòliques i s'eleva a mesura que s'obre lleugerament per acabar en dotze punts que indiquen dotze estrelles, la corona de dotze estrelles que simbolitza Maria, tal com llegim a l'Apocalipsi. Les estrelles estan fetes de ferro forjat i semblen surar per sobre de les dotze puntes. Es troben en un pla inclinat orientat cap al centre de la creu de la torre central de Jesús, el fill de Déu que Maria porta al món. Les torres dels apòstols i evangelistes, seguint la idea de Gaudí, il·luminaran la creu amb focus, mentre que Maria l'indica amb la corona. La superfície de pedra de la corona conté decoracions grogues, blanques i daurades, on es pot llegir una "M" estilitzada.
De l'interior de la corona neix una esvelta llanterna hiperbòlica amb una representació artística de tonalitats blaves del mantell de la Verge que s'esvaeixen al blanc a la part superior, on la llanterna es redueix a tres puntes que sostenen l'estrella. Símbol marià, l'estrella del matí té dotze puntes (un dodecaedre estelat). Gaudí el va modelar a escala al seu estudi. És el símbol de la Mare de Déu, mare de Jesús, que al seu torn a l'Apocalipsi l'anomena estel del matí: "Sóc l'arrel del llinatge de David, l'estel radiant del matí".
Com una estrella brillant, brilla amb el sol i il·lumina la nit: és de vidre amb focus a l'interior. Una estructura d'acer a les costelles li dona la resistència necessària i la connecta als tres punts de suport. Les finestres estan estructurades de manera que les cares siguin visibles, i com si corresponguessin amb la bellesa de la que representen.
La torre, com una gran pregària, s'eleva cap al cel, amb el seu perfil parabòlic, ressaltat per les costelles blaves, mostrant l'estrella que la corona, com surant en el cel de la ciutat. Indica la presència de Maria, esperança per a qui la contempla.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.