(Glòria Barrete –CR) Se'l considera sovint patriarca espiritual de Catalunya, un dels personatges més importants del primer catalanisme conservador vinculat a l'Església, referent de gran influència entre intel·lectuals i polítics de l'època, però Josep Torras i Bages va ser molt més que aquestes simples definicions. Va ser un pastor, i un pastor arrelat a la seva gent i a la seva terra. Aquest 2016 es commemora el centenari de la mort de Josep Torras i Bages. Bisbe de Vic durant 17 anys, és autor de nombrosos llibres, escrits pastorals i publicacions, que el van convertir en figura remarcable del segle XX. Amb motiu de l'efemèride, el bisbat de Vic –dins el projecte Episcopus– acaba d'editar el llibre Torras i Bages. L'home de l'eternitat, que es presenta aquest dimecres al Palau Episcopal vigatà.
Llibre polifònic, l'obra "vol ser una modesta contribució a la recuperació i posada en valor del bisbe de Vic, en el centenari del seu traspàs, i alhora un homenatge a aquest insigne pastor que fecundà amb la seva magna obra el pensament del seu temps". Estructurat en vuit capítols, el llibre presenta textos i escrits del bisbe de Vic, Romà Casanova, Valentí Miserachs, Norbert Miracle, Miquel Bordas, Ramon Corts, Xavier Baró, o fra Valentí Serra, entre d'altres. Però què fa actual qui va ser bisbe de Vic fa un segle?
Un pensament actual
"Per a una persona que sigui creient Torras i Bages el segueix orientant avui dia", afirma Xavier Baró, historiador i professor de la Universitat Internacional de Catalunya, i coautor de l'obra. "I per a algú que no sigui creient es troba amb una persona, un intel·lectual important, i sobretot un home de diàleg". Per a Baró, Torras i Bages forma part d'aquesta línia de l'Església de Catalunya "que ha tocat de peus a terra amb la gent d'aquí". Una Església que fa que molta gent s'hi senti còmode.
El llibre presenta un Torras i Bages molt actual: "Per ser un personatge d'inicis del segle XX el seu missatge és molt actual. No et trobes amb un religiós d'aquells 'integristes', aquella imatge que de vegades podem tenir una mica 'tronada', distorsionada de l'Església d'aquell moment". Ben al contrari, Torras i Bages no dubta en tractar a les seves pastorals temes com la I Guerra Mundial, problemàtica obrera i temes socials. "En un moment en què encara està molt vinculada la idea d'exèrcit, guerra, poder polític i religiós, ell diu obertament que el món militar ha d'estar apartat del món polític i religiós i que l'Església no pot beneir mai cap tipus de guerra". Podríem pensar que això és molt actual però ell ho va dir el 1914. "Això, tenint en compte l'època, el fa molt llegible pels temps que corren".
Present en els cercles artístics de l'època
I si va ser prolífic a nivell pastoral –va visitar tres vegades cada parròquia de la diòcesi i va escriure nombroses cartes pastorals– també ho va ser impulsant la cultura, l'art i els moviments culturals de l'època. Va ser consiliari del cercle artístic sant lluc i de la Unió Catalanista, fundador de la lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, o membre de la reial acadèmia de Belles Arts i de les Bones Lletres. Durant la seva etapa a Vic també va encarregar les pintures murals de la Catedral de la ciutat a Josep M. Sert i es carteja sovint amb personatges de la cultura com Llimona, Maragall o el mateix Antoni Gaudí.
Home de poble, "però no capellà de poble en el sentit despectiu", la seva visió catalanista el situa ràpidament en personatge important de la història de Catalunya. La seva participació en la redacció de les Bases de Manresa i la publicació de la seva obra cabdal La tradició catalana el situaran com la veu de referència per parlar de les arrels cristianes de Catalunya. "Llegir Torras i Bages és llegir algú que té una autoritat moral que està per sobre meu claríssim però que no la utilitza per renyar sinó per orientar". El seu pensament polític no es mai el d'un catalanisme excloent sinó tot el contrari, "obert a incorporar gent diferent".
Home de diàleg
El seu pensament polític ha estat resumit sovint sota la frase Catalunya serà cristiana o no serà, erròniament atribuïda a qui fou bisbe de Vic, però "que plasma força bé la idea que tenia Torras de la Catalunya ideal". Una Catalunya ruralitzant "però tocant de peus a terra". No és un bisbe de poble "perquè està molt en contacte amb els cercles artístics del moment".
El 1906 intenten portar a Torras i Bages a Sevilla, més tard el promocionen per a Barcelona, Burgos, Tarragona, Còrdova i València. Ell s'hi nega en rotund, argumentant "de forma irònica" que el seu castellà és molt dolent. "Torras i Bages és una persona que s'estima el seu poble i la seva gent", però no utilitza mai un to agressiu ni impositiu, "mai". Alhora, Baró remarca la proximitat del personatge: "Llegir les seves cartes pastorals és, amb matisos d'estil, poder agafar fragments molt extensos i creure que són cartes pastorals d'avui dia i no de l'any 1905 o 1912".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.