Torralba: “L'espiritualitat ecològica és sobrietat, atenció i gratitud”

(Laura Mor –CR/Granollers) “El món pels cristians és creació, no és propietat, és un do, no ens pertany. Nosaltres hi som una temporada, en el món”. El filòsof Francesc Torralba ha parlat del significat de 'Tenir cura del món' en el marc de la 46a Jornada Nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques. La trobada ha reunit aquest diumenge un centenar de persones a la parròquia de Sant Esteve de Granollers, provinents del Penedès-Anoia, del Vallès i de Lleida.

“Tenir cura és l'extrem oposat a la indiferència i l'ètica cristiana és una ètica contra la indiferència”, ha dit el filòsof. Torralba s'ha referit al l'acció en camps com ara la justícia social, la violència de gènere, el canvi climàtic o la marginació. També ha situat la necessitat de repensar “les formes de producció, de consum, de moure'ns pel món, de reciclar, d'interaccionar entre nosaltres”.

En la seva intervenció Francesc Torralba ha desgranat alguns aspectes claus de l'encíclica Laudato si' del papa Francesc. El Moviment li ha encarregat aquesta reflexió per tancar el tema central del curs: els diferents grups del moviment han treballat els darrers mesos sobre aquesta crida ecològica del pontífex.

“L'espiritualitat ecològica és sobrietat, atenció i gratitud”

Per posar en pràctica l'espiritualitat ecològica que suggereix Francesc a la Laudato si', Torralba proposa en primer lloc viure amb sobrietat perquè “el consumisme és el càncer de la Terra”. I ha convidat a “desprendre's d'allò que no és necessari” en contra de “la cultura de l'exihibicionisme”.

Aquesta mena d'espiritualitat que mira les necessitats del món, també demana atenció: “Qui necessita cura del meu microcosmos?”. I finalment ha parlat de gratitud, una qualitat que es troba en Sant Francesc d'Assís i en el càntic de les criatures que va inspirar el papa Francesc. “Només pot haver-hi pregària de gratitud si hi ha consciència del do”.

Per això considera que “l'espiritualitat ecològica vol dir introduir en la nostra vida la sobrietat, una cultura de l'atenció i de la gratitd”.

“Tenir cura vol dir fer créixer”

Sobre l'ètica del “tenir cura” Torralba ha explicat que neix del respecte a l'altre, també a la seva llibertat: “Déu té cura del món, però no s'ingereix”. I aquí ha situat, per exemple, el debat de la manipulació genètica: “Respectar aquella vida és que sigui el que és i no el que jo voldria que fos”.

Per al filòsof, tenir cura de l'entorn i de les persones implica una actitud proactiva: “Pot haver-hi molta potència, però si ningú en té cura, no esdevindrà”, ha afirmat. I ha animat a potenciar la vida: “No només de deixar ser, sinó d'ajudar a ser allò que està cridat a ser”. Ho ha dit convençut que “el món ha de ser objecte de cures perquè és vulnerable”. I que més enllà de respectar, “tenir cura vol dir fer créixer”.

L'ètica de les generacions futures

Torralba ha convidat a tenir “una mirada de futur” que implica “tenir en compte els que vindran”. N'ha parlat com a “ètica de les generacions futures”. Una ètica que passa per “la distribució equitativa dels béns de la Terra” i que es basa en un ideal de justícia perquè “sense justícia no hi ha pau”. El professor ha situat així com “l'encíclica recull la idea d'interdependència”. S'ha referit per exemple al fenomen de l'escalfament del planeta i l'ha lligat a la consciència i a l'ètica global.

El compromís del moviment: en el medi

El president del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya, Jaume Dantí ha recordat en el moment de l'assemblea del matí la raó de ser del moviment: “El nostre ser i el nostre compromís el tenim amb el medi”. I ha subratllat com aquesta identitat lliga amb el treball de fons que han fet durant el curs: “Per la definició d'aquest moviment, el tema ens ve a mida”.

En la seva intervenció, Dantí ha llegit algunes de les paraules del papa Francesc amb motiu de l'Assemblea Mundial del Fòrum Internacional de l'Acció Catòlica, celebrada ara fa uns dies a Roma. I n'ha subratllat el fet que “l'Acció Catòlica ha de rebre a tothom”.

Durant l'assemblea s'ha informat de l'acompanyament que fa la parròquia de Lliçà d'Amunt a una família siriana de refugiats. Maribel Pou ha recordat el compromís de fer-se presents a la FIMARC, d'àmbit europeu, malgrat no tenir-hi vot. I també s'han anunciat nous nomenaments. Per una banda, el del nou consiliari general del moviment per a tot Catalunya, que serà Carles Catasús, del bisbat de Sant Feliu. Per una altra, Jaume Padrós, nou consiliari diocesà per Lleida. I Magda Serramona pren el relleu en la secretaria del moviment, una tasca que fins ara ha assumit Joan Massana. “Creiem en la nostra Església malgrat tots els malgrats”, ha assegurat Massana en acomiadar-se.