Torra nomena nou prior de la Capella de Sant Jordi de la Generalitat

(Jordi Llisterri-CR) El president de la Generalitat, Quim Torra, ha nomenat mossèn Josep Maria Turull nou prior de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Turull substitueix el també canonge Joan Evangelista Jarque, que ha estat prior els darrers 42 anys. Jarque era l’únic nomenament del president Josep Tarradellas que encara restava vigent.

El relleu s’ha fet efectiu aquest dijous a la tarda amb una recepció als dos priors del president Torra, acompanyat de la consellera Meritxell Budó, i la celebració d’una missa a la capella de Sant Jordi. A la celebració privada, a més del president i la consellera de presidència, també hi ha assistit el secretari del Govern, Víctor Cullell, altres càrrecs del Govern i familiars dels dos priors. Josep Maria Turull és actualment rector de la Basílica de la Sagrada Família i canonge de la Catedral de Barcelona.

El prior de la Capella de Sant Jordi és un nomenament directe i personal del president de la Generalitat. El prior s'encarrega del culte de la capella gòtica que hi ha dins del Palau de la Generalitat, un espai privat que depèn de la presidència. Cada any s’hi celebra la missa el dia de Sant Jordi, habitualment presidida per l’arquebisbe de Barcelona. Excepcionalment s’hi han fet celebracions privades de persones vinculades al Govern i també una vegada a l'any hi fa una missa la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat en la que hi convida els socis. A més de la cura de la capella, al prior se li atorga una funció similar a la d’un assessor personal del president, sense retribució.

Turull ha presidit la primera celebració a la capella de Sant Jordi i ha agraït “la confiança” dels presidents de la Generalitat en la figura del prior. A partir de la paràbola dels ceps i dels sarments, en una breu homilia ha remarcat que “la tasca d’aquesta casa és en bona part que a Catalunya la llavor que caigui a terra pugui donar bons fruïts”. També s’ha referit a la llegenda de Sant Jordi en un país que “ha tingut molts dracs que l’han volgut maltractar”. Situacions que demanen una resposta “amb seny i coratge”. En les pregàries també s’ha tingut present la situació del país, i de tots els presos, exiliats i refugiats. La celebració s’ha tancat amb el Virolai.

Els priors al Palau de la Generalitat

En l’època contemporània la capella de Sant Jordi ha comptat amb un prior des de 1922, amb la creació de la Mancomunitat. També es va mantenir durant la II República. El prior Jaume Berenguer va ser una de les poques persones que va acompanyar el president Francesc Macià en el seu llit de mort. Durant el franquisme, quan el Palau era la seu de la Diputació de Barcelona, va ser nomenat prior mossèn Ramon Roquer, curiosament una de les persones que va voler dissuadir al doctor Carles Cardó de publicar la Història Espiritual de les Espanyes perquè posava en evidència el règim franquista i l’actitud condescendent de l’Església espanyola.

Quan el president Josep Tarradellas va ser restituït, l’octubre de 1977 una dels primeres decesions encara des Saint-Martin-le-Beau va ser el nomenament de Joan Evangelista Jarque com a prior de la Capella de Sant Jordi. La salut de mossèn Roquer ja no li permetia preparar el retorn i rebre el president a la porta de la Capella com volia Tarradellas en arribar a la Generalitat. Després Jarque va batejar dos dels nets del president, va coordinar les seves noces d'or a Montserrat i el 1988 va concelebrar en l’enterrament. El 2012, des de Presidència es va reconèixer formalment la figura del prior com un nomenament “lligat a la història i tradicions catalanes” i que cal conservar “per fidelitat i lleialtat als nostres orígens”.

Després de 42 anys, i amb presidents que han respectat de forma diversa la seva figura, Jarque ha estat rellevant per Josep Maria Turull. Un relleu que Jarque considera plenament encertat.

A la Capella, del segle XV, es custodien quatre relíquies de Sant Jordi, la primera de les quals la va rebre la Generalitat al segle XVI. Dues relíquies van desaparèixer després de la Guerra Civil però el 2013 les va recuperar un canonge de Tortosa que les va rebre en secret de confessió. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat també va deixar-hi en custodia una relíquia de Sant Jordi i tenen el privilegi de celebrar una missa anual a la Capella.