Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Anna Maria Gaya –Fundació Jericó) El dia de Festa la Mare de Déu del Carme de l’any 2014 va néixer la Fundació Jericó, dedicada a l’atenció de les persones sense llar i sense sostre de Lleida. Però l’acció del Centre Solidari Jericó nascut a la parròquia del Carme de Lleida ja té més de sis anys de rodatge. La inauguració del Centre de Solidaritat Jericó, el maig de 2011 amb diferents iniciatives per atendre tota mena de necessitats i problemàtiques socials: repartiment d’aliments i roba, borsa de treball, que s’atenen al carrer Gral. Britos 16. El novembre del mateix any s’hi va sumar el Centre d’Allotjament Nocturn als locals parroquials de Sant Joan.

La posada en funcionament del Menjador social Jericó, el juny de 2012, al local parroquial del Carme,va culminar dos anys després amb el seu trasllat i la inauguració de l’Alberg Jericó i el Centre d’acompanyament amb sales d’acollida, dutxes, infermeria, bugaderia i una capella interconfessional. Les instal·lacions, ubicades al carrer Tallada 33-35, han donat llum al naixement d’un projecte global d’atenció a les persones desprotegides de la ciutat de Lleida perquè tinguin el necessari per viure. El seu lema ho expressa clarament: “un Plat (Menjador social) i un Llit (Alberg)- amb un Acompanyament (Centre social)”. 

A Mossèn Joan Mora, rector de la parròquia de la Mare de Déu del Carme i de Sant Joan, i promotor de la Fundació Jericó, li agrada definir aquest espai com la ‘Illa de la Solidaritat’. “No es tracta només de donar un plat de menjar i un llit per passar la nit, sinó que també intentem ajudar-los de manera integral perquè l’objectiu és procurar recuperar a aquestes persones per a la societat”, afirma Mossèn Joan. I, afegeix, que en la tradició cristiana l’acompanyament significa “facilitar la maduració humana”, en referència a les paraules de sant Joan de la Creu sobre aquest concepte:«Donde no hay amor, pon amor y recogerás amor».

La mística de Jericó

Jericó ha estat sempre una casa oberta a tots i una mà estesa i sensible a totes les necessitats, on les persones que hi siguin ateses puguin alliberar el seu patiment, créixer com a persones i millorar la seva qualitat de vida. A Jericó es respira l’ambient d’humanitat, tendresa i alegria que exhala aquesta obra de servei joiós als pobres i desvalguts.

Des d’aleshores, l’acció de la Fundació Jericó s’ha anat estenent donant el bon fruit de l’obra de Déu feta amb l’amor generós i servicial de tots els que hi col·laboren. Per als treballadors de Jericó suposa “confiar en un projecte que els hi va encomanar Mossèn Joan, a partir d’una visió i d’un carisma”, assegura el responsable de l’Alberg, Pedro Huezo.

Abundant en aquesta mística de Jericó Pedro destaca que“l’equip de treballadors de Jericó, hem entès la importància de la nostra labor, sabem que estem cridats a ser creatius en la humanització del nostre treball, posant molta atenció en l’ensenyament que ens dóna Mossèn Joan, que ens convida a posar al màxim els nostres sentits, estar atents a la necessitat del nostre proïsme i, així, en lloc de veure... observar, en lloc de tocar... acaronar o abraçar, i en lloc de sentir... escoltar”.

‘Aquesta és casa vostra’

Aquesta consigna està escrita a l’entrada de l’Alberg, i ha esdevingut una realitat. Jericó és per a ells una casa. Els usuaris són conscients que han de guanyar-se el pa. Pateixen el paternalisme i cal empènyer-los d’aquesta realitat per a emancipar-se i sortir. “Ni s’han d’anul·lar ni fer-los-ho tot. Cal treballar amb ells i per ells”, assegura Pedro. Per això és important implicar-los en tenir cura de l’alberg alhora que busquen feina.

L’Alberg atén transeünts, gent que van a buscar feina, però majorment el gruix dels usuaris són sense sostre-sense llar. Persones que han de fer un procés intern de construir la seva pròpia identitat (documentació) i de la seva autoestima, per tornar-se a sentir persona, acceptant i donant sentit a la seva realitat.

Pedro explica que els treballadors i voluntaris de Jericó s’afanyen a cultivar el tracte personal i personalitzat a cada usuari en la quotidianitat, acollir-lo, escoltar-lo, acompanyar-lo. “Avui per avui som els qui millor coneixem la gent del carrer de la ciutat. No veuen en nosaltres un prototipus de persona amb autoritat, sinó un amic”, insinua Pedro.

Hi ha persones que fan serveis a la comunitat, altres actuen com a voluntaris. Als usuaris que no tenen feina cal ajudar-los a procurar-la ja que és una via que els pot ajudar a reprendre el tren de la vida i la seva reinserció, assegura Pedro.