Molt bona notícia per a l’Església catalana. El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i capellà del bisbat de Sant Feliu de Llobregat Daniel Palau ha estat nomenat nou bisbe de Lleida. La Santa Seu ha publicat oficialment el nomenament aquest dimecres 21 de maig a les 12 del migdia. A la mateixa hora a la seu del bisbat de Sant Feliu s’ha presentat el nou bisbe Daniel Palau al costat del bisbe Xabier Gómez, i a Lleida el bisbe Salvador Giménez ha anunciat qui seria el seu successor dos anys després de la renúncia en arribar a l’edat de jubilació.
El nomenament del teòleg Dani Palau és el primer que arriba a Catalunya pocs dies després de l’inici de pontificat i és el quart bisbe que nomena Lleó XIV des de la seva elecció. Es dona la circumstància que fins ara el cardenal Prevost era l’encarregat a la Santa Seu de gestionar la selecció de candidats a l’episcopat i elevar les propostes de nomenament al Papa. Per tant, en ser un procés que quan es fa públic ja s’ha treballat durant mesos, aquest nomenament ja hauria estat preparat per Lleó XIV en l’etapa de prefecte de Dicasteri per als Bisbes.
És un sacerdot format i arrelat a l’Església catalana i implicat en la dinàmica de treball conjunt de la Tarraconense
El nomenament de Daniel Palau, de 52 anys, va completant la renovació de l’episcopat català amb el perfil d’un sacerdot format i arrelat a l’Església catalana i implicat en la dinàmica de treball conjunt de les diòcesis de la Tarraconense. El seu treball acadèmic i divulgatiu sempre ha estat vinculat als documents del Concili Vaticà II, a l’aplicació del Concili Tarraconense, i a la renovació que han significat el pontificat del Papa Francesc.
Amb el nou bisbe de Lleida la meitat de bisbes catalans han estat nomenats en poc més de dos anys en l’etapa del cardenal Prevost com a prefecte que es va iniciar l’abril de 2023. En aquest període s’ha nomenat el dominic Xavier Gómez a Sant Feliu, Josep-Lluís Serrano coadjutor d’Urgell, l’abat Octavi Vilà a Girona, i Sergi Gordo a Tortosa. També hi ha hagut el nomenament de l’auxiliar de Barcelona David Abadias. Una selecció que ha combinat els sacerdots formats als seminaris catalans amb els procedents de la vida consagrada. Ara queda pendent el relleu a Terrassa on el bisbe Salvador Cristau ha arribat a l’edat de jubilació i, el que és determinant, la successió de Barcelona que s’espera en un any quan el cardenal Joan Josep Omella compleixi els 80 anys.
Daniel Palau Valero va néixer a Barcelona el 7 de desembre de 1972. La seva vinculació pastoral s’inicia a les parròquies del Besós i amb la pastoral de l’escola de Pare Manyanet de Sant Andreu on va estudiar. Es va llicenciar en Història de l’art a la Universitat de Barcelona el 1995 i té estudis musicals al conservatori del Liceu. Va ingressar al seminari de Barcelona i va ser ordenat sacerdot el 2003. El 2004, quan es va dividir la diòcesi, va quedar incardinat al nou bisbat de Sant Feliu on era vicari a Vilanova i la Geltrú. El 2006 va completar els estudis de Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i en Filosofia per la Universitat Ramon Llull, i el 2013 va obtenir el doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma amb un estudi sobre “La sacramentalitat de l’Església durant el Concili Vaticà II”.
ha Impulsat una pastoral en continuïtat amb el Vaticà II, de l''Evangelii Gaudium' de Francesc i del Concili Tarraconense
És professor d’ecumenisme i eclesiologia i fa pocs mesos, el gener de 2025, va ser nomenat degà a la Facultat de Teologia de Catalunya, responsabilitat que ara haurà d’abandonar per encarregar-se de la diòcesi de Lleida. Un dels seus antecessors com a degà, Joan Planellas, també va ser nomenat arquebisbe de Tarragona el 2019.
Daniel Palau també ha dirigit fins ara la Càtedra de Teologia Pastoral Josep Pont i Gol i la revista Quaderns de Pastoral, que recull l’herència del treball d’aplicació del Vaticà II a Catalunya que va dur a terme el Centre d’Estudis Pastorals. Des d’aquesta càtedra ha impulsat una pastoral en continuïtat amb el Vaticà II, de l'Evangelii Gaudium de Francesc i amb les conclusions del Concili Provincial Tarraconense com un referent indispensable pel treball de l’Església a Catalunya. Aquest any la Càtedra també va promoure una reflexió sobre l’acollida dels immigrants i ha seguit de prop tot el procés sinodal impulsat per Francesc.
És membre del Centre de Pastoral Litúrgica des del 2020, que com la Facultat de Teologia de Catalunya és també un organisme rellevant amb incidència a totes les diòcesis catalanes. Alhora, la seva carrera acadèmica l’ha combinat amb la vida parroquial i des de fa deu anys era rector de les dues parròquies de Corbera de Llobregat. També va ser consiliari de zona del Moviment de Centres d'Esplais Cristians, i ha acompanyat grup de matrimonis.
Entre els nombrosos articles científics i de divulgació, col·laboracions i llibres publicats hi ha Bíblia per a la mainada, La Iglesia-sacramento y los sacramentos de la Iglesia, fruit de la tesi doctoral, Intel·ligència pastoral i Raíces de la teologia pastoral, tots ells vinculats a la teologia del Vaticà II.
També va coordinar l’edició de les actes del Congrés Internacional que es va fer el 2019 sobre l’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral i ha publicat articles sobre figures eclesiàstiques catalanes com el cardenal Narcís Jubany o el bisbe Josep Torras i Bages.
Amb l’elecció de Dani Palau, el bisbat de Lleida torna a tenir un bisbe català després del gairebé vint anys amb bisbes procedents de València: Joan Piris, nomenat el 2008, i Salvador Giménez ara fa deu anys.
