Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR/Tarragona) El Museu Bíblic de Tarragona es consolida com un centre de difusió bíblica. Aquest dilluns es va inaugurar un nou espai al pati del museu, ara recuperat, amb un conjunt escultòric amb Abraham, Sant Pau i Sant Fructuós, entre diverses mostres de la vegetació que apareix en els relats bíblics.

L’ànima del projecte i director del Museu, Andreu Muñoz, va explicar en la presentació com el conjunt d’estàtues es disposen de manera que permeten exposar el relat de la Salvació que els dona sentit. Entre altres elements, les petjades a terra que senyalen el lligam entre elles i el sortidor d’aigua en el centre del recinte que evoca la figura de Jesucrist.

Des del punt de vista pedagògic, el jardí també permet que es puguin veure 13 espècies vegetals ben presents a la bíblia però que avui ens costa reconèixer. Per exemple, una mostassa, que tothom coneix de la paràbola però que difícilment s’hi sap posar forma.

Tarragona també guanya amb patrimoni cultural amb les escultures de Bruno Gallart. L’artista ha col·laborat en diversos projectes de Josep Maria Subirachs. De fet, l’escultura de Gallart que ara estarà a Tarragona havia estat concebuda inicialment per la basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

Cultura bíblica, valors comuns

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va beneir el nou espai. També van intervenir l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan.

Els dos van destacar el valor cultural que també té la bíblia. Joan va insistir en la importància que “tothom es pugui apropar a la Bíblia per conèixer la seva influència humanística, cultural o artística”. I Ballesteros va insistir en la necessitat de “reconèixer les arrels cristianes de la nostra societat de les que no ens hem d’avergonyir”.

Andreu Muñoz va remarcar que l’objectiu és “difondre els valors bíblics a la societat”, especialment aquells que “són valors comuns amb altres confessions”.

Noves relíquies de Sant Fructuós

La inauguració es va fer coincidint amb la festivitat dels màrtirs Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi, martiritzats a Tarragona el 21 de gener del 259.  Com cada any la celebració es va iniciar al matí amb la lectura de les actes del martiri a l’amfiteatre romà de Tarragona, el mateix espai on va ser martiritzat l’arquebisbe de Tarragona i els seus diaques fa 1760 anys.

A la tarda, després de la inauguració al Museu, es va celebrar una eucaristia a la Catedral, sustentada amb la solemnitat que hi dona el cor i l’orquestra de la basílica. En l’homilia, l’arquebisbe Pujol, va recordar el pròxim 23 de març se celebrarà la primera beatificació a la Catedral de Tarragona, la del metge d’Arbeca Marià Mullerat. Des de Sant Fructuós fins al beat Mullerat, l’arquebisbe va remarcar que “són màrtirs que van morir per professar la fe cristiana” i “no per les seves idees o per seguir un personatge”.

La celebració va estar presidida per les relíquies de Sant Fructuós que custodia la catedral, situades en una urna sota l’altar. Però al final de l’acte l’arquebisbe Pujol va entregar a la parròquia de Sant Fructuós de Tarragona unes noves relíquies del sant.

L’any 714, coincidint amb l’arribada dels sarraïns a Tarragona, les relíquies de Sant Fructuós van ser traslladades pel bisbe Pròsper a prop de Gènova, on encara es conserven. Ara, l’arquebisbe de Gènova ha fet una nova donació a Tarragona perquè també es puguin venera a la parròquia que està dedicada al bisbe màrtir de la ciutat.

Aquest any la celebració va comptar amb la presència de l’arquebisbe Teòfil, responsable de la comunitat ortodoxa romanesa a Espanya i Portugal. L’arquebisbe ortodox va agrair el suport que dona l’església catòlica a Tarragona a la comunitat ortodoxa, que fa anys que els ha facilitat espais per les seves celebracions i per l’atenció espiritual de la comunitat romanesa.

Al final de la celebració, l’arquebisbe Teòfil va entregar a l’arquebisbe Pujol una creu de sant Fructuós en senyal d’agraïment. També va adreçar unes paraules recordant “que la persecució de l’Església no ha cessat els nostres dies”.

Ofrena a Vidal i Barraquer

D’altra banda, aquest any la celebració de Sant Fructuós també ha tingut ben present al cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, que també va patir el seu “martiri” morint exiliat a Suïssa fa 70 anys.

Abans de la missa es va fer una ofrena floral a la seva tomba amb l’arquebisbe Pujol i l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, i l’alcalde Ballesteros i el director general Marcel·lí Joan. A més dels canonges de la Catedral, hi van participar familiars del cardenal. L’ofrena se suma a les desenes d’actes que s’han celebrat durant l’Any Vidal i Barraquer impulsats per l’Ajuntament de Cambrils, el seu poble natal.

L’arquebisbe Pujol, en l’etapa final del seu episcopat a Tarragona, va remarcar el pes que representa “ser successor de Fructuós, de Pròsper o de Vidal i Barraquer”.