Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) L’església de Tarragona i seu primada aprofundeix en la seva història martirial. El metge, pare de família i exalcalde d’Arbeca, Marià Mullerat, ha estat proclamat nou beat aquest dissabte a Tarragona. Dona continuïtat als orígens martirials del cristianisme a Tarragona amb Sant Fructuós. I se suma a les desenes de capellans i religiosos de l’arquebisbat que ja havien estat reconeguts com a màrtirs assassinats durant la Guerra Civil.

És la primera beatificació que se celebra a la catedral de Tarragona, després d'una sàvia decisió de 2005 del papa Benet XVI. Des de llavors les beatificacions se celebren a les diòcesis més properes al nous beats presidides per un delegat del papa. També és el primer laic de la diòcesi màrtir de la Guerra Civil beatificat.

El cardenal Angelo Becciu, prefecte de les Causes del Sants, ha presidit la celebració. Ha estat acompanyat de l’episcopat i dels abats de Catalunya, i com a concelebrants principals l’actual arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el seu antecessor, el cardenal Lluís Martinez Sistach.

El model del metge i pare de família

Al contrari que la majoria de màrtirs de la guerra civil, el procés per beatificar Mullerat no es va obrir fins el 2006 impulsat per l’arquebisbe Sistach. Es volia destacar el testimoni d’un laic, reconegut per la gent del seu temps i que fos un referent pel laïcat d’avui.

Com a exemple d’aquesta proximitat, ha estat una de les poques beatificacions que poden veure els fills del beat. Concretament, de les cinc filles que va tenir Mullerat, tres han pogut viure el moment a la catedral del Tarragona, entre elles una religiosa dominica de l’Anunciata. Malauradament, una de les germanes va morir fa pocs dies.

En el martiri de Mullerat destaca el perdó als seus botxins. Executat per un grup de milicians el 13 d’agost de 1936, ja feia setmanes que coneixia els assassinats d’altres persones d’Església. Va optar per continuar exercint de metge a Arbeca i no fugir. El seu darrer servei mèdic, abans de ser assassinat, va ser curar les ferides d’un del milicians que el va detenir i estendre una recepta per un fill malalt d’un altre milicià.

Però també és un model de vida cristiana pel seu compromís social segons els paràmetres de l’època i una profunda religiositat. Aquest és un dels aspectes que ha destacat el cardenal Becciu en l’homilia: “En la seva activitat de metge, d'alcalde, de periodista, es pot captar una clara i coherent vida cristiana, oberta incessantment a les necessitats dels germans”.

Comiat de l’arquebisbe Pujol

La cerimònia de beatificació ha tingut la solemnitat habitual de les celebracions a Tarragona, sostinguda pel Cor i Orquestra de la catedral. En aquest ambient emotiu, l’arquebisbe Jaume Pujol ha tancat la celebració amb unes paraules d’agraïment “arribant al final del meu pontificat”.

Pujol ha enllaçat l’esdeveniment amb els orígens històrics de l’Església de Tarragona: les arrels paulines, la devoció a Santa Tecla, el martiri del bisbe Fructuós... fins al cardenal Vidal i Barraquer, amic de Mullerat i una altra víctima del conflicte civil, en aquest cas castigat pels vencedors amb l’exili. “El signe del martiri ha estat present en el meu ministeri episcopal”, ha explicat recordant diverses efemèrides i esdeveniments celebrats a Tarragona des de 2004. S’ha emocionat i ha estat aplaudit en referir-se a la l’assistència de les filles del beat Mullerat.

L’arquebisbe Pujol, com a president de la Conferència Episcopal Tarraconense, també ha demanat al nou beat que “ens ajudi a ser fidels, a guiar les nostres diòcesis, aquelles ben arrelades en aquesta terra catalana, que estimem tant”. I ha reiterat, en el context català actual, el desig “que tot es resolgui en la pau, en el diàleg i que ningú sigui víctima de cap injustícia”.

El successor de Pujol

Aquesta referència a la catalanitat de la seu tarraconense, ha fet planar la successió de l’arquebisbe Pujol a la celebració. Després de la renúncia que va presentar l’arquebisbe el 4 de febrer en complir els 75 anys, el relleu no s’espera que trigui gaire.

Davant els rumors que apunten com a candidat a l’actual bisbe de Barbastre, Ángel Pérez, un grup ha repartit un manifest als fidels que entraven a la catedral per participar en la celebració. A la porta del temple també han exposat als mitjans de comunicació la seva oposició al nomenament d’un altre bisbe de fora de Catalunya. A l’interior de la catedral, el bisbe de Tortosa, Enric Benavent, seguia amb recolliment la celebració.

La celebració ha culminat amb una pregària dedicada al nou beat i amb l’estrena del Goigs en lloança del beat Marià Mullerat amb lletra del capellà de Tarragona Joan Roig i música de monsenyor Valentí Miserachs.

Entre altres autoritats, familiars del beats—filles, néts i besnéts—, i molts veïns d’Arbeca i del poble natal de Santa Coloma de Queralt, a la celebració hi ha assistit el director general d’Afers Religiosos representant la Generalitat, Marcel·lí Joan, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet.

Els actes de beatificació es van iniciar divendres al vespre amb un viacrucis a l’amfiteatre romà de Tarragona i diumenge a la tarda es fa una missa d’acció de gràcies a Arbeca.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.