Suport emocional per a joves a través de WhatsApp, l’eina pionera de la Fundació Ajuda i Esperança

ANNA GUIMERÀ –CR La Fundació Ajuda i Esperança se centra en l’acompanyament emocional en moments de crisis personals. Fa més de 50 anys que hi treballen amb el Telèfon de l’Esperança, que va impulsar en el seu moment el capellà Miquel Àngel Terribas. Però arran del “cataclisme per a la salut mental” que va significar la pandèmia, el 2020 van obrir el Telèfon de Prevenció del Suïcidi. Aquest estiu han iniciat el servei de Xat de Suport Emocional per a Joves per atendre la crisi de salut mental que viuen els menors, adolescents i joves en aquests dies. Parlem amb la directora executiva de l’àrea de projectes i voluntariat i responsable del servei del Xat de la Fundació, Mireia Anglès, que ens fa balanç d’un servei que aquests últims mesos ha donat resposta a un gran nombre de demandes.

Anglès explica que el Telèfon de Prevenció del Suïcidi va ser creat com a suport emocional per a tots els col·lectius. Arran del telèfon de prevenció la fundació va detectar que el col·lectiu de joves i adolescents, tot i ser un dels col·lectius més afectats, no contactaven a través de trucada, ja que ells no estan acostumats. “Per això, vam decidir obrir un xat i poder-nos comunicar a través de missatgeria escrita”, explica Anglès.

La immediatesa de les crisis de malestar, la missatgeria escrita, l’anonimat i la hiperconnectivitat són el que, segons la responsable del servei del Xat, han permès tenir una finestra oberta per poder comunicar-se i acompanyar als joves. L’objectiu principal del xat és oferir un espai de suport psicològic i emocional en situacions de crisis per a joves i adolescents.

“Aquesta eina està sent pionera en tot l’estat, i ens ajuda a eliminar barreres i fer servir el llenguatge dels joves”, comenta Mireia Anglès. El servei, que no fa ni un any del seu naixement, es fa a través de l’aplicació de missatgeria WhatsApp.

Mireia Anglès destaca la importància de l’acompanyament amb escolta activa: “No substituïm l’ajuda terapèutica, nosaltres som un espai on no hi ha cap judici i acompanyem al jove”. A més, des de la fundació, s’identifiquen com a una “porta d’entrada a la detecció del malestar” i a partir d’aquí es donen recursos comunitaris on el jove pot ser ajudat. Els orientadors detecten quin és el risc vital de la persona, i busquen garantir la seva seguretat. “Si s’escau, alertem als serveis d’emergència de l’Ajuntament de Barcelona”, detalla Anglès.

Els voluntaris, una relació entre iguals

“Les persones que contacten busquen una relació entre iguals, per això és important que siguin voluntaris els que fan aquest servei”, explica la responsable del servei de xat. La fundació s’organitza com un “servei mix”, és a dir, les persones a primera línia de trucada i xat són voluntàries, però darrere hi ha un equip de professionals que acompanyen, formen i supervisen als voluntaris. També remarquen que tots els voluntaris han estat o estat vinculats amb temes de salut.

“Hem d’entendre el patiment de la gent i acompanyar-la”, explica Pepón Soler, un voluntari del Telèfon de Prevenció del Suïcidi. El Pepón és metge i des que es va jubilar és voluntari al Telèfon de l’Esperança i al de Prevenció de Suïcidi. Soler explica la dificultat que comporta aquesta ajuda: “Cada trucada és un món, però en aquell moment hem d’intentar fer reflexionar a la persona sense angoixar-la més”. El Pepón ha tingut moltes experiències, en totes coincideix que són impactants i que sempre que ajuda marxa a dormir inquiet: “Són realitats que tenim al costat, i que no veiem”. “Aprens a comprendre i tu ajudes, però ells també t’ajuden”, reflexiona sobre el servei.

Més de 9.300 trucades

Des de l’agost de 2022, quan el xat es va posar en marxa, s’ha atès més d'un miler converses i només ha calgut activar els serveis d’emergència en 9 ocasions. Pel que fa al telèfon de Prevenció del Suïcidi, en els dos anys i mig de vida, ha atès més de 9.300 trucades i ha ajudat a intervenir en 229 temptatives de suïcidi imminent o en curs.