(Joan Galí - CR) El professor Paul Soukup del Departament de Comunicació de Santa Clara University, Califòrnia, ha presentat una xerrada sobre l'autoritat i el lideratge de l'Església a la Facultat de Comunicació Blanquerna amb motiu de la presentació del llibre 'Authority and Leadership: Values, Religion, Media' (Blanquerna Observatory on Media, Religion and Culture) en el qual participa en coautoria amb Míriam Díez Bosch, Josep Lluís Micó i Daniella Zsupan-Jerome.
Les mancances
Internet, xarxes socials, imatge, so i immediatesa componen la fórmula del nou paradigma comunicatiu, el terreny dels nous media on, explica Soukup, a l'Església l'hi està costant entrar. La problemàtica però va més enllà del salt tecnològic: cal tenir en compte els canvis de comportament a l'hora de consumir informació. Mentre que l'Església s'expressa d'una forma eminentment jeràrquica i vertical, les xarxes tendeixen a l'horitzontalitat. En aquest pla digital un pot ser líder d'opinió si la base, la gent, li concedeixen aquest favor. Un favor que es guanya amb un missatge atractiu que pugui arribar a les pantalles. Cal doncs que qualsevol tipus de flux comunicatiu, ja emani de bisbes, cardenals o capellans, tingui en compte aquests nous entorns. Si no és així, lamenta Soukup, "cauen sovint en l'oblit".
Soukup ha repassat els punts tradicionals que atorgaven autoritat a l'Església i els ha contraposat amb els nous líders que marquen tendència a les xarxes. Què fa, per exemple, que Taylor Swift sigui als Estats Units una gran influència política? Un format i llenguatge adaptat als nous temps. Per fer més evidents aquestes mancances ha proposat l'exemple comparatiu entre un mòbil antic i un smartphone. L'Església, afirma, encara utilitza el primer.
Els punts forts
Soukup però també ha ressaltat alguns encerts històrics en la comunicació de l'Església: Els missals impresos, la reforma litúrgica, la feina dels missioners o bé la recentralització dels media. També ha remarcat la gran visibilitat i suport dels que gaudeix el Papa Francesc. "El Papa ha entès la importància de Twitter o Facebook en les noves generacions. A més, la seva actitud d'humilitat, de ser un més entre tots nosaltres, també el fa més pròxim als seus seguidors".
El professor ha conclòs la xerrada afirmant que la seva visió és optimista, que d'alguna manera l'Església podrà salvar la bretxa comunicativa amb les noves generacions.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.