Sorenssen: “La Pasqua jueva convida a actuar tenint en compte l’origen esclau”

(Joan Gómez –Direcció General d'Afers Religiosos) Víctor Sörenssen és el director de la plataforma cultural Mozaika i de l’Associació Europea per a la Promoció i el Desenvolupament del Patrimoni Jueu. Ens rep a la Casa Adret, seu de diverses iniciatives jueves al Call de Barcelona, per parlar del judaisme a Catalunya i de la necessitat de donar a conèixer aquesta tradició, començant per la celebració més recent, la Péssah

Què ha estat el més rellevant de la Pasqua que acabeu de celebrar?

Els dos primers dies del Péssah són els més importants perquè se celebra el séder del Péssah. El séder, que en hebreu significa ordre, és un ritual reglat que segueix l'Hagadà, que és el relat de l'expulsió dels israelites d'Egipte. És un ritual participatiu, que combina pregària, narracions i cançons. Un ritual ple de simbolismes en el qual els nens tenen un paper significatiu per a la transmissió i per als valors.

Es tracta d’una celebració de la lluita per la llibertat.

La Pasqua no només és una celebració de la llibertat, sinó que convida a actuar tenint en compte l’origen esclau, que es repeteix constantment al llarg de l’Hagadà. Una reflexió sobre la memòria del poble jueu i una invitació a treballar i lluitar per les llibertats avui dia. Una veritable crida a l’acció. Durant tota la festivitat rememorem aquest fet amb la prohibició de menjar pa com a recordatori que, en fugir d'Egipte, no van tenir temps de preparar-ne i se'l van emportar sense llevat. Se sol celebrar en família o en comunitat, a Israel durant un dia i a la diàspora se celebra durant dos dies.

¿Quina és la història de la comunitat jueva a Catalunya en aquest últim segle?

La fundació de la primera comunitat jueva a Barcelona el 1918 és un fet històric, perquè es reprèn per primer cop la vida jueva organitzada després de l'expulsió de Catalunya del segle XV. En el context de la Primera Guerra Mundial, arribaran a Barcelona jueus principalment de l'Imperi Otomà.

Després d’una primera onada d’immigració sefardita, de la riba mediterrània, els anys 30 va arribar un altre important flux migratori de jueus centreeuropeus, d’origen asquenazita, que fugien de l’antisemitisme, sobretot amb l'ascens del nazisme a Alemanya.

La Guerra Civil va suposar un punt d’inflexió?

Ara estem investigant sobre la següent onada, durant la Guerra Civil, per entendre el rol dels jueus en aquest període. El Manu Valentín està fent un treball molt revelador en aquest sentit. Estem descobrint que hi va haver molts voluntaris que van venir a lluitar a favor de la república. Durant la Segona Guerra Mundial, Barcelona va ser un punt d'escapada d'Europa, l'últim recurs per fugir cap als Estats Units o cap a Palestina.

Durant el franquisme, els jueus no tenien un estatus fàcil. La Comunitat Israelita va ser clausurada i el president empresonat. Amb la voluntat d'obrir el règim, als anys 50 es tolera l’existència de la comunitat jueva, però sempre guardant un perfil molt baix. Més endavant, amb la independència del protectorat espanyol del Marroc, arribarà a Barcelona una nova onada migratòria jueva. De fet, des d’aquesta època, la majoria de jueus barcelonins seran d'origen marroquí.

Quins són els orígens dels jueus de Catalunya actualment?

Als anys 70 s’inicia la immigració llatinoamericana a causa de les dictadures militars que es comencen a estendre per tot el continent. Això accentua la pluralitat d’orígens que, amb el pas del temps, donarà pas a la creació de noves comunitats representatives de diferents branques religioses. Cadascuna entén la forma de viure i d'interpretar la llei jueva d'una manera diferent.

Aquestes noves comunitats s’escindeixen en funció dels ritus sefardita o asquenazita o segons l'origen dels seus membres?

Les diferències venen marcades per una qüestió més aviat doctrinal. Les diferents branques apareixen a partir de la Il·lustració, quan els jueus tenen per primer cop la possibilitat de ser ciutadans amb els mateixos drets que els seus veïns. Les diferents branques són les diferents respostes de la mateixa comunitat a aquesta nova situació sociopolítica.

Quins reptes es planteja cada branca?

El judaisme més reformista entén que cal buscar la integració social i deixar el judaisme en l'àrea més privada, tot intentant fer conviure la nacionalitat amb la religió. Aquesta reforma pretén adaptar el judaisme als nous temps. Per descomptat, l'ortodòxia ho interpreta d'una manera molt diferent, perquè tem l’assimilació i ho entén com un perill de perdre la pròpia identitat.

Com s'explica que la comunitat jueva pervisqui tan definida al llarg de les generacions?

El judaisme és una religió que ha viscut a la diàspora sempre i, per tant, la vida comunitària promou la transmissió de la tradició, de les lleis, dels valors... com un eix de la mateixa essència jueva. L'imperatiu de viure el judaisme en comunitat fa que siguin comunitats molt potents. En aquest sentit, entenem que l'espai comunitari és un espai de pregària, però també d'estudi i de trobada, més enllà de la sinagoga.

Què és Mozaika?

Mozaika és una plataforma per promoure i donar a conèixer la cultura jueva. No és cap comunitat, perquè no pretén organitzar la vida en el sentit religiós o litúrgic. Els membres de Mozaika som gent nascuda aquí, o que ha crescut aquí, i vol donar a conèixer l'aspecte més cultural del judaisme, la seva història, tot buscant punts en comú amb la història compartida a Catalunya.

Encara cal donar a conèixer el judaisme?

Nosaltres entenem que el judaisme encara és molt desconegut en la nostra societat, i per això oferim activitats obertes a tots els públics amb l’objectiu de crear ponts i donar a conèixer la riquesa del judaisme en tots els seus aspectes: filosòfic, religiós, històric, polític...

Quins projectes destacaríeu de Mozaika?

Mozaika va començar com una petita revista, amb la idea de presentar el fet jueu cap a fora. Amb el pas del temps s’hi ha anat sumant més gent i més projectes. Des de fa tres anys organitzem el festival del llibre jueu Séfer Barcelona. També hem impulsat Salam Shalom, iniciativa per al diàleg entre jueus i musulmans de la ciutat, amb l'objectiu que les comunitats es coneguin mútuament i hi hagi un front comú contra l'antisemitisme i la islamofòbia. Aquest és un projecte que ja existeix en altres indrets d'Europa i creiem que és molt necessari, ja que té un missatge molt potent darrere.

Quins altres projectes promou Mozaika?

També tenim dues grans línies d'investigació sobre la història jueva: una sobre el judaisme medieval, en col·laboració amb l'arxiu de la Catedral de Barcelona; i una altra sobre la història jueva en el segle XX a Barcelona. Ambdues intenten representar el llegat comú de la història jueva aquí.

Quina és la posició dels jueus a Catalunya en relació amb el diàleg interreligiós?

Si bé el judaisme és un fenomen molt complex, amb una gran pluralitat de veus molt diferents, la importància del diàleg interreligiós és comuna en tots els àmbits. Des de Mozaika, com a plataforma que promou l'activisme social, posem l’accent en la creació de ponts des de baix, amb el projecte que compartim amb la comunitat musulmana. Totes les comunitats jueves estan a favor d'aquest diàleg interreligiós, la diferencia és com el fan.

D’on sorgeix la idea de Salam Shalom?

Salam Shalom va començar a Berlín i s’ha estès a diferents països d’Europa. Aquest diàleg interreligiós està promovent una qüestió essencial a l’Europa d’avui dia, que és el diàleg intercultural, és a dir, el coneixement de la figura de l'altre perquè, al cap i a la fi, és molt difícil estimar allò que no es coneix. És una invitació a obrir un procés de reflexió, que pot estimular la co-construcció d'una percepció democràtica de la nostra història i les nostres societats.

Quin reptes teniu?

Tant personalment com des del punt de vista comunitari, convé donar a conèixer més el judaisme en la nostra societat, i també continuar treballant per poder construir ponts amb la resta del teixit social de la ciutat.

Iniciatives com les que nosaltres tirem endavant són molt importants, però també és molt important la projecció en l'àmbit institucional, i tenim la gran sort de comptar amb uns líders comunitaris de diverses confessions que transmeten un missatge comú i integrador.