Sor Lucía Caram: “Ucraïna ja no és notícia i, com Gaza, també és un genocidi”

Ucraïna, resistència i esperança. Aquest és el títol del documental que, el pròxim 23 d’octubre, Movistar Plus+ estrenarà en exclusiva, conduït per sor Lucía Caram. La producció vol mostrar amb cruesa la destrucció de la guerra i, al mateix temps, la força d’un poble que no es resigna. En un món sumit en un ambient cada dia més violent i probèl·lic, el documental vol ser un retrat colpidor de la guerra i un clam esperançat per la pau.

La religiosa dominica ha esdevingut, en els darrers tres anys, una veu i un rostre indissociables de la solidaritat amb Ucraïna. Des de l’inici de la invasió ha impulsat l’enviament de 158 ambulàncies, 60 vehicles pick-up, 3 hospitals de campanya, tones de medicaments i generadors. A més, ha obert les portes a Espanya a més de 90 ferits i a 527 infants, que han pogut rebre tractament i refugi. El documental combina aquest treball humanitari amb el testimoni de soldats, metges, refugiats i expresoners de guerra, així com amb les veus de la ministra de Defensa, Margarita Robles, del president ucraïnès Volodímir Zelenski i del Papa Francesc.

Un relat humà i compromès

Caram explica que va decidir convertir la seva experiència en un documental perquè sentia la necessitat de donar veu als qui pateixen: “Si nosaltres escoltem les víctimes, possiblement serem capaços de mobilitzar-nos per ser solidaris i per crear un corrent de pau que pugui contrarestar l’odi i la crueltat d’aquesta guerra”. En el film, el seu viatge personal esdevé una porta d’entrada a la realitat quotidiana del conflicte: infants obligats a viure sota terra cada nit, hospitals de guerra desbordats, la feina silenciosa dels cossos especials i la combinació paradoxal entre la normalitat aparent del dia i el caos de les alarmes nocturnes a Kyiv o Lviv.

“Si escoltem les víctimes, possiblement serem capaços de mobilitzar-nos per ser solidaris”

“Aquest és el viatge número 40 i en aquest moment estan atacant d’una forma molt "bèstia" la capital, les infraestructures i diverses zones del país, fonamentalment a població civil”, relata Caram. I afegeix que, malgrat el dolor, ha descobert un poble que l’ha marcat profundament: “He après la seva resiliència i la seva esperança, i també la seva consciència i patriotisme, que miren sempre cap a les generacions futures”.

Entre la tragèdia i l’esperança, una comunitat internacional absent

Al llarg de les expedicions, Caram ha escoltat històries que defineix com a "impossibles d’oblidar". Una de les més dures va ser a Butxa, on una mare li va confessar que havia vist com els russos mataven el seu fill de sis anys i violaven la seva filla: “Cada cop que la mira vol morir-se, però sap que ha de viure per ella”. Aquesta experiència, diu, la va confrontar amb “l’odi dels bons”, un sentiment que neix de la necessitat de defensar-se quan t’han arrabassat casa, família i futur.

Però també hi ha moments que encenen la llum de l’esperança. Caram recorda el cas d’un noi evacuat a Catalunya a qui li van salvar el braç i la vida: “Ara és a Odessa, enmig dels atacs constants, i m’ha enviat un missatge dient-me que espera el seu primer fill. Aquesta és la prova que Ucraïna té futur, perquè té present”.

“mentre entre Donald Trump, Putin, Netanyahu o la Xina fan els seus equilibris, els ucraïnesos continuen morint”

Més enllà del relat íntim, Caram no amaga la seva indignació per la inacció global: “Crec que la comunitat internacional no està fent tot el possible. Els grans poders juguen a interessos i negocis, i mentre entre Donald Trump, Putin, Netanyahu o la Xina fan els seus equilibris, els ucraïnesos continuen morint. Ucraïna ja no és notícia, i com Gaza, també és un genocidi”.

Zelenski, el Papa Francesc i el Papa Lleó

Un dels punts més destacats del documental és la relació de sor Lucía Caram amb líders mundials que han esdevingut referents enmig del conflicte. La religiosa va poder reunir-se amb Volodímir Zelenski, a qui descriu amb admiració: “Vaig trobar un president autèntic, que no vol fugir del seu país i que està buscant per tots els mitjans ajuda per poder defensar-se”. Caram explica que la seva trobada va ser “emocionant” perquè va veure un líder compromès amb el seu poble malgrat la corrupció que, segons ella, encara pesa sobre el país: “Possiblement, en un país tan corrupte com és Ucraïna, costa a vegades fer equips i que la gent no et traeixi. Però ell té clara la seva missió, visita contínuament els que estan al front i està treballant per aconseguir la pau”. La religiosa i el president han quedat per retrobar-se quan Zelenski viatgi a Madrid.

“El Papa Francesc  ho va ser tot: un motor i un referent. Encara estic plorant la seva marxa”

També ha estat clau l’acompanyament del Papa Francesc, amb qui mantenia contacte constant durant les seves expedicions humanitàries: “El Papa em va acompanyar en tots els viatges espiritualment i moralment. En cada viatge m’escrivia o ens trobàvem, i em va ajudar a portar una mica d’esperança a Ucraïna. Per mi, Francesc va ser tot: un motor i un referent. Encara estic plorant la seva marxa”. La seva figura, assegura, li ha donat la força necessària per continuar endavant en els moments més difícils.

Tot i que no apareix al documental, cal dir que a inicis d'aquest mes de setembre, la religiosa dominica va ser rebuda en audiència pel Papa Lleó XIV, amb qui va poder conversar llargament al Vaticà: “Vam estar parlant durant cinquanta minuts. Ell volia escoltar de primera mà la meva impressió i el meu relat sobre la situació de la guerra, dels orfes i sobretot dels nens segrestats pels russos”. Caram subratlla la seva capacitat d’escolta i prudència: “És una persona que parla poc i que escolta molt. Penso que està prenent mides per començar a prendre decisions”. Per a Caram, la implicació directa del Papa Lleó podria ser decisiva en la denúncia internacional del segrest d’infants ucraïnesos, un drama que considera un dels més silenciats de la guerra.

“ LLeó XIV És una persona que parla poc i que escolta molt. està prenent mides per començar a prendre decisions”

Un missatge de pau

Sor Lucía Caram creu que el documental no només mostra la resistència d’Ucraïna, sinó que interpel·la cadascun de nosaltres: “Estic segura que ens portarà un missatge de pau i de reflexió personal per veure com podem construir la pau al quilòmetre zero, a casa nostra. Penso que ja hem fet tard, però encara hi som a temps”.

Amb accés a búnquers i zones militars restringides, i amb el testimoni directe de les víctimes, Ucraïna, resistència i esperança es presenta com un relat intens, íntim i revelador, capaç de fer-nos mirar  el drama de la guerra no només amb els ulls, sinó també amb el cor, però amb l'atenció sempre posada en una pau cada dia més necessària.