Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Solsona) Tenen per objectiu que les unitats pastorals parroquials “cada dia siguin més vives, orants, fraternes i evangelitzadores”. Des de principi de curs, i especialment durant els mesos de pandèmia, la delegació diocesana de Joventut de Solsona ha anat preparant un pla d’acció per ajudar a les parròquies en l’àmbit de la pastoral juvenil i acompanyar els joves a la trobada amb Déu. A partir del dia 9 de gener ofereixen sessions mensuals de formació per a responsables de joves.

Proposen des d’aquesta Escola de Formació Permanent i per a aquest primer any “temes diversos per a la nostra realitat diversa”. Des de conèixer la realitat juvenil, protecció a menors, camins a l’oració en grup, introducció a les Sagrades Escriptures, coaching catòlic… Les sessions seran a càrrec del plebà de Montblanc, Simó Gras, la sexòloga Lourdes Illán, el president d’Acció Catòlica General Fran Ramírez, l'exdelegat de joventut de Barcelona Bruno Bérchez, el vicari general i rector del seminari de Solsona Marc Majà i la couch catòlica Txus Morán.

Aquestes formacions, un total de 6 per aquest curs 2020-2021, volen ajudar a formar cap, cor i mans per tal de tenir eines per poder fer néixer o créixer el grup de joves parroquial. Algunes de les sessions, com la de febrer i març, s’organitzen, respectivament, amb d’altres organismes, la delegació diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables, i el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya.

“L’àmbit juvenil en totes les realitats eclesials i també a casa nostra és una realitat difícil: la falta de famílies cristianes en els nostres pobles i ciutats, pels valors contraris a la fe en la nostra societat postmoderna, el desarrelament de les persones en la vida de fe i virtuts”, apunten. Consideren que el fet que “sigui una realitat difícil no significa pas que ens haguem de rendir”. I ho assumeixen com “un repte per als nostres temps seguir lluitant perquè els joves coneguin la Veritat i la Vida que va més enllà d’estalviar per viatjar, comprar-se un cotxe, pensar en posar-se fort, en ser el millor per ser admirat, en aplaudiments buits per fer el pallasso…”.