La solemnitat del Corpus Christi, dia de la caritat

(GIEC) Diumenge 3 de juny, solemnitat del Cos i la Sang de Crist, també coneguda com a Corpus Christi, l’Església celebra el dia de la caritat, amb el lema “Compromís social i caritat transformadora”, un lema que està connectat amb el missatge de la campanya institucional de Càritas: “El teu compromís millora el món”. La Solemnitat del Corpus Christi ens convida a contemplar i celebrar el gran do de la presència real de Crist viu entre nosaltres en el seu cos entregat i en la seva sang vessada per a la vida del món. La celebració de l’eucaristia està molt vinculada amb la caritat fraterna, ja que en l’Eucaristia rebem la invitació de Déu i la seva força per viure l’alegria de l’amor i la trobada amb Déu ens fa més sensibles i atents a les necessitats dels nostres germans.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquesta festivitat, així com de l’exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et exsultate (“Alegreu-vos-en i celebreu-ho”).

Nou de les cartes dominicals parlen del Corpus Christi, dia de la caritat. El cardenal Joan Josep Omella diu que “la festa de Corpus Christi és la festa de dos amors: l’amor a Jesucrist, realment present en el sagrament de l‘eucaristia, i l’amor als germans amb qui compartim un mateix Pare” i recorda que “avui també celebrem el dia dedicat a la caritat i, sobretot, a Càritas, la institució de l’Església catòlica que, seguint el testimoni de Jesucrist, té la missió de fer efectiu aquest amor que rebem de l’Eucaristia en el servei a les persones més necessitades”, així com que “el compromís a favor dels més febles i per la transformació del món és un dels cinc eixos del nou Pla pastoral”. A més, aprofita la carta dominical per donar les gràcies “a les persones que treballen a Càritas i als nombrosos voluntaris, que responen amb amor i comprensió a les demandes de les persones més necessitades” i als socis i donants. Diu que “avui demanem al Senyor que, seguint el seu exemple, descobrim la importància i el goig de sortir a trobar-nos amb els germans”. Finalment, ens anima a “participar en les diverses processons de Corpus que s’organitzen als vostres pobles, barris o parròquies” i a sortir, com diu el lema del nou pla pastoral. “Sortim! Sortim sense por amb el Senyor i que Ell ens ajudi a estimar i servir els germans més pobres i humils”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “celebrem amb joia el Corpus, festa de lloança de Crist, fet Eucaristia, i de compromís caritatiu”, que “l’Eucaristia és la donació que Jesucrist fa d’Ell mateix, revelant-nos l’amor infinit de Déu per cada persona” i que “en aquest admirable Sagrament es manifesta l’amor “més gran”, aquell que impulsa a “donar la vida pels amics”“. Recorda que en la Diada del Corpus “sempre hi celebrem la Diada de la Caritat, i l’acció de gràcies pel servei que Càritas Diocesana, amb les Càritas parroquials, van realitzant al llarg de tot l’any, setmana rere setmana” i que “la caritat cristiana consisteix a descobrir on es necessita l’amor i a actuar en conseqüència”. Expressa que el Dia de la Caritat 2018 se’ns proposen quatre compromisos: “1. Viure amb els ulls i el cor oberts als que pateixen; 2. Cultivar un cor compassiu; 3. Ser capaços d'anar contracorrent en el compromís; i 4. Ser subjecte comunitari i transformador de la societat i del món, i això només és possible des de l'exercici d'un compromís comunitari, viscut com a vocació al servei dels altres”. Finalment, afirma que “Càritas, Corpus, Eucaristia... signifiquen “amor concret”, l’amor “més gran” de Crist, que es fa present i actiu entre nosaltres”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, afirma que “un dels gestos més bells, en la seva senzillesa, que realitzem en la "litúrgia" familiar quotidiana és menjar al voltant de la taula, els diumenges o qualsevol altre dia significatiu” i que “molts pares de família manifesten la seva il·lusió per viure aquest moment familiar, com a celebració joiosa d'afecte compartit”. Afegeix que “Jesús va elevar el valor de l’àpat familiar o fratern a límits insospitats: va voler fer concretament de l'Eucaristia el sagrament de l'amor” i que “abans de res hem de saber que nosaltres som convidats per Ell”. I adverteix que “un pot ser convidat al banquet de l'amor amb tota la il·lusió del món, però si ell mateix no sap estimar o no està disposat a fer-ho, tot queda falsejat i s'experimenta un terrible fracàs”. Finalment, recorda que la taula de l'Eucaristia “és infinita, no té límits, perquè l'amor de Déu no els té: és un banquet amb vocació universal, per a tota raça, llengua i nació” i que “sols qui roman tancat a l'amor de l'Esperit es veu privat d'aquest do immens”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “en aquest dia recordem de manera especial que la Santíssima Eucaristia és el do que Jesucrist fa d’ell mateix” i que “la celebració de l’Eucaristia ens capacita per a ser pa partit per als altres, a treballar per un món més just i fratern”. Recorda que “en la Instrucció Pastoral Església, servidora dels pobres, els bisbes vàrem posar èmfasi en aquesta dimensió transformadora que té l’activitat caritativa i social” i que a la diòcesi de Terrassa “s’ha creat un teixit social de voluntaris i col·laboradors que treballen per a donar resposta a les diverses necessitats que es van generant a la nostra societat”. Així mateix, parla de l’informe Atrapats en la precarietat: el deute que ofega les famílies més vulnerables, “primer fruit de l’Observatori de la Realitat social, creat per Càritas Diocesana de Terrassa l’any 2016”, que “és el resultat d’una anàlisi social feta amb tota cura i precisió” i “permet posar sobre la taula qüestions alarmants com ara el fet que un 69 per cent de les persones acompanyades per Càritas es troben en situació de pobresa severa”. Finalment, transmet el seu “agraïment profund a tota la família de Càritas, que aporta el seu gra de sorra a la transformació d’aquest món nostre, a través de l’amor i la solidaritat, posant Crist en el centre del seu cor i de la seva acció transformadora”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que es pregunta sovint “què té la presència eucarística de Jesús que enamora per totes parts, on hi hagi un cor que es deixa fascinar” i que l’única resposta que troba és “que en el sagrament de l’Eucaristia hi ha una presència que enamora, ja que és Jesús realment present en la senzillesa del pa i del vi; i la seva presència és viva –realment viva!– i eloqüent”. També diu que la festa de Corpus “és la festa dels cristians en la nostra expressió pública de la fe en la presència real de Crist en el sagrament de l’Eucaristia” i que aquest dia “som convocats tots a fi que en cada poble i ciutat fem expressió d’aquesta fe mitjançant la processó eucarística”, “som convidats a acompanyar la presència humil de Crist, amb la certesa que la seva presència sempre es capaç d’enamorar els cors humils i senzills i de beneir els nostres pobles i ciutats”. Finalment, diu que “la presència que enamora porta a l’amor actiu als germans més necessitats” i que “Corpus i Càritas, són dos aspectes del mateix misteri d’amor de Crist”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que el Concili Vaticà II ensenya que l'Església “viu i creix de l'Eucaristia” i que “darrere d'aquesta afirmació hi ha una convicció fonamental: ella no té vida per si mateixa, sinó que rep la vida de Crist”. Afirma que “avui proclamem que el que sosté la nostra fe i la nostra vida en el camí cap al cel és aquest Sagrament, i que és també el més valuós que podem oferir al nostre món, ja que en Ell es troba tot el bé espiritual de l'Església, que és Crist, la nostra Pasqua”. Afegeix que el ritu més característic d'aquesta solemnitat “el constitueix la solemne processó que recorre els carrers dels nostres pobles i ciutats”, que és també “un gest molt expressiu del que és l'Església: som un poble que camina pel món alegre i confiat, perquè ens sentim acompanyats pel Senyor i açò ens infon seguretat i confiança” i que “té un segon significat: Crist vol arribar a tots, i no únicament als qui participem habitualment en l'Eucaristia. Per a tots té una paraula”. Finalment, diu que “demanem al Senyor que no siguem indiferents a aquesta invitació que ens fa a participar en el banquet del seu cos i de la seua sang”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, exposa el matís cristià dels termes Corpus i càritas i “l’aplicació per a la nostra vida personal i comunitària que es tradueix en un compromís exprés en l’ampli seguiment de Jesucrist en les celebracions i en les actuacions diàries”. Diu que “Corpus significa cos”, “és el cos de Crist”, “el pa i el vi, el Cos i la Sang del Senyor que constitueix la font i el cim de la vida cristiana”, és “el misteri de la nostra fe que celebrem en l’Eucaristia”. Afirma que “amb tres paraules tractem de resumir aquest sagrament: banquet, sacrifici i adoració” i que per Corpus s’accentua “l’adoració pública de Jesucrist en els nostres carrers i places”. Sobre Càritas diu que significa “amor, afecte, tendresa... amb una accepció religiosa: amor diví, caritat cristiana” i recorda algunes frases del Nou Testament que contenen aquesta paraula. A més, diu que “en altres moltes ocasions ens mana el Senyor que tinguem una caritat, un amor sense límits. Va més enllà que el simple consell o exhortació. És un manament que arriba fins a l’amor als enemics”. Finalment, diu que “és realment senzill vincular aquestes dues paraules” i que “sense elles, Cos de Crist i Caritat, no podríem entendre res de la salvació que porta el Senyor per a tota la humanitat”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, comenta alguns fets que l’ajuden “a reflexionar sobre el sentit d’aquesta festa del Corpus”. Diu que quan té ocasió de fer alguna catequesi amb els infants que es preparen per a la primera comunió, durant les visites pastorals s’esforça “per explicar la necessitat de la comunió amb Jesucrist, de l’Eucaristia, per viure com a cristians”, que l’Eucaristia “no és la nostra obra, el nostre compromís, sinó el compromís del Senyor amb nosaltres i amb la humanitat” i que “alimentar-se amb el Cos i la sang de Crist és necessari per créixer en el seu amor”. També diu que “alhora, la comunió amb Jesucrist fa possible la comunió entre nosaltres, els cristians, i amb tothom” i que “hi ha una profunda unitat entre la celebració de l’Eucaristia i la comunió de béns, que fa possible l’atenció als qui ho necessiten, en els quals se’ns fa present el Crist”. Finalment, recorda que “és important per a la pròpia experiència cristiana la pregària davant del Santíssim, sigui personal, sigui comunitària” i afirma que “en la nostra vida cristiana no podem perdre de cap manera l’actitud d’adoració i de lloança pel que significa el gran do de l’Eucaristia i de la presència del Senyor.”

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “a la llum d’aquest gran misteri d’amor renovador, alliberador i transformador que és l’Eucaristia, Càritas ens convida a tots a un compromís que contribueixi a millorar el món, i que ens impulsi a viure la caritat en la relació amb els nostres germans, i en la transformació de les estructures socials”. També diu que “seguint els ensenyaments del papa Francesc, cal un compromís ferm de tots els cristians per a promoure el desenvolupament integral de tota persona, removent, alhora, les causes estructurals de la pobresa” i que “això no és per a uns pocs cristians, que tenen una especial vocació, sinó per a tots, perquè això forma part de la nostra santificació”. Finalment, diu que “ és per això que Càritas us demana avui de forma especial, la vostra col·laboració personal i econòmica per a sostenir l’activitat socio-caritativa que amb el vostre ajut duu a terme”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, parla de la darrera exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et exsultate. Diu que “no és un tractat teòric sobre la santedat, sinó un desig de fer comprensible aquesta paraula, santedat, en el món actual” i que recorda, en primer lloc, “que l’exigència de ser sants no va dirigida només a sacerdots i religiosos, sinó a tothom”. Afirma, en segon terme, que “el Papa s’esforça a contrarestar la idea que dur una vida santa equival a portar una vida trista, sacrificada i avorrida”. L’arquebisbe Pujol recomana la lectura reposada d’aquest document que “en síntesi, ve a dir-nos que la santedat també és per tu”. Finalment, ens recomana anotar la següent reflexió de l’exhortació: “Tot i que l’existència d’algú hagi estat un desastre, tot i que el vegem destruït pels vicis o les addiccions, Déu és en la seva vida”.