Autories
La Secretaria General del Sínode proposa augmentar la participació del laïcat en la preparació de les visites 'ad limina'
La Secretaria General del Sínode ha fet públic aquest dimarts, 8 de setembre, els informes finals de dos grups d’estudi que proposen nous passos per reforçar la participació i la corresponsabilitat dins de l’Església. Entre les propostes destaca que el poble de Déu participi en la preparació de les visites ad limina, en continuïtat amb la proposta publicada el maig perquè els fidels tinguin més pes en el discerniment per a l’elecció dels bisbes.
La proposta situa així la participació dels laics i de la resta de membres de les comunitats cristianes en diferents moments de la vida de les Esglésies locals. Si al maig el Sínode plantejava ampliar la participació en el procés de selecció dels bisbes, ara proposa que el poble de Déu també tingui un paper en la preparació de la informació que els bisbes presenten a Roma sobre la situació de les seves diòcesis.
De l’elecció dels bisbes a l’avaluació de les diòcesis
El maig passat, la Secretaria General del Sínode va publicar la primera part de l’informe final del Grup d’Estudi número 7, dedicada als criteris de selecció dels candidats a l’episcopat. El document defensava reforçar el caràcter comunitari d’aquest procés i plantejava que les Esglésies locals, els consells presbiterals i altres organismes diocesans poguessin expressar-se sobre les necessitats pastorals del territori i sobre els possibles candidats.
L’informe proposava també consultes més àmplies, amb la participació de laics, persones consagrades, joves i persones en situació de pobresa. L’objectiu era que el discerniment sobre el futur bisbe tingués en compte la realitat concreta de la comunitat cristiana i no quedés restringit a les estructures de la Santa Seu i als nuncis apostòlics.
Ara, en la segona part de l’informe del mateix Grup d’Estudi número 7, aquesta lògica participativa apareix vinculada a les visites ad limina. El document proposa que el bisbe convoqui el seu poble perquè participi en el discerniment sobre la situació de la diòcesi i en la preparació de la Relació prèvia, el document que s’envia a la Santa Seu abans de la visita.
Què són les visites ad limina?
Les visites ad limina Apostolorum són les visites que els bisbes fan periòdicament a Roma per trobar-se amb el papa i amb els organismes de la Santa Seu i presentar la situació de les seves diòcesis. El nom llatí significa “als llindars dels Apòstols” i fa referència també a la visita a les tombes dels apòstols Pere i Pau.
Abans de viatjar a Roma, cada bisbe envia a la Santa Seu una Relació prèvia, amb informació sobre la realitat de la seva Església local. La novetat que planteja ara el Sínode és que la preparació d’aquest document parteixi també d’un procés de discerniment amb la participació del poble de Déu.
El poble, abans i després de Roma
El Grup d’Estudi número 7 proposa que el bisbe convoqui la comunitat diocesana perquè participi de manera corresponsable en l’elaboració de la Relació prèvia. Les conclusions d’aquest procés serien presentades posteriorment a l’assemblea dels bisbes de la província eclesiàstica o de la conferència episcopal, que podria valorar conjuntament les necessitats i les potencialitats de les diferents Esglésies.
La participació, però, no acabaria amb l’arribada del bisbe a Roma. El document planteja que, després de la visita, el bisbe comparteixi amb la seva Església local els resultats del diàleg amb la Santa Seu i que els organismes de participació i els serveis diocesans discerneixin quins passos cal emprendre.
D’aquesta manera, la proposta configura la visita ad limina com un procés que comença a la diòcesi, continua a Roma i torna posteriorment a la comunitat. És una mateixa lògica que el Sínode ja havia aplicat al maig al procés de selecció dels bisbes: ampliar els espais de discerniment perquè la veu de les Esglésies locals tingui més pes en les decisions que les afecten.
Una visita orientada a la missió
L’informe també proposa que les visites ad limina no se centrin exclusivament en l’administració interna de les diòcesis. El document demana que serveixin per valorar com les comunitats cristianes desenvolupen la seva missió i com evolucionen les estructures, els processos de presa de decisions i les relacions entre els diferents actors eclesials.
Durant l’estada a Roma, es recomana que els bisbes treballin en grups reduïts i disposin de temps suficient per a un diàleg “franc, cordial i no unidireccional”. També es considera convenient que una representació de la diòcesi pugui acompanyar el bisbe, especialment les persones que hagin participat en la preparació de la visita.
Corresponsabilitat també entre bisbes, religiosos i moviments
El segon informe publicat aquest dimarts, corresponent al Grup d’Estudi número 6, aborda les relacions entre els bisbes, la vida consagrada i les agregacions eclesials, com ara les associacions de fidels, els moviments i les noves comunitats. El document reclama una “conversió relacional” que permeti superar unes relacions basades únicament en criteris funcionals o jeràrquics.
Entre les propostes hi ha la designació a cada diòcesi d’un delegat o vicari per a la vida consagrada, trobades periòdiques entre bisbes, persones consagrades i superiors majors, i mecanismes d’acompanyament per a les comunitats que afronten processos de transformació. També es planteja incorporar les agregacions eclesials als plans pastorals diocesans i als organismes de participació, com els consells pastorals i les assemblees sinodals.
Els dos informes recullen propostes que es lliuren al papa Lleó XIV, però no constitueixen decisions ja adoptades. La Secretaria General del Sínode assenyala que ara correspondrà als dicasteris competents i a la mateixa Secretaria transformar aquestes indicacions en propostes operatives que hauran de ser sotmeses al Papa.
