(Paris Grau /CR) Aquest dilluns han començat al Vaticà les sessions del Sínode de l’Amazònia, convocat pel papa Francesc per tractar, principalment, els abusos que pateixen els indígenes per part de les empreses extractives, l’ordenació d’homes casats i la destrucció de la biodiversitat, sense deixar de banda les qüestions que afecten l’evangelització. Han estat convocades 283 persones, de les quals 113 són bisbes, 72 pares sinodals i 98 experts i convidats especials, tals com Ban Ki-moon, exsecretari de les Nacions Unides, o la jurista filipina Victoria Lucia Tauli-Corpuz, relatora especial de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes. En aquest Sínode participen 35 dones, el major nombre que ha tingut mai una trobada d’aquestes característiques.
Ja fa temps que els sectors més crítics amb Francesc han posat en marxa les màquines per intentar-lo posar en escac. Però per aquest Sínode s’han focalitzat en tres formes concretes. Un és favorable al papa però amb ganes d’empènyer cap a una reforma més visible. La baixa presència de dones en el Sínode ha suposat que un grup de religioses hagin decidit reunir-se a Roma per reclamar que les participants a la trobada convocada pel Papa, puguin votar les conclusions finals. La monja benedictina Teresa Forcades hi ha estat present. En sentit contrari, un altre grup que ha mostrat la seva disconformitat amb el pontífex han estat els ultraconservadors, a través d’una trobada de més de 200 persones. En aquesta trobada van criticar que es posi sobre la taula la possibilitat d’ordenar a homes casats. Dins aquest grup si podien trobar cardenals de la cúria vaticana, tots ells contraris a les formes i les decisions del papa. En tercer lloc el president de Brasil, Jair Bolsonaro, que ha reclamat a Francesc que en el Sínode s’abordin qüestions religioses i que afectin a l’Església, i que no entri en els temes interns de Brasil, com per exemple com gestiona l’Amazònia el govern brasiler.
Els intel·lectuals, think tanks i mitjans de comunicació contraris a Francesc estan recolzats per grans empresaris que tenen interessos contraris al Papa. Cal tenir present que fins no fa gaires mesos, a un centenar de quilòmetres de Roma, s’havia instal·lat l’Institut Dignitatis Humanae (IDH), un think tank destinat a formar els líders europeus de la dreta i ultradreta. Aquest Institut havia estat promocionat per Steve Bannon, exassessor del president Donald Trump.
La gran pregunta, però, és qui finança les campanyes de desprestigi vers el papa Francesc o els espais de trobada i reflexió més ultraconservadors. I la resposta la trobem analitzant alguns dels grups contraris a la celebració del Sínode sobre l’Amazònia; en concret als ultraconservadors i a Bolsonaro. Aquests trobem empara i suport (i finançament) sobretot en sectors dels Estats Units, tal i com s’ha pogut comprovar amb la presència de l’exassessor de Trump, o a través de declaracions fetes per diferents bisbes i cardenals. I Bolsonaro troba suport en les empreses que volen explotar, de forma indiscriminada, el pulmó del món. Per tant, es dona la situació que les empreses extractives de petroli i minerals tenen interessos contraris als del papa Francesc, fet que les porta a donar suport, com també fan altres empreses d’altres sectors, com seria el de les armes. Aquest suport pot ser econòmic, de contactes, d’espais per reunir-se o presència en les trobades. Un gran lobby nord americà té interès en pressionar perquè les idees de Francesc es quedin en això, idees.
El papa Francesc està disposat a plantar a cara als diferents detractors i crítics, ja sigui a través de les encícliques, entrevistes, homilies o altres intervencions públiques. Ell s’ha marcat una agenda i la vol portar a terme, costi el que costi, agradi o no agradi.
Remoure consciències mai ha estat tasca fàcil.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.