“La sinodalitat està vinculada a la recerca de respostes davant dels desafiaments pastorals”

(Bisbat de Lleida) La historiadora Núria-Montserrat Farré ha impartit una conferència en el marc del cicle sobre la sinodalitat que organitza l'Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL). Farré ha explicat que "l'origen d'un sínode era discernir davant d'un problema". "La convocatòria d'una assemblea és una pràctica habitual en el si de l'Església", ha dit. Farré també ha fet referència al significat etimològic de la paraula sínode: "un camí recorregut junts". La ponència ha tingut lloc aquest dijous 21 d'octubre.

Farré ha recordat que el primer concili de la història, va ser el Concili Apostòlic de Jerusalem, any 50 dC. Ha afegit que "la sinodalitat no és un simple procés, és la forma en què viu l'església".

La ponent s'ha referit a l'Església primitiva per deixar clara l'aposta per la sinodalitat ja des dels inicis de la comunitat cristiana. Ha posat com a exemple les posicions de sant Ignasi d'Antioquia, de Cebrià de Cartago i de Joan Crisòstom. Citant aquest últim, Farré ha destacat que "Església és caminar junts". I ha aclarit que ja en "aquella església primitiva es porten a terme múltiples reunions de bisbes, seguint l'estil del Senat romà". La conferenciant ha explicat que l'església del primer mil·lenni "és una església policèntrica on el poder es concentra en la pentarquia que formen Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble, i Jerusalem".

"Ja al segle IV es conformen les províncies eclesiàstiques, presidides per un metropolità". Farré ha destacat que al 325 se celebra el Concili de Nicea que demana que se celebrin concilis provincials dues vegades a l'any i que els bisbes d'una província escollin als nous bisbes. "Els Concilis provincials són responsables de les decisions estratègiques, decideixen sobre temes morals i són instància d'apel·lació".

Amb el pas del temps, segons Farré, el món occidental se sentia allunyat de l'Església oriental. "Després de la invasió dels bàrbars a Occident els concilis havien estat nacionals". En un principi, segons la ponent, els preveres vivint al voltant del seu bisbe, però durant el segle VI la comunicació dels preveres amb el bisbe es fa més dificultosa.

De comunió a jerarquia

El segon mil·lenni, segons Farré, estarà marcat pel creixement de l'autoritat Papal, l'entronització de Carlemany i la ruptura amb l'Església oriental. La ponent ha explicat que és en aquesta època quan apareixen els cardenals. "Els cardenals comencen a compartir funcions amb els bisbes i comencen a ser vistos com a part del Pontificat". Farré ha destacat que en aquest moment "s'abandona el concepte de comunió, pel de jerarquia".

Malgrat això, la ponent ha recalcat que els ordes religiosos sempre han estat més sinodals. En aquest sentit ha destacat l'aparició dels ordes mendicants als segles XII i XIII. Núria-Montserrat Farré ha explicat que al segle XV els concilis són per tractar la pau entre les nacions cristianes.

De fet, la crisi d'Avinyó, amb candidats al pontificat, es resoldrà amb el Concili de Constança (1414-1418). Com ha explicat Farré, un altre concili, el de Trento del 1545 al 1563, va donar resposta a la Reforma luterana i donar impuls a la celebració de concilis provincials i diocesans.

Fent un salt en el temps Farré ha explicat que "ja a mitjans del segle XIX, es va convocar el Concili Vaticà I (1869-1870) que establirà la infal·libilitat del Papa". "Es tracta d'un concili de l'Església romana, és a dir de bisbes". Finalment, la ponent ha fet un breu apunt del Concili Vaticà II (1962-65). En aquest sentit, ha destacat que amb el Vaticà II l'Església recupera la sinodalitat amb la rellevància de les esglésies particulars, la creació de conferències episcopals nacionals i dels consells pastorals.

Farré ha destacat l'aposta per la sinodalitat del papa Francesc, amb encícliques dedicades als joves o al medi ambient. Ha afegit que la sinodalitat es demostra amb la "permeabilitat entre les estructures eclesials i les realitats polítiques del moment". Per cloure ha recalcat que "la sinodalitat està vinculada a la recerca de respostes davant dels desafiaments pastorals".