Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Sant Pacià) L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) organitza el I Simposi Internacional Reforma i reformes a l’Església, que estudia i analitza, de la mà d’excel·lents especialistes, algunes de les reformes eclesials que han tingut lloc al llarg dels dos mil anys de la història del cristianisme. Durant aquests dies 15 i 16 de març s’han pogut apreciar els clars i obscurs d’aquells moments cabdals i, d’alguna manera, “s’ha volgut entrellucar la voluntat d’un retorn a l’evangeli ―aspecte nuclear per a tota reforma en l’Església―, plasmat en la vida d’aquells grans homes de fe que van protagonitzar les reformes, però a voltes també diluït per particularismes, unilateralitats i, en definitiva, pels condicionaments històrics que, com a institució humana, intervenen des de sempre en la vida de l’Església i en la mateixa eclesiologia”, com ha afirmat el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Planellas.

Al final del Simposi s’ha volgut prendre consciència de les lliçons que “ens aporten aquestes reformes eclesials per tal de poder albirar el modus procedendi de com ha de tenir lloc avui la reforma en l’Església”, ha afegit Planellas. Sense pretendre indicar les reformes concretes que s’haurien de realitzar, al Simposi s’ha apuntat quin hauria de ser l’esperit i la forma de les mateixes, “sense malmetre la comunió catòlica”.

A partir d’una relectura actualitzada de l’obra de Yves M. Congar, els ponents han acarat la reflexió a l’abric de la gran reforma obrada pel Concili Vaticà II i en el marc de la nova fase de recepció iniciada pel papa Francesc. “Davant l’existència del «pecat», i amb l’escull de caure en el fariseisme o en l’autorreferencialitat, l’Església es troba sempre necessitada de purificació, de renovació i de reforma”, ha dit Joan Planellas.

Per aquest motiu, tot indicant també quins podrien ser els camins equivocats, els ponents s’han detingut àmpliament en assenyalar les condicions essencials per a una veritable reforma eclesial. Aquestes condicions es resumirien en sis punts: Explicitar els continguts essencials de la fe cristiana, que implica un retorn als principis del catolicisme; Acarar la reforma en aquells elements que afecten a la vida de l’Església i no a la seva estructura essencial; efectuar una adequada atenció als "signes dels temps" i al diàleg amb el món; incidir en el fet que el lloc de l’actuació de l’Esperit Sant és en la comunió eclesial; treballar per a una Església samaritana, servidora i pobre i observar la primacia de la caritat i dels aspectes pastorals, tenint paciència davant els retards de l’hora present.

Finalment, Planellas ha afegit que “cal afirmar que aquesta reforma de les estructures eclesials haurà d’anar conjuntament amb la purificació, renovació i reforma personal de cada cristià de forma individual, per mitjà d’una sincera conversió del cor a l’Evangeli de Jesucrist. Cada cristià individualment i l’Església comunitàriament han de renovar la seva vida a la llum del seguiment de Jesucrist”.

El Simposi ha tractat, en la primera la part de cadascuna de les jornades, d’Algunes lliçons històriques de la reforma a l’Església. Així, Michelle di Marco (Facultat d’Història de la PUG, Roma) ha parlat de L’Església del segle IV: entre Constantí i Teodosi; David Abadias (Facultat Antoni Gaudi, AUSP, Barcelona) ha tractat Les reformes del primer mil·lenni: de sant Gregori Magne al Concili IV del Laterà; Ramon Corts (Facultat Antoni Gaudí, AUSP, Barcelona) ha titulat la seva ponència Els precedents històrics de les reformes protestant i catòlica del segle XVI (segles XIII-XV); i Andreu Grau (Facultat de Filosofia de Catalunya, AUSP, Barcelona) ha presentat Els precedents filosofico-teològics de les Reformes protestant i catòlica del segle XVI (segles XIII-XV).

La segona jornada va començar amb la ponència de Josep Castanyé (Facultat de Teologia de Catalunya, AUSP, Barcelona) Els principis de la Reforma protestant; Filippo Lovison (Facultat d’Història de la PUG, Roma) ha parlat d’Els principis de la Reforma catòlica; el Dr. Norman Tanner (Facultat d’Història de la PUG, Roma) ha titulat Els efectes de les reformes dels concilis de Trento i del Vaticà II en la vida de l’Església; i el Dr. Joan Planellas (Facultat de Teologia de Catalunya, AUSP, Barcelona) Les lliçons de les reformes eclesials: veritable i falsa reforma.

A la sessió de la tarda d’ambdós dies, James Mallon, rector de Saint Benedict a Halifax (Canadà), expert en nova evangelització, ha fet una doble intervenció. El primer dia ha impartit les conferències amb els títols: La conversió pastoral de l’Església: Del Concili Vaticà II al papa Francesc; i Patologies parroquials: diagnosi i vies de solució. Mentre que el segon dia ha respost a la pregunta Com podem construir una comunitat de deixebles missioners? I ha parlat de La necessitat d’un lideratge pastoral a les parròquies.