(Claret) Simfonia del desert, novetat de juliol de l’Editorial Claret, recull en trenta-nou capítols les experiències del protagonista —el pelegrí— en el seu vagareig pel desert, decisió que pren després de portar una vida endreçada i acomodada. L'obra, de l'autor Àngel Miret es presenta a la llibreria dijous 14 de juliol i comptarà també amb la participació d'Alex Masllorenç, periodista i escriptor; i Teresa Calbó, il·lustradora del llibre.
“El desert em fascina. L’espai enigmàtic, adust i dur, aparentment monòton i sense vida, que segueix uns cicles invariables, i on els enrenous, discòrdies, èxits i fracassos queden amagats sota la sorra o diluïts pels espectres que desvetlla la calor. L’espai on el silenci no té altre adversari que el vent i els pensaments.” Amb aquestes línies comença Àngel Miret, l’autor, el llibre Simfonia del desert, la nova publicació de l’Editorial Claret que narra la història d’un somni simbòlic i recurrent de moltes persones, que en el llibre és protagonitzat per un pelegrí.
Miret, advocat de professió, ens parla d’un somni que consisteix en deixar tot el que han estat els fonaments vitals d’una persona per emprendre un difícil camí a peu pel desert, sense cap altra fita que no sigui la d’entendre la humanitat i la transcendència de la seva ànima. “Va sorgir aleshores el meu interès pels Pares del Desert, homes i dones que renunciaven a les seves ambicions terrenals per viure en soledat. Tots ells coincideixen en la necessitat d’habitar l’espai interior, de reconèixer les emocions i les passions que ens mouen, de conviure-hi, perquè és allà on es produeix la trobada amb Déu” explica Miret.
Simfonia del desert representa l’expressió escrita de diferents fascinacions de l’autor: el desert, Charles de Foucauld, la complexitat psicològica de l’ésser humà, el bé i el mal. Miret recull en trenta-nou capítols les experiències del protagonista —el pelegrí— en el seu vagareig pel desert, decisió que pren després de portar una vida endreçada i acomodada. Cada capítol representa una experiència —la pobresa, l’avarícia, la violència, la bellesa, el misteri, el dubte...— alhora que tots els capítols tenen lligams entre si, de manera que es pot llegir un sol capítol, que sempre té principi i final.
El fil conductor dels diferents capítols són en Tupark i en Nabuc, que representen el mal i el bé respectivament, encarnats en la figura d’un gall dindi i d’un petit ocell, i també l’Ésser transcendent, principi i fi de totes les coses, que acompanya el pelegrí durant tot el camí, tot i que a vegades ell no és capaç de sentir-lo. Tal i com afirma l’autor, el pelegrí no és un místic com ho són els Pares del Desert, però s’estima el desert amb qui, malgrat el patiment, cada dia que passa s’hi sent més proper. En el decurs del seu camí en coneix un, que podria ser Simó l’Estilita, a qui interroga sobre el perquè de la seva actitud. El pelegrí cerca i aprèn perquè vol que la seva vida sigui transcendent, i sap que en el lloc on vivia s’havia limitat i tancat en si mateix.
El llibre està acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions de l’artista Teresa Calbó, qui interpreta fidelment les diferents aventures del pelegrí amb unes tonalitats de colors ocres i blaus que transporten ràpidament dins aquest somni oníric.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.