“Si no treballem l'espiritualitat de les persones que atenem no hi ha salut”

(Sant Joan de Déu) La 17a edició de la Jornada del Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa (SAER) ha comptat amb 300 assistents sumant, també, als que han participat telemàticament. La directora d'Infermeria Isabel Grimal ha recordat que “si no treballem l'espiritualitat de les persones que atenem no hi ha salut”. “Els fets ens ho demostren dia a dia. Per aquest motiu, l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu sempre ha apostat per aquesta àrea de l'atenció integral”.

Amb el títol 'Espiritualitat, la nova medicina?', el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD) ha celebrat aquest dimecres aquesta nova edició del SAER. Una jornada que reuneix experts per tractar la interacció del benestar espiritual amb la resta de benestars personals. També hi ha participat el bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell.

Atenció espiritual durant la pandèmia

La primera part de la jornada ha donat veu a testimonis de l'atenció espiritual durant la pandèmia. El primer testimoni ha estat el de Laia Banyuls, familiar de pacient mort per Covid-19 a l'inici de la pandèmia. Banyuls ha agraït al SAER per “entendre la persona com un conjunt físic, psíquic, emocional i espiritual”. “Durant la pèrdua del meu avi ens van transmetre esperança i consol”, ha dit.

Tot seguit ha intervingut Antoni Vadell que ha compartit la seva vivència de malaltia. Ha explicat que quan li van diagnosticar una malaltia greu va tenir por, però no va sentir tristesa. “La sorpresa me l'he emportat del Senyor, de la seva proximitat, per sentir la pau. I em commou l'acompanyament i l'amor de l'Església”.

Per part seva, Laura Giménez, membre del SAER del PSSJD, ha reflexionat sobre la seva experiència d'acompanyament a pacients durant la situació d'excepcionalitat. “Durant la pandèmia el pacient i la seva família han estat un paquet”. Acompanyant-los “per afavorir un diàleg significatiu”. Uns moments que Giménez descriu “de gran incertesa”.

Per la seva banda, Núria Tous, de SJD Numància, ha afirmat que “la pandèmia ha canviat i ampliat la nostra mirada i ha fet emergir la pregunta del sentit. Hem descobert amb què i com ens podem sentir acompanyats”. Tous també ha volgut reconèixer la tasca del SAER per la seva actitud d'humilitat, honestedat, de no jutjar, d'escolta compassiva. Una actitud que “genera un efecte dòmino a l'equip”.

La jornada ha seguit amb una reflexió teòrica de Maribel Rodríguez, psiquiatre, psicoterapeuta, docent i autora del llibre Més enllà del narcisisme espiritual. Ha presentat la ponència 'Influència de l'espiritualitat en la salut: diferents paradigmes'. Rodriguez ha recordat diferents aproximacions al concepte d'espiritualitat, entre elles, com “alguna cosa” que implica relacions harmòniques o connexió amb un mateix, amb altres, amb la natura, amb Déu o amb una realitat superior. Té relació amb el sentit de la vida, l'amor, l'ètica, la creativitat, la consciència, el sagrat i el profund.

A continuació, Mar Griera, professora del Departament de Sociologia de la UAB, i des de l'any 2016, directora del grup de recerca Investigacions en sociologia de la religió (ISOR), ha parlat sobre els diferents models sociològics i organitzatius que s'hi donen al llarg i ample del món a l'hora d'estructurar l'atenció espiritual i religiosa sociosanitària. Per completar aquesta informació, Josep Antoni Boix, responsable SAER del PSSJD, ha fet un repàs de l'organització dels serveis d'atenció espiritual en diferents dispositius sanitaris tant a Catalunya com a Espanya i a la resta d'Europa.

Finalment ha tingut lloc la Lectura del Manifest per l'atenció espiritual en salut del Parc Sanitari de Sant Boi de Llobregat. En aquest manifest se subratlla que és essencial que l'atenció sanitària que rep la ciutadania sigui de naturalesa integral i que inclogui l'atenció espiritual i religiosa en el seu plantejament, des del respecte a les creences i opcions de vida de cada persona atesa. L'atenció espiritual ajuda a la persona atesa a canalitzar el reconeixement propi, la revisió de vida, la reconciliació, la recerca de sentit i d'esperança, i l'obertura a la transcendència. Hi ha evidència, a més, que una adequada atenció espiritual, acompanyant aquestes experiències, pot ser font de pau, connexió, esperança i sentit, i contribuir així a la cura de la persona.