(Glòria Barrete-CR) Del 27 de novembre al 3 de desembre se celebra la II Setmana de la Bíblia, que culmina amb el Diumenge de la Paraula, que correspon al Diumenge primer d’Advent. Un dels actes centrals s'ha celebrat aquest dimecres al vespre a la basílica de la Sagrada Família. En un ambient íntim i familiar s'ha dut a terme una meditació bíblica sobre la Sagristia i el Claustre de la Sagrada Família sota el títol "El camí cap a l'altar", impartida per Armand Puig i acompanyada a l'orgue per Juan de la Rubia.
La sagristia de ponent, iniciada el setembre de 2011 i finalitzada l'any 2015, està dedicada al sacerdoci, representada per dues figuracions bíbliques com són el veremador d'Isaïes –prefiguració bíblica de Crist– i l'Anyell a punt de ser sacrificat –símbol del martiri de Crist–.
Art i fe dins la basílica de Gaudí
A través de la paraula, la música i les imatges, Armand Puig ha posat de relleu que el prevere, "amb les seves febleses i els seus pecats és cridat a ser un màrtir, un que dona la vida i s'identifica amb Jesús".
Per a Puig, que ha anat desgranant tots els elements presents dins i fora de la sagristia de Ponent, el prevere "és un servidor de l'acció litúrgica, és l'home de la Paraula i l'Eucaristia que intercedeix en el Poble".
Les arestes cap al pinacle, construïdes amb pedra vermellosa de pòrfir, evoquen la sang de Jesucrist i dels màrtirs; les passeres de marbre blanc i les palmes expressen la vida eterna, la victòria de les persones sobre el martiri.
"Gaudí plasma tot això en la plàstica, en les pedres i les formes", ha afirmat Puig, "el pensament de Gaudí sobre el sacerdoci és d'una profunditat excepcional", afegia. El camí de l'altar, passant pel claustre, "és tot un programa de vida pels ministres del sacerdoci i per a tots els deixebles de Jesús".
La sagristia invisible, el nostre cor
Però, "què té a veure la Sagristia amb aquesta setmana dedicada a la Paraula de Déu?", es preguntava espontàniament el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. En l'acte a la Sagrada Família quedava palès com d'una manera artística es feia aquesta unió "entre sagristia, paraula i litúrgia, i com s'anaven integrant", ha confessat Omella.
Però, "la sagristia és o no és una preparació per viure el misteri?", continuava preguntant-se el cardenal. "Així ho he interpretat jo", exclamava. Sovint, ha afirmat Omella, "entrem dins la sagristia xerrant, o fumant inclús en temps que s'hi podia".
Omella ha reclamat aquesta consciència d'esperit, del ara i aquí, a través del record de santa Teresa de Jesús, que deia que abans d'entrar a la pregària s'havia de calmar la boja del nostre cap, la imaginació, les preocupacions, "que ens tanquen en nosaltres mateixos i no ens deixen acollir Déu". Per viure millor la litúrgia i escoltar millor la Paraula de Déu, ha reclamat Omella, "abans hem d'entrar en silenci a la sagristia invisible per acollir la paraula que transforma la vida".
La Setmana compta amb el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense i està promoguda per l'Abadia de Montserrat, l'Associació Bíblica de Catalunya, el Centre de Pastoral Litúrgica, l'Editorial Claret i Ràdio Estel-Catalunya Cristiana.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.