Servera: “Els nens d'avui en dia conviuen en la diversitat i veuen que no se li ha de tenir por”

(Direcció General d'Afers Religiosos) Laia Servera (Barcelona, 1980), llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull, treballa a l’informatiu infantil Info K de Televisió de Catalunya des dels inicis del programa, l’any 2001. Ara que també n’és la presentadora, parlem amb ella sobre la informació del fenomen religiós i què cal tenir en compte quan es dirigeix a nens i nenes.

Es pot explicar tot als infants o hi ha límits?
Nosaltres partim de la base que si el nen té curiositat o preocupació per algun tema se li ha de poder donar alguna resposta. Ara bé, això no vol dir que es pugui explicar tot: moltes imatges poden ser pertorbadores i fins i tot poden augmentar l'element traumàtic de la noticia. En canvi, comprendre la notícia té un efecte contrari: tranquil·litza.

I com es fa comprensible per als nens una notícia?
L'objectiu de l’Info K és sobretot aprendre però alhora participar de l'activitat sentint-la pròpia, sempre des del punt de vista del nen. Si el nen pregunta sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils o un tiroteig en un institut als Estats Units, cal donar resposta a les seves inquietuds, sense la necessitat d'avançar-nos. Cal que la resposta sigui concreta i contextualitzada perquè el nen tingui menys por del coneixement en general, i menys por del fet traumàtic en particular.

Com sabeu què genera curiositat a l'infant?
Potser hauríem de partir de la base que no hi ha coneixements predeterminats que interessin als nens. Hi ha nens molt curiosos i d’altres que no ho són tant. Així doncs, no partim de la base de què li interessa a ell sinó de com ho fem nosaltres per suscitar interès a tots els infants.

L’experiència deu ajudar a trobar temes d’interès.
Tenim molt feedback amb els infants: comentaris preguntes, crítiques... això ens és molt útil per determinar què pot suscitar més curiositat.
En tot cas, establim tres tipus de notícies: el primer grau de notícies inclou les que afecten directament als nens i nenes com, per exemple, la gira per Catalunya d’un circ. El segon nivell de notícies no són pròpiament per a nens però els pot afectar d'alguna manera, com per exemple la inauguració del parc més gran d'Europa a Girona. No és un parc només per nens, però els afecta en tant que el podran gaudir. El tercer nivell de notícies no són notícies de nens ni els afecta directament però creiem interessant tractar-les. Són un tipus de notícies que els infants fàcilment hi accedeixen en contextos poc protegits Per exemple, l'1 d'octubre o que Trump digui que Jerusalem és la capital d'Israel. Aquest tipus de notícies en va molt bé per explicar temes més generals. Òbviament, en aquests casos no cal ensenyar imatges violentes o traumàtiques però sí que es pot parlar d’una manera clara i responent les preguntes que ens fan els infants.

La temàtica religiosa es pot tractar en el nivell de proximitat a l’espectador?
Intentem anar al nivell més local possible: en el cas del Ramadà, per exemple, intentem entrevistar directament l'infant que estigui celebrant aquesta festa. Podríem també entrevistar els nens i nenes que no comparteixen la seva religió però que viuen el Ramadà del seu company. Després podem complementar aquesta notícia amb un reportatge sobre què és, per què es fa i com se celebra el Ramadà, complementant la visió del nen.

No només tracteu la diversitat religiosa sinó també teniu molt present que la població que mira el programa és diversa i, per tant, intenteu utilitzar un llenguatge molt inclusiu. No dieu que l’espectador potser té algun company musulmà, sinó que us dirigiu també als qui fan el dejuni de ramadà.
A nosaltres ens agrada molt sortir de la cultura majoritària per poder ensenyar que hi ha moltes maneres de viure el món. I que, per tant, els nens i nenes tinguin eines per distingir què és més cultural d’allò més essencial o més humà. D'aquesta manera creiem que, a part de donar una visió general, també facilitem que sàpiguen que es pot canviar, o com a mínim posar en dubte, allò que no els agradi.

Quina diferència hi ha entre els informatius per adults i l'Info K en el tracte amb l’espectador?
Nosaltres oferim un tracte més personal i proper, volem involucrar els nens. A vegades, hi ha notícies que els afecten directament i els adults mai ens aturem a demanar-los l’opinió. Per exemple, en el debat sobre si calia portar o no uniforme a l'escola, es va parlar amb pares, mestres, psicòlegs... però ningú va preguntar res als infants, que són els qui han de portar-lo! Què passa quan no se'ls hi pregunta? Doncs que se'ls col·loca en un rol passiu: ja no ho percebran com una cosa seva. Aquí hi ha un gran error perquè concebem l’infant com a ciutadà del futur i no com a ciutadà del present.

Creus que ara es té més en compte la veu dels infants?
Actualment, les societats han desenvolupat molts mecanismes de participació ciutadana i això pot crear l'aparença de que els infants també gaudeixen en major mesura d'aquesta democràcia. L'Ajuntament de Barcelona està començant a preguntar directament als nens i nenes com ha de ser la vorera dels carrers. Oi que s’ha de preguntar als avis o a les persones amb algun tipus de discapacitat? Doncs per què no s’hauria de preguntar també als nens? Són diferents grups amb diferents necessitats i tots han de participar igual. Els nens i nenes poden dir coses súper-interessants, però si no te'ls escoltes et pensaràs que no tenen res interessant a dir.

Sembla que Info K mostri una diversitat molt més àmplia que en els informatius d'adults.
No busquem equilibris en el gènere, ni en les cultures ni en les religions: en algunes escoles hi ha més diversitat que en d'altres. Tot just en alguns temes, com l'any nou xinès o el diccionari de les religions, hem buscat nens que ens poguessin parlar amb més propietat d’un tema concret. El que no volem fer és distorsionar la realitat: nosaltres anem a les escoles i ens trobem qui ens trobem.

La temàtica religiosa té el problema de representar el misteri i allò sagrat de manera intel·ligible pels qui ho desconeixen i alhora respectuosa pels qui s’hi identifiquen. Com es pot explicar als nens i nenes allò inefable?
Nosaltres creiem que el més important en qualsevol tema que tingui una part personal, és que ho expliqui algú que ho viu personalment i tingui la seva edat. Per exemple, el cas de les persones refugiades és una vivència tan personal i concreta i difícil d’imaginar per una persona de Catalunya que el més fàcil és que ho expliqui un noi o noia que ho estigui vivint actualment i ho expliqui per als nens d'aquí. Segurament, els exemples que utilitzarà seran molt més adequats.
D'altra banda, utilitzem molt grafisme, com es podrà veure en la peça sobre el diccionari de religions que emetrem properament. Combinem l'element gràfic per explicar molts símbols i l'element emocional explicat en boca dels propis infants.

Les religions estan presents en molts àmbits de la nostra societat i, per tant, poden aparèixer en notícies com la celebració de l'any nou xinès fins als atemptats de Barcelona i Cambrils. En aquest punt es corre el risc que les religions quedin com quelcom folklòric o violent. Com s’evita aquesta simplificació?
Ho hem d'explicar. Per exemple, durant els atemptats vam parlar de l'islam. En cap cas ho vam parlar com a prioritat: de fet estava gairebé al final del programa perquè té més relació perquè nosaltres l’hi atribuïm que no pas perquè existeixi una relació directa. La millor manera d'entendre què vol dir una cosa i què vol dir una altra és fer pedagogia. Si estem parlant d'islam cal saber què significa, quina és la seva base, què diu l'Alcorà, quantes persones musulmanes hi ha al món i sobretot què entenen els propis musulmans sobre la seva pròpia fe i sobre els fets que estem explicant.

I els infants ja ho poden entendre?
Tenim la sort que els nens i nenes conviuen amb l’islam: són musulmans o tenen companys musulmans a classe. Els nens d'avui en dia conviuen en la diversitat i veuen que no se li ha de tenir por. En aquest sentit, els nens i nenes juguen amb molt més avantatge que nosaltres.

La televisió és un bon mitjà per treballar l'aprofundiment espiritual i el creixement personal?
Qualsevol plataforma hauria de servir per treballar el creixement personal. Estaria molt bé que tot allò que féssim ens ajudés a seguir creixent com a persones. Fa poques setmanes es va emetre el documental sobre Pere Casaldàliga en prime time, un home que parlava sobre la religió i sobre la vida en general, perquè parlar de religió és parlar de vida en general. Em va semblar interessantíssim! Vaig aprendre molt escoltant-lo. Ell és una persona molt treballada interiorment i parlava de religió però en el fons parlava de la vida, perquè parlava de drets socials, de política, de solidaritat, d'economia, de valors... parlava d'un munt de coses! De fet, grans documentals potser no parlen de religió però tenen el component religiós de fons.