(Víctor Rodríguez –CR) Poc s’ho deuria imaginar el capellà Bartomeu Domenge (1874-1917) que aquelles manacorines inspirades per la Santa Missió i que l’any 1907 passarien a conformar la congregació de Serventes de la Santa Família, seixanta dos anys més tard esdevindrien filles de Sant Benet.
I és amb motiu del 50è aniversari d’aquesta transformació que neix el llibre Ses Corioses. Un treball fruit de mesos d’investigació i recopilació d’informació que testimonia la vida –i també la mort– d’una congregació de monges de dret diocesà conegudes popularment per l’apel·latiu popular de la família dels fundadors, Bartomeu Domenge i la seva germana Maria Antònia, primera superiora de la congregació.
La religiositat femenina al Manacor de principis del segle passat per una banda, la congregació de la Santa Família i el pas a Benedictines en els anys del Concili Vaticà II i finalment, una darrera part més vivencial però no menys històrica, són els tres grans eixos del llibre. En el darrer capítol pren especial interès l’entrevista a Margalida Antònia Lliteras, l’última monja mallorquina que va ser també Serventa de la Santa Família i que és, doncs, història viva de la congregació.
El llibre és una publicació de més de 250 planes del Servei d’Arxiu de la Federació Catalana de Monges Benedictines (SAF) editat i coordinat per la benedictina Coloma Boada, l’arxivera del SAF Irene Brugués i Pere Fullana, professor especialista en història social i religiosa juntament amb la col·laboració de vàries persones que han fet possible els diferents capítols d’aquesta monografia.
El nou monestir a les afores Manacor
Els autors donen testimoni tant dels orígens com del canvi que comporta el pas a benedictines d’una petita congregació mallorquina que mai surt de Manacor ni compta amb més d’una casa. Després d’un llarg discerniment i atretes per la litúrgia benedictina, les Serventes –sempre guiades per les seves futures germanes catalanes– incorporen els trets més significatius de la regla de Sant Benet, un pas que es fa palès en la construcció del nou monestir a les afores Manacor. Enrere queda la seva ubicació al centre de Manacor, l’escola o la propagació de la devoció a les capelletes de la Sagrada Família que impulsen aquestes religioses. Un camí que no és fàcil d’emprendre pel gran canvi que comporta en la vida diària d’aquestes religioses.
El monestir de la Santa família de Manacor, autònom i plenament benedictí, entra a formar part de la Federació Catalana de Monges Benedictines. Fins que el 2016 i fruit de l’escassetat de religioses, es fusiona amb el monestir de Sant Benet de Montserrat, esdevenint una sola comunitat repartida ara en dues cases.
El llibre, editat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, es pot encarregar al correu saf.mbc@gmail.com i en breu es podrà adquirir als monestirs de la Santa Família de Manacor, Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i Sant Benet de Montserrat.
En un món en constant transformació, la vida religiosa, com s’ha demostrat, no n’està al marge. El Servei d’Arxiu de la Federació Catalana de Monges benedictines també evolucionarà properament cap a l’Àmbit Cultural de Benedictines. Aquesta entitat unirà l’acció cultural i patrimonial d’unes monges que han marcat i volen seguir marcant la història religiosa del nostre país.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.