(Servei Jesuïta a Migrants) El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) mostra la seva indignació davant la pràctica del Govern espanyol de repatriar ciutadans d'origen subsaharià de països tercers al país maurità, especialment a persones malianes, a causa del conflicte bèl·lic que hi ha a Mali des del 2012. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, ACNUR, ha mostrat la seva preocupació (en un document del passat mes de juliol) davant la repatriació de ciutadans malians a les regions i comarques del nord i centre del país amb un conflicte bèl·lic encara obert i on la situació humanitària i de seguretat s'ha deteriorat durant els darrers anys. La pràctica de repatriació s'agreuja més encara si es fa a través d'un tercer país com Mauritània, on segons diferents organitzacions de la societat civil no es garanteixen els drets humans, el que suposaria una forma de “devolució indirecta”.
El Defensor del Pueblo mitjançant el Mecanisme Nacional de prevenció de la tortura (MNP), ha documentat dos casos especialment preocupants de repatriacions a Mauritània des dels CIE (Centre d’Internament d’estrangers) de les Illes Canàries. El 19 de setembre passat 17 persones, totes elles no mauritanes, van ser repatriades en un vol de Frontex que va partir de l'aeroport de Tenerife Nord cap a la ciutat mauritana de Nouadhibou. Encara més greu va ser el vol que va tenir lloc el passat 20 de gener amb 46 persones a bord amb recorregut Las Palmas de Gran Canària-Nouadhibou. Del total de persones expulsades, la gran majoria procedien de Mali (34), a més del Senegal (4) i Costa d'Ivori (1). Segons ACNUR, aquestes pràctiques de devolució a les regions i comarques del nord i centre de Mali són contràries al principi de no-retorn forçat de persones malianes, que serien susceptibles de necessitat de protecció internacional segons la Convenció de l'Organització d'Unitat Africana de 1969 que ratifica els criteris d’asil de la Convenció de Ginebra de 1951. Un tercer vol al juny de 2019 entre Tenerife Nord i Nouadhibou també ha estat identificat pel Defensor del Pueblo. En aquest cas, les devolucions de senegalesos es van executar a Mauritània tot i no haver comprovat que les persones repatriades havien estat efectivament en territori maurità.
En virtut de l'acord bilateral entre el Regne d'Espanya i la República Islàmica de Mauritània en matèria d'immigració de l'any 2003, aquesta devolució de nacionals de tercers països està emparada (per l'article IX, a) però és preocupant que es dugui a terme sobre la simple presumpció d'haver transitat pel seu territori.
La República Islàmica de Mauritània és un país on no es respecten els drets humans, segons assenyalen organitzacions com Amnistia Internacional. Els activistes i defensors de drets humans han estat perseguits, atacats, jutjats i empresonats. La llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica està restringida, i la tortura i maltractaments sota custòdia han estat habituals. La població harratin i afromauritana pateix discriminació sistemàtica i encara segueixen persistint pràctiques esclavistes. Aquesta successió de violacions de drets civils, fa encara més preocupant que el Govern espanyol repatriï nacionals de Mali amb necessitats de protecció internacional a un país com Mauritània.
El SJM insta a investigar les expulsions ja efectuades i a acabar amb aquesta pràctica contrària al dret internacional.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.