Les sèries de televisió també poden comunicar l’experiència religiosa

(Fundació Claret) “Si com cristians volem comunicar una experiència religiosa, les sèries de televisió ens obren un àmbit de treball”. Aquesta és una de les conclusions del XXè Simposi Claret que s’ha celebrat aquest dissabte sobre la presència del fet religiós en les sèries de televisió. El president de la Fundació Claret, el claretià Màxim Muñoz, ha destacat al final de la sessió la necessitat que de des l’entorn de l’Església es plantegi oferir “projectes audiovisuals interessants amb els que és possible arribar al gran públic”. Per exemple, “vinculats a grans personatges que tenen molt a dir i a enriquir sobre el fet humà i el sentit de la vida i sobre com viure d’una manera esperançada”. És un repte que “no és fàcil i que requereix recursos i generar aliances”.

El Simposi “La religió de les sèries” que s’ha celebrat a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret de Barcelona, també ha posat de manifest que “hi ha sèries que tracten molt bé i amb molta qualitat el fet religiós” i que cal demanar “qualitat i responsabilitat per la influència que tenen les sèries”. Segons Màxim Muñoz, això també passa per “normalitzar la presència del fet religiós”.

El Simposi, organitzat per la Fundació Claret amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, ha analitzat la influència que tenen les sèries en els models i valors socials i com es planteja el tema religiós en aquest àmbit.

La gran responsabilitat dels productors d’audiovisuals

Lluís M. Güell, reconegut productor i director de sèries de gran difusió com Ventdelplà, Ermessenda, Les veus del Pamano, o Amar en tiempos revueltos, ha reivindicat la qualitat en els productes audiovisuals en la intervenció principal del Simposi. Güell ha explicat que els darrers anys s’ha ampliat el “camp cultural de l’anomenat conflicte dramàtic” que conté tota ficció. Però això, ha significat en molts casos que “els valors humans i religiosos hagin quedat oblidats o tractats de forma gratuïta, superficial”.

El centre del problema està en la qualitat i no en la llibertat: “Quan diem que la ficció pot parlar de tot, tenim l’enorme responsabilitat de parlar-ne bé, de ser mereixedors d’aquesta llibertat temàtica”. En canvi, “sovint el que veiem en sèries de consum intern són plantejaments gratuïts, que també són gratuïts en el plantejament dels valors humans i religiosos dels continguts i personatges. Quan plantegem gratuïtament aquests valors estem manipulant la veritat i els sentiments humans”.

Segons Güell, “el problema no és de què parlem, sinó de com ho fem” i “quan els conflictes, els sentiments dels personatges i la seva identitat estan ben descrits, amb tota la complexitat humana, és quan tractem l’espectador de manera intel·ligent i sensible i desapareix l’adoctrinament i la manipulació”. Per això ha defensat que els responsables dels productes audiovisuals “hem de ser conscients de la gran responsabilitat que tenim” i “no podem oblidar el tractament dels valors religiosos i socials”. “Ho hem de fer bé per respecte l’espectador” i “més encara quan els pressupostos surten de fons públics”, ha assegurat.

Güell ha tancat la intervenció amb dos exemples en els que s’ha volgut fer realitat aquest plantejament, com la minisèrie sobre el bisbe claretià Pere Casaldàliga o un projecte en el que hi participa TV3 i TVE sobre Jacint Verdaguer.

Propostes d’actuació

Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i president de la Fundació Joan Maragall, ha presentat una comunicació amb l’anàlisi d’algunes sèries de referència amb presència del fet religiós. S’ha centrat en produccions com The Young Pope, Broken, Algo que creer, Greenleaf o Grantchester. Ha destacat com “el món anglosaxó té un tractament del fet religiós molt més acurat” i que “de les quaranta o cinquanta sèries de referència de cada temporada en les plataformes digitals, sempre n’hi ha quatre o cinc que plantegen el fet religiós i el tracten amb molta dignitat”.

Carbonell ha proposat alguns elements estratègics per la presència del fet religiós en les sèries de televisió. Primer “l’Església ha de tenir un canvi d’actitud i assumir que el futur del cristianisme també passa pel món audiovisual”. Alhora, ha d’entendre que “és més important la producció de continguts que les plataformes”. Per tant, l’Església no ha d’estar tant preocupada en tenir grans mitjans de comunicació sinó entendre que “amb bons continguts trobarem plataformes de difusió”.

També s’ha d’assumir que “els continguts audiovisuals són cars, i fer-los bé és encara més car”. Algunes de les grans sèries tenen pressupostos milionaris i si l’Església vol entrar en aquest món ho ha de fer amb aliances amb altres actors. Finalment, l’Església s’ha de plantejar quin continguts vol transmetre i com a exemple ha proposat el relat dels sants i personatges de l’Església que són referents.

Sèries, adolescents i educació

El Simposi s’ha completat amb una taula rodona moderada pel periodista i director d’Animaset Jordi Roigé i el debat amb el públic assistent.

Cristina Muñoz, cap de Documentals de TV3, ha destacat que l’elecció dels productes audiovisuals sempre té com a referent l’audiència que esperen tenir. Però ha assegurat que “a TV3 no s’ha rebutjat un projecte per la seva temàtica religiosa”. El problema és que normalment no arriben propostes en aquest àmbit: “És important que es presentin aquests projectes perquè es puguin avaluar i el primer que necessitem és que es presentin bons projectes que tractin el tema religiós”.

Valentí Feixas, doctor en Educació i professor de la Facultat de Psicologia i Educació Blanquerna, ha certificat l’impacte de les sèries en el món adolescent i juvenil. Per aquesta gran influència, ha demanat que “s’introdueixi en l’ensenyament i a la universitat l’aprenentatge per consumir aquests productes; no com consumidors sinó com a ciutadans”.

María-José Masanet, investigadora sobre sèries i joves i adolescents, ha reconegut que “en les sèries d’adolescents la presència de la religió és molt minoritària” i ha destacat el pes de les emocions en el relat que generen. També ha explicat que “si bé les sèries són generadores de realitat, també s’alimenten de la realitat” i ha posat com exemple algunes sèries que la reacció dels seus fan i seguidors “han aconseguit canviar-ne el relat”.

Aquest és el XXè Simposi que organitza la Fundació Claret dedicada, entre altres objectius, a promoure la reflexió sobre la comunicació de la fe cristiana en la societat i la cultura actual. L'any passat el Simposi es va centrar en la visió que ofereixen del cristianisme els relats mediàtics.

En aquesta edició hi ha assistit, entre altres, el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell; el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Enric Puig; el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig; el provincial dels Missioner Claretians, Ricard Costa-Jussà; i l’expresident del Parlament, Joan Rigol.