(Ramon Bassas - CR) Fa una quinzena d’anys, més o menys, hi va haver una moda de fer blogs. Alguns han resistit el pas del temps, i de les modes, tot sigui dit. Aleshores molts vam descobrir en Sergi d’Assís, un jove monjo de Montserrat que no tenia manies en l’ús del que aleshores en dèiem “noves tecnologies” i el seu llenguatge associat. Era —i és— singular, vaja. “M'agrada que sigui un espai obert a creients i també a persones que no se senten creients o que estan en recerca”, em confessa. “Per això miro de fer servir un llenguatge que no sigui molt ‘eclesiàstic’, és a dir, només per gent molt posada dintre l'Església”. I com va?, li pregunto. “Veig que, a més de creients, hi entren altres persones i això m'agrada”. I a Catalunya Religió li agrada tant que també el compta entre els seus col·laboradors d’opinió.
Tot i que en Sergi té un amplíssim repertori de cant litúrgic a l’abast, recomana per aquest estiu recomana "Vos sos el Dios de los pobres", del nicaragüenc Carlos Mejía Godoy. Per què? “Perquè ens parla d'un Déu proper, que es fa un de nosaltres, que ens parla i ens interpel·la a través dels més pobres”. El tema va ser inclòs al disc “Misa Campesina Nicaragüense”, al 1975, influït per l’ambient que portà a la revolució sandinista i, sobretot, per la teologia de l’alliberament, que comptà amb l’ajuda d’Ernesto Cardenal. Fa de cant d’entrada. “És una cançó nascuda en un context molt concret” —explica en Sergi— “però la crida de Déu a través dels més pobres és evangèlica i continua ben viva!”. I et sembla que ens diu alguna cosa encara avui? “En un món tan mal repartit, on compta tant si has nascut en un lloc o en un altre, no podem girar l'esquena als pobles més empobrits —respon— Déu ens diu alguna cosa a través d'ells”.
En Sergi d'Assís té la responsabilitat de ser l’hostatger de l’Abadia de Montserrat, conjuntament amb tres monjos més. —Faràs vacances?— faig. “Tinc previst descansar un cap de setmana a l'agost, però els mesos d'estiu estic ocupat organitzant recessos i fent acompanyaments espirituals especialment a gent d'altres països” —diu— “Prefereixo descansar a la primavera i tardor, quan l'activitat a l'hostatgeria ho facilita”. Cert, a Montserrat ara estan de temporada alta.
Aquí, de música no te’n falta,oi? “Des de petit m'ha agradat cantar, i de fet la majoria de pregàries que fem amb la comunitat són cantades —reconeix— no em puc imaginar la meva vida sense la música”.
Tornem al seu blog, que podem seguir també a Catalunya Religió. “Agraeixo de ser-hi, prquè, més enllà de la temàtica i llenguatge que utilitzo, ho faig com a cristià i des de la consciència que la vida de fe és el més important de la meva vida. Penso que Catalunya Religió ha sabut convertir-se en un espai en el qual persones de diverses sensibilitats en l'Església s'hi poden trobar còmodes. I això és un do que val la pena preservar. Que per molts anys!”. En vida teva, Sergi.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.