"Sento molta vergonya del que Europa està fent"

(Fundació Pere Tarrés) "Dinàmiques de cura de la persona mediadora: supervisió i intervisió" va ser el títol de la sessió pràctica per a professionals que Alberto Olalde, mediador i professor de Treball Social de la Universitat del País Basc - EHU, va conduir a la Facultat d'Educació Social i Treball social Pere Tarrés - URL el passat maig. Des de la Fundació Pere Tarrés hem volgut entrevistar-lo per conèixer més a fons la relació entre la mediació i les professions socials.

D'on ve la seva inquietud per la mediació i la justícia restaurativa?

Era estudiant de criminologia en l'Institut Basc de Criminologia de la Universitat del País Basc i em sentia contínuament interpel•lat per les paraules d'Antonio Beristain i la seva mirada a les necessitats reparatòries de les víctimes.

Mentre estudiava, treballava en un Centre de Menors i vaig començar a posar la mirada en les víctimes. En pocs mesos, després d'un treball psicoeducatiu amb les menors, va arribar la primera trobada entre una menor victimària i els pares de la víctima, on la primera va demanar disculpes i va mostrar el seu pesar pel que havia passat (una pallissa al pati del col•legi) mostrant amb rotunditat que tornaria a fer mal a la víctima si la tornés a veure. Era 1999 i en aquell moment vaig començar el camí d'estudiar la justícia restaurativa amb molt compromís personal, sentia que allò donava sentit a la meva feina.

Per què creu que l'àmbit restauratiu és necessari en l'Educació Social i el Treball Social?

Treballem prop de situacions complexes de marginació i exclusió, els processos de victimització i les conductes delinqüencials no ens són alienes. Integrar una mirada restaurativa quan treballem amb aquests col•lectius pot satisfer importants necessitats, així com pensar en un major benestar social i psicològic. Els actes delictius fan mal a persones víctimes i victimarias, una mirada inclusiva a la seva atenció socioeducativa ens donarà millors resultats en la seva integració i resocialització.

Què pot aportar la justícia restaurativa en les professions socials, com l'Educació Social i el Treball Social?

Des de les professions socials ampliem la mirada, trenquem aquestes mirades unidireccionals, o treballem amb la víctima o treballem amb la persona victimària. Els actes delictius també fan mal a les persones victimarias i podem ajudar-los, a través de processos de responsabilització de fer-se càrrec de les conseqüències del dany ocasionat, però també d'una presa de consciència més gran sobre les causes originàries. Quan aquestes causes són d'origen social, els processos restauratius poden incloure mesures complementàries en l'àmbit de la intervenció socioeducativa. M'explico, si un pare respon amb violència a les contínues faltes de respecte del seu fill, un de les conseqüències del resultat restauratiu pot ser acudir a determinats espais socials de formació on adquirir majors habilitats com a pare. És un exemple, simple, però que permet veure que els i les professionals del treball social i l'educació poden integrar-se en els processos restauratius. Vegeu per exemple en l'àmbit de la violència intrafamiliar, en el context neozelandès, la presència del treball social en els processos restauratius.

Què poden aportar les professions socials (ES, TS) a la justícia restaurativa?

Les professions socials aportem la nostra mirada àmplia, la nostra mirada complexa, multidisciplinar i profundament social, que posa accent en els processos comunitaris i de vinculació social a la ciutadania. En treball social ens agraden les perspectives narratives, on les persones són capaces de construir noves narracions sobre el que viuen i pateixen. La nostra perspectiva empoderadora i enfortidora és també una gran aportació.

La universitat, on exerceixes docència, és un dels punts en què els joves es construeixen la idea del món com a lloc de relació amb els altres. Com creus que hauria de ser l'ensenyament de les pràctiques restauratives a l'aula?

Els espais de convivència són nínxols de conflictes, els necessitem per créixer com a individus i també socialment. A vegades veig conflictes amb l'alumnat quan s'intercanvien els seus treballs o tasques personals i algú decideix copiar. També comencen a aparèixer conflictes entre alumnat i professorat fruit de caduques estructures autoritàries. Les institucions universitàries poden ser més democràtiques si obren els seus conflictes a l'abordatge mutu i pacífic de les seves protagonistes, la reparació, la reponsabilización i deixar en un segon pla la imposició de codis disciplinaris basats en lògiques jurídic penals.

Has participat en trobades restauratius entre víctimes i ofensors en delictes de terrorisme d'ETA. Com valores aquestes trobades?

De manera formidable, amb entusiasme, i també molta humilitat. Vaig ser cridat per facilitar algunes trobades restauratives, i van ser ells, els participants que m'ho van ensenyar tot. Malauradament alguns governs no tenen capacitat per les mirades restauratives, potser, a vegades, són empesos per sentiments de venjança. No són una panacea per al complex camí de pacificació a la societat basca, però sí que tenen la força de contribuir a transformar situacions microsocials de gran impacte humà. El temps transcorregut des que van ocórrer, més de 5 anys, ens ha demostrat que l'impacte en les víctimes va ser molt positiu.

Què ens cal com a societat per a potenciar la reinserció i rehabilitació dels presos?

Democratitzar les presons, obrir-les a la societat, permetre que es compleixin les lleis que busquen la seva resocialització amb programes seriosos i educativament competents. Sóc pessimista, la presó fa temps que va deixar de complir la seva comesa i continua ancorada en la imposició de càstig, on la seguretat preval, sobretot. Són llocs, en algunes ocasions, inhumans. En tot cas, hi ha llum al túnel, atès que hi ha unes poques i petites experiències reeixides d'eficaços tractaments, sobretot quan es treballa amb compromís i implicació. La justícia restaurativa acabarà arribant a les mateixes, i la mirada a la reparació a les víctimes haurà es integrada en aquest treball.

Com creus que es pot transformar el model actual de justícia social?

Sense redistribuir més i millor la riquesa i els recursos que genera la societat, no podrem fer grans coses. Sento molta vergonya del que Europa està fent amb les poblacions de persones refugiades. Són temps tremolosos per als drets socials. Les rendes universals de garantia d'ingressos poden ser bons motors de transformació.

Com t'agradaria que fos el model de justícia al nostre país d'aquí a 20 anys?

M'agradaria que la ciutadania trobés un sistema multiportes, amb diferents opcions de triar com volen que el seu conflicte sigui penal o no, es resolgui, sense que aquestes portes o camins siguin incompatibles entre si. Vull dir que en l'àmbit penal, per exemple, les necessàries sentències judicials estableixen veritats jurídiques importants, però després d'elles, el dolor i odi de moltes víctimes de delictes greus, pot ser abordat mitjançant el diàleg interpersonal que sempre cal oferir-lo. Espero que les lleis penals puguin donar un major pes a la justícia restaurativa.

Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés - URL

La Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull van posar en marxa una Càtedra de Justícia Social i Restaurativa per promoure una justícia que pensi en reparar i no a castigar. "Cal repensar el model de justícia tradicional, hi ha altres fórmules per poder solucionar els conflictes", explica la directora de la Càtedra, Esther Giménez-Salinas, catedràtica emèrita de dret penal i criminologia de la URL.

L'Estat espanyol té unes 60.000 persones privades de llibertat i Catalunya unes 10.000, un 32% superior a la mitjana de persones preses a Europa. "L'aplicació de la pena de llibertat no té relació amb l'activitat delictiva d'un país, té a veure amb la política criminal" afirma Esther Giménez-Salinas. La catedràtica emèrita de Dret Penal i Criminologia defensa que "un delicte ha de tenir conseqüència però que aquesta no té per què ser la privació de la llibertat, sinó que tota la comunitat té la responsabilitat de contribuir a reparar el dany". I és que l'objectiu principal de la Càtedra és promoure un model de justícia que emfatitzi una visió reparadora ja que la resposta al fet delictiu no pot ser únicament sancionadora, sinó que ha de poder reparar el dany causat.