"Una sentència dolorosa pels demandants i la societat civil"

(CR) Aquest dijous es va fer pública la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans en relació a les devolucions sumàries, popularment conegudes com “devolucions en calent”. La sentència no legitima aquestes expulsions de migrants, però obre la porta a nous elements que les justifiquin. Elements com l’entrada en grup o l’acusació d’haver emprat la violència per entrar a l’Estat Espanyol seran suficients per avalar l’expulsió sense garantir l’assistència lletrada, traducció o l’accés a sol·licitar asil.

Diverses organitzacions en defensa dels drets de les persones migrades han denunciat que aquesta sentència representa un retrocés en qüestió de drets.

COMUNICADO Valoración de la sentencia de TEDH: una decisión dolorosa y preocupante para los que defendemos los DDHH en frontera, que no legitima las devoluciones sumarias en su totalidad al ser un caso concreto. #devolucionesencaliente

abrimos hilohttps://t.co/lzJn8bEXck

— SJM España (@migrantes_sj) February 14, 2020

A continuació reproduïm la valoració de la sentència per part del Servei Jesuïta a Migrants:

La Gran Sala el TEDH ha desestimat la demanda de N.D. i N.T. contra l'Estat Espanyol. El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) assenyala que la sentència és dolorosa per als demandants i per a les entitats de la societat civil que defensen les garanties dels drets humans en els procediments de control de fronteres. Però seria un error pensar que legitima el procediment del "rebuig en frontera", és a dir, de les devolucions sumàries o "en calent".

La sentència conté elements doctrinals molt importants: en primer lloc, deslegitima el concepte operatiu de frontera que utilitza el Ministeri de l'Interior. La sentència reconeix que els demandants havien entrat en territori espanyol i que estaven sota la jurisdicció espanyola, per la qual cosa se'ls havia d'aplicar l'ordenament jurídic espanyol i el de la Unió Europea, també pel que fa als seus drets humans. Així, amb caràcter general, les autoritats espanyoles no poden pretendre que els que han saltat la tanca sense passar la línia de contenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat no hagin entrat a Espanya. I no hi pot haver una norma que reguli el rebuig en frontera sobre aquesta pressuposició.

En segon lloc, el TEDH reconeix que tot procediment d'expulsió, devolució, inadmissió d'entrada o rebuig en frontera, ha de respectar unes garanties mínimes: identificar la persona, conèixer les seves circumstàncies personals, donar-li la possibilitat de sol·licitar protecció i de recórrer la decisió de treure'ls forçosament del territori, posant a la seva disposició serveis de defensa lletrada i d'interpretació. Quan es torna, rebutja, expulsa ... a diverses persones en grup (no exigeix ​​un nombre mínim ni que tinguin característiques comunes), es produeix una expulsió col·lectiva, contrària a l'ordenament europeu de DDHH No hi pot haver una norma que reguli un procediment en què es desconegui el tractament personalitzat dels casos.

És cert que el TEDH admet dues excepcions a les garanties de comptar amb un procediment personalitzat: quan un individu no coopera activament en les tasques d'identificació, i quan els que han travessat la frontera il·legalment fora dels passos fronterers s'han aprofitat de l'efecte de la massa i de l'ús de la violència. Són casos en què després no podrien exigir l'aplicació de garanties perfectament vàlides amb caràcter general.

Hi ha un aspecte molt preocupant de la sentència. El Tribunal desestima l'al·legació que s'hagi produït una expulsió col·lectiva ja que els demandants no proven la impossibilitat d'accedir a l'Oficina d'Asil i Refugi de el lloc fronterer de Beni Enzar ni de sol·licitar asil a l'ambaixada d'Espanya o en algun dels consolats. El SJM és testimoni de que les persones subsaharianes mai han pogut passar els llocs de control fronterer marroquins per arribar a l'Oficina d'Asil i Refugi a Beni Enzar: les forces de seguretat marroquines els mantenen lluny de la frontera usant la força. És més, en l'últim any i mig han crescut les dificultats d'accés per a persones amb perfils que abans sí podien arribar a l'OAR: sirianes, palestines, iraquianes. L'accés sempre ha estat difícil per a les persones iemenites i egípcies: només tenen accés expedit les marroquines i, usant documentació aliena, les algerianes i tunisianes. Tampoc és cert que es pugui sol·licitar protecció internacional a l'ambaixada i en els consolats d'Espanya. La manca d'un reglament que desenvolupi la llei d'asil de 2009 buida de contingut la previsió legal.

SJM, dins de la Xarxa Migrants amb Drets, seguirà treballant per aconseguir la derogació de la disposició addicional desena de la llei d'estrangeria, que pretén donar un vernís de legalitat a les devolucions sumàries. Al novembre de 2018 una representació de l'aliança intraeclesial compareixia a la Comissió d'Interior de Congrés dels Diputats per presentar la seva oposició a aquestes pràctiques en frontera.