El sensellarisme femení és doblement vulnerable

(Càritas de Terrassa) La mirada fixa de Sara, una dona sense llar de 41 anys, és la que treu el cap, al costat del lema "Posa-hi cara", als cartells dissenyats per a la Jornada de Persones Sense Llar que se celebra el 27 d’octubre amb l’objectiu de impulsar a tota la ciutadania la presa de consciència sobre la realitat d’exclusió social extrema d’aquestes persones. Una situació que, lluny de remetre, s’ha agreujat en els últims anys i que té les seves arrels en un model socioeconòmic generador de descart i expulsions que té el seu major impacte en les persones sense llar. En triar com a imatge de la campanya d’aquest any un rostre femení es vol destacar com el problema del sensellarisme afecta doblement a les dones, que al costat d’una menor visibilitat al carrer, són molt més vulnerables a patir agressions i situacions de violència.

40.000 persones sense llar i gairebé 60.000 desnonaments

"Em vaig quedar sense feina, el banc em va desnonar i ara viu al carrer. El pitjor és que sembla que deixes d’existir. Va arribar un moment en què no m’importava res". Aquestes paraules de la Sara posen veu a l’experiència de desarrelament que viuen més de 40.000 persones que segueixen estant en situació de sense llar a tot el territori espanyol. A aquestes s’afegeixen les milers de famílies afectades per algun dels 59.671 desnonaments que es van realitzar el 2018 a tot Espanya, un 62,5% d’ells com a conseqüència dels llançaments derivats de la Llei d’Arrendaments Urbans i un altre 31,7% derivats d’execucions hipotecàries.

Aquesta situació de greu vulnerabilitat a la qual està subjecte el dret a l’habitatge al nostre país ve rubricat també per les dades de la VIII Informe FOESSA presentat el juny passat, on s’apunta que gairebé 800.000 llars i 2,1 milions de persones pateixen situacions de gran precarietat en l’habitatge. Amb aquest preocupant diagnòstic social de fons, les organitzacions promotores de la jornada -caritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió residencial ia favor de les Persones Sense Llar de Bilbao) – urgeixen a tota la societat a “posar cara al sensellarisme” per prendre consciència del veritable ALANÇ d’aquesta sagnant realitat social.

Aquest és el missatge sobre el qual es vol incidir a través del lema amb el qual convoca el Dia de Persones sense Llar d’enguany: "Posa cara al sensellarisme, ¡digues prou! Ningú sense llar és possible".

La importància de la prevenció

A més de denunciar i qüestionar l’actual model socioeconòmic que genera tantes situacions de descartament, i que té el seu major impacte en les persones sense llar, les organitzacions que convoquen aquesta Jornada posen el focus en la importància de la prevenció com a part de la solució d’aquest problema, tant a través de propostes que permetin anticipar-se a la pèrdua de la llar, com de mesures polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge.

De forma concreta, es reclama l’articulació de mesures com la prevenció de les situacions de pèrdua d’habitatge, els protocols d’actuació a la sortida dels recursos socials per a aquestes persones, destinats a prevenir situacions de major exclusió residencial i un sistema de garantia d’ingressos mínims i suficients, d’àmbit estatal, per a que tota persona en situació de pobresa tingui dret a un ingrés mínim que li faciliti afrontar aquesta situació de precarietat i avançar en processos d’inclusió.

Com afirma Enrique Domínguez, responsable de Persones Sense Llar de Càritas, "partim de la base que les situacions de desigualtat i exclusió no són inevitables, i es poden combatre des de dins de la societat, posant a les persones al centre". Per a això, subratlla, "és imprescindible entendre que parlem de situacions que viuen persones concretes, amb rostre, nom i cognoms. Hem de mirar el sensellarisme de front, visibilitzar, posar-li cara. Hem de seguir dient prou!".

"És urgent reclamar, des de la indignació que ens produeix que hi hagi milers de persones i famílies sense llar amb els seus drets vulnerats, que hi hagi una aposta rotunda de la societat i les polítiques públiques i Administracions per modificar aquestes situacions", afegeix Domínguez.

Una situació que es deteriora

Les dificultats d’accés a un habitatge digne s’han agreujat en els últims anys. Com assenyalen les entitats promotores del Dia de Persones Sense Llar amb dades aportades per FOESSA en el seu últim informe, 10 anys després del començament de la crisi econòmica i 4 després del seu punt d’inflexió en 2013, les persones en situació d’exclusió social s’han incrementat un 12% més, mentre un 40% a la població que pateix exclusió social severa. En aquest mateix informe s’indica que gairebé 800.000 llars i 2,1 milions de persones pateixen situacions d’inseguretat en l’habitatge.

A l’agreujament d’aquesta situació contribueix el fet que l’habitatge de lloguer social suposi un instrument residual en la política d’habitatge espanyola. Encara que no es disposa de dades exactes sobre el nombre, la majoria dels estudis estimen que el parc social existent a data d’avui només representa entre l’1% i el 2,5% del total d’habitatges principals.

Crida a l’acció

Al costat de la diagnosi del problema i la denúncia dels efectes que la manca d’habitatge suposa per a centenars de milers de persones a Espanya, doni la Campanya de Persones Sense Llar es llança una crida a l’acció individual i col·lectiva per revertir aquesta realitat.
De forma concreta, es fan aquestes quatre propostes. A tota la ciutadania, per alliberar-nos de prejudicis i pors, i aproximar-nos a la realitat del sensellarisme, sobretot a les persones que el pateixen, entenent la seva situació com una vulneració de drets humans i de dignitat que té solució. A les entitats socials els convoca a impulsar espais de coordinació i treball en xarxa, de cara a avançar en respostes adequades i eficaces a situacions de prevenció del sensellarisme de les persones amb les que treballem. Als mitjans de comunicació, perquè liderin una informació sensible i no estereotipada de la realitat de les persones en situació de sense llar, on s’incorpori el discurs i narrativa de les pròpies persones afectades pel fenomen dels sense llar. En darrera instànica a les administracions públiques, per a articular sense demores unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme reals, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos necessaris per a això, promovent la creació d’un parc d’habitatge públic de lloguer social adequat i facilitant l’accés a les persones en situació de major vulnerabilitat residencial.