Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Universitat Abat Oliba CEU) Per entendre la pobresa i actuar eficaçment sobre les seves causes cal aplicar necessàriament la perspectiva de gènere. Si no es fa així, es corre el risc d'adoptar una visió merament descriptiva del problema i incórrer en polítiques públiques que no actuen sobre un factor principal de la pobresa de les nostres societats.  

"Homes i dones pateixen de manera diferent la pobresa. El gènere és un factor que incideix en la pobresa, com l'edat, l'ètnia o l'origen geogràfic", assenyala la directora de la Càtedra d'Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba CEU, Carmen Parra

Per això, és important estudiar la pobresa com quelcom connectat a la noció de gènere. I de manera especial en l'adopció de polítiques públiques, ja que, si es defuig aquesta visió, "es concep i es mesura malament el fenomen". Si la inversió pública no té en compte el factor del gènere, corre el risc “d'atemptar contra l'equitat" i contribuir "a perpetuar la pobresa". 

En el discurs de Parra, igualtat i acció contra la pobresa apareixen com a vectors estretament interrelacionats. Així, des del seu punt de vista, és possible distingir aspectes de les polítiques de gènere que tenen importància estratègica des del punt de vista de la superació de la pobresa: la conciliació, l'apoderament, l'autonomia econòmica, els drets sexuals o la participació de les dones en l'esfera sociolaboral. 

No obstant això, des de les instàncies polítiques no sempre s'ha incorporat aquesta visió. Sense anar més lluny, "l'estratègia Europa 2020 desenvolupada a la Unió Europea no ha tingut present un diagnòstic de gènere", observa Parra. Malgrat això, sí que s'ha iniciat un "estudi exhaustiu sobre la pobresa, connectant el gènere amb altres categories de desigualtat, i posant l'accent en grups de dones més vulnerables", concedeix aquesta experta. 

D'altra banda, Carmen Parra, també al·ludeix a “l’escassa capacitat" que han demostrat els estudis de gènere per "formular propostes respecte del disseny de polítiques. Una realitat a la qual s'uneix "la feblesa institucional" de la dona, la qual cosa dificulta la consolidació i continuïtat d'aquestes polítiques.  

Entre els reptes a curt termini que assenyala aquesta especialista està la vinculació de les polítiques de creixement econòmic amb les polítiques d'ocupació i igualtat de gènere, l'avaluació dels programes contra la pobresa des del punt de l'expansió dels drets de la dona, la integració de les víctimes de violència en programes contra la pobresa o una presència més nombrosa de dones e les institucions. 

Totes aquestes consideracions formen part del capítol 'La feminització de la pobresa', que Carmen Parra signa en la tercera edició de la revista Parrac Solidari. Els dones pioneres de l'economia solidària, editada per l'Ajuntament de Barcelona, l'Observatori d'Economia Solidària, la Fundació Trinijove i la Càtedra d'Economia Solidària de la UAO CEU.