Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) La parròquia de Santa Maria del Remei del barri de Les Corts de Barcelona acull des de fa 10 anys l'entitat Schola Gregoriana de Catalunya. El que va començar sent una iniciativa per cantar cant gregorià amb una colla d'amics celebra ara deu anys d'història.

Josep Quintana, fundador de l'Schola Gregoriana de Catalunya, és el responsable del departament de cant gregorià de la Federació Catalana d'Entitats Corals –FCEC–. Això li ha permès sempre saber en quin punt es troba el cant gregorià a casa nostra i quines són les entitats que s'hi dediquen.

Actualment, explica, hi ha 9 entitats a Catalunya que es dediquen al cant gregorià. Auditexaudi, a Barcelona, la Capella de Música de la Tossa d'Igualada, el Cor dels Amics de l'Orgue de Sitges, l'Schola Cantorum de Lleida, l'Schola Cantorum de Terrassa, l'Schola de Cant Gregorià de Sant Miquel a Montblanc, l'Schola Gregoriana de Catalunya, amb domicili a Sant Just Desvern, l'Schola Gregoriana de Vilafranca del Penedès, i l'Schola Gregoriana Ut Mi Fa de Tarragona. El Departament de Cant Gregorià de la FCEC té dues entitats adherides de fora de Catalunya, com el Cor Gregorià Resurrexit de Castelló de la Plana, i l'Schola Gregoriana de Mallorca.

"Les entitats que cantem gregorià actualment som cada vegada menys", es lamenta Quintana, "abans cada parròquia tenia la seva Schola Cantorum", recorda. Va ser amb voluntat de cantar gregorià, "fent-ho el millor possible", que va néixer la iniciativa de l'Schola Gregoriana de Catalunya. En Josep Quintana va trucar uns quants amics per iniciar el grup i van citar-se a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona. "Aquell primer dia la porta de l'església encara no era oberta i ens vam posar a assajar al carrer mateix", recorda.

En aquella església s'hi van estar un parell de dies fins que van formar el grup i van adreçar-se a la parròquia de Santa Maria del Remei de Les Corts per demanar un espai. Al costat mateix hi havia un Centre Cívic però era ja tot ple d'activitats i grups. "Al Remei ens van acollir i allà portem deu anys".

Assagen a la sagristia vella, els dimarts a les 17:30h cada quinze dies. "Al mossèn del Remei ja li vaig dir que el pagaríem amb misses cantades", reconeix divertit, "perquè no disposem de diners". Així serà també aquest mateix diumenge 1 de desembre a les 18h quan l'Schola Gregoriana ofereixi una audició de cant gregorià i orgue a la parròquia amb motiu del desè aniversari de l'entitat.

L'Schola Gregoriana de Catalunya es va iniciar amb uns set membres. Alguns hi han seguit i d'altres han hagut de marxar per qüestions vitals diverses, però també hi ha entrat gent nova i actualment són 14 persones. Tot i que el fundador és en Josep Quintana, el director és en Ramon Vilà. "Ell s'hi va oferir des del primer dia". Els components de l'entitat són de diferents indrets de Catalunya. "Tenim gent del Vallès, del Maresme, de Barcelona, del Baix Llobregat". Quintana explica a tall d'anècdota que quan els conviden a participar a les misses de TVE retransmeses per televisió no poden anar-hi tots amb autocar "perquè cadascú de nosaltres surt d'un punt diferent".

La gent que s'ha anar incorporant al grup aquests anys prové també del boca-orella. "No ens enganyem, la majoria de participants som ja grans", fet que passa a tots els grups de gregorià, "no hi ha recanvi", lamenta Quintana. I tot i que hi ha molta gent interessada en cantar gregorià i aprendre'n, tal com demostra la gran acollida de les formacions i cursos que es proposen, formar part d'un grup de manera regular és una altra història. "No hi ha retorn amb compromís continu pel gregorià, és dificilíssim", reconeix. És per aquest motiu, explica, que en molt poc temps han desaparegut uns set grups que cantaven gregorià, "per edat i per circumstàncies diverses han hagut de plegar".  

Cal recordar, però, que no hi ha cap nota musical que no provingui del gregorià. L'any 1962 el Concili Vaticà II determina la seva preferència per usar la llengua materna dins la litúrgia, deixant el llatí en un segon terme i provocant que canviés el tipus de música dins les esglésies. Fins a aquell moment el cant gregorià havia gaudit del monopoli musical durant segles. Però com neix la música polifònica que coneixem avui dia?

En un moment determinat les notes gregorianes es posen sobre una pauta, en un tetragrama, de quatre línies.  Se li dona nom a l'escala, i va derivant en tota una música posterior, començant pel cant pla i seguint per l'escola de Paris que comença a posar per sobre i per sota de la base gregoriana algunes veus, convertint-se en la polifonia. Per tant, reivindica Josep Quintana, és necessari recordar que "qualsevol peça per moderna que sigui, tant sigui rock and roll o més bàsica, depèn de les notes gregorianes".